Corniol

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Aquilegia vulgaris
Aquilegia vulgaris9 ies.jpg

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsida
Subclasse: Magnoliidae
Ordre: Ranunculales
Família: Ranunculaceae
Subfamília: Isopyroideae
Tribu: Isopyreae
Gènere: Aquilegia
Espècie: A. vulgaris
Nom binomial
Aquilegia vulgaris
L.
Corniol

Aquilegia vulgaris o corniol és una espècie de planta dins la família ranunculàcia, és planta nativa de las zones temperades d'Europa i Àsia.

Característiques[modifica | modifica el codi]

És una planta herbàcia perenne que arriba a fer 1,2 m d'alt, tiges primes i piloses i fulles de color verd fosc les fulles superiors són trilobulades. La tija floral és erecta de 3-6 cm amb diverses flors de color blau violat, de vegades blanques.

Història[modifica | modifica el codi]

D'aquelegus, que pren aigua, o d'aquila, per l'aspecte de les flors. Antigament s'usaven les llavors per a fer perfums pretesament afrodisíacs, les vestals romanes tenien prohibit el contacte amb aquestes plantes. Va ser cultivada als jardins medievals. La Casa de Guisa, a França va fer aparèixer aquesta flor al seu escut d'armes. Els contrabandistes de Navarra la usaven com amulet per travessar la frontera.[1]

Propietats medicinals[modifica | modifica el codi]

A l'antigor s'usava per:

Principis actius[modifica | modifica el codi]

Conté glucòsids que alliberen àcid cianhídric. Altres fonts: Aquilegina, glucòsid cianogenètic, emulsina, enzim.

Indicacions[modifica | modifica el codi]

És antipirètic, astringent, depuratiu, diürètic, diaforètic, urocolític.Externament pot aplicar-se en compreses com antiflogístic, en els casos comuns de dermatosi. S'ha usat en homeopatia per a trastorns nerviosos.[1]

L'enverinament produeix la mort per paràlisi cardiaca o respiratòria. Produeix símptomes com els de l'Aconitum.[1]

Altres usos[modifica | modifica el codi]

Les seves llavors mòltes i macerades en oli d'oliva, es psen al cap per repel·lir els polls.[1]


Varietats[modifica | modifica el codi]

Aquilegia vulgaris proles aggericola (Jord.) Rouy & Foucaud
Aquilegia vulgaris proles arbascensis (Timb.-Lagr.) Rouy & Foucaud
Aquilegia vulgaris proles collina (Jord.) Rouy & Foucaud
Aquilegia vulgaris proles cyclophylla (Jeanb. & Timb.-Lagr.) Rouy & Foucaud
Aquilegia vulgaris proles mollis (Jeanb. & Timb.-Lagr.) Rouy & Foucaud
Aquilegia vulgaris proles nemoralis (Jord.) Rouy & Foucaud
Aquilegia vulgaris proles praecox (Jord.) Rouy & Foucaud
Aquilegia vulgaris proles ruscinonensis (Jeanb. & Timb.-Lagr.) Rouy & Foucaud
Aquilegia vulgaris proles subalpina (Boreau) Rouy & Foucaud
Aquilegia vulgaris subsp. arbascensis (Timb.-Lagr.) Nyman
Aquilegia vulgaris subsp. hispanica (Willk.) Heywood
Aquilegia vulgaris var. cyclophylla (Jeanb. & Timb.-Lagr.) Gaut.
Aquilegia vulgaris var. nemoralis (Jord.) P.Fourn.
Aquilegia vulgaris var. platysepala (Rchb.) Steud.
Aquilegia vulgaris var. praecox (Jord.) P.Fourn.
Aquilegia vulgaris var. pratensis Kitt.
Aquilegia vulgaris var. ruscinonensis (Jeanb. & Timb.-Lagr.) Timb.-Lagr.
Aquilegia vulgaris var. speciosa W.T.Aiton
Aquilegia vulgaris var. subalpina (Boreau) Zimmeter
Aquilina vulgaris (L.) Bubani

Sinònims[modifica | modifica el codi]

Aquilegia aggericola Jord.
Aquilegia arbascensis Timb.-Lagr.
Aquilegia collina Jord.
Aquilegia cornuta Gilib. nom. invalid.
Aquilegia cyclophylla Jeanb. & Timb.-Lagr.
Aquilegia glaucophylla Steud.
Aquilegia longisepala Zimmeter
Aquilegia mollis Jeanb. & Timb.-Lagr.
Aquilegia nemoralis Jord.
Aquilegia platysepala Rchb.
Aquilegia praecox Jord.
Aquilegia ruscinonensis Jeanb. & Timb.-Lagr.
Aquilegia silvestris Neck.
Aquilegia speciosa Timb.-Lagr.
Aquilegia subalpina Boreau
Aquilegia versicolor Salisb.[2]
  • Aquilegia paui Font Quer
  • Aquilegia platysepala Rchb.
  • Aquilegia vulgaris raza dichroa (Freyn) Samp.
  • Aquilegia vulgaris subsp. dichroa (Freyn) T.E.Díaz
  • Aquilegia vulgaris subsp. nevadensis (Boiss. & Reut.) T.E.Díaz
  • Aquilegia vulgaris subsp. paui (Font Quer) O.Bolòs & Vigo
  • Aquilegia vulgaris L. subsp. vulgaris L.
  • Aquilegia vulgaris var. arbascensis (Timb.-Lagr.) Gürke
  • Aquilegia vulgaris var. barcinonensis Pau
  • Aquilegia vulgaris var. gallaecica Pau ex Merino
  • Aquilegia vulgaris var. hispanica Willk. in Willk. & Lange
  • Aquilegia vulgaris var. parvula Pau
  • Aquilegia vulgaris var. praecops (Jord.) K.Richt. & Gürke
  • Aquilegia vulgaris var. ruscinonensi Timb.-Lagr.
  • Aquilegia vulgaris var. tejedensis Pau
  • Aquilegia vulgaris var. turolensis Pau
  • Aquilegia vulgaris var. viscosa Boiss.
  • Aquilegia vulgaris var. viscosa Coss.
  • Aquilegia zapateri Pau

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Aquilegia vulgaris». Plantas útiles: Linneo. [Consulta: 20 de octubre de 2009].
  2. Sinónimos en wiki [1]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Corniol Modifica l'enllaç a Wikidata
Wikispecies-logo-en.png
Podeu veure l'entrada corresponent d'aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.