Corniol

De Viquipèdia
Infotaula d'ésser viuCorniol
Aquilegia vulgaris Modifica el valor a Wikidata
Aquilegia vulgaris1.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreRanunculales
FamíliaRanunculaceae
GènereAquilegia
EspècieAquilegia vulgaris Modifica el valor a Wikidata
L., 1753
Corniol
Detall de la fulla

El corniol, campaneta blava, corn, ocellets, passerella o perfetamor (Aquilegia vulgaris),[1] és una espècie de planta amb flors dins la família de les ranunculàcies.[2]

Addicionalment pot rebre els noms d'aguilera, aliguenya, alta-reina, amor perfet, amor perfeta, aquilègia vulgar, aucellets, badola, badoles, bonet blau, bonet de capellà, bonets blaus, bonets de capellà, campanes, campaneta, campaneta doble, campanetes, corniol vulgar, corns, corns blaus, englantina, espenaller, guants de la Mare de Déu, guants de perfet amor, herba de la campana, mantell reial, ocellet, pelicans de camp, quepis de jana i viudes. També s'han recollit les variants lingüístiques ausellets, campanilla de San Antón, perfet amor i quepi de jana.[1]

Descripció[modifica]

És una planta herbàcia perenne que arriba a fer 1,2 m d'alt. Tiges primes i piloses i fulles de color verd fosc, les fulles superiors són trilobulades. La tija floral és erecta de 3-6 cm amb diverses flors de color blau violat, de vegades blanques.

Distribució[modifica]

És una planta nadiua d'Europa que avui dia també es troba present a zones d'Àsia, Amèrica del Nord, Amèrica del Sud i Austràlia.[2]

Història[modifica]

D'aquelegus, 'que pren aigua', o d'aquila, per l'aspecte de les flors. Antigament s'usaven les llavors per a fer perfums pretesament afrodisíacs; les vestals romanes tenien prohibit el contacte amb aquestes plantes. Va ser cultivada als jardins medievals. La Casa de Guisa, a França, va fer aparèixer aquesta flor al seu escut d'armes. Els contrabandistes de Navarra la usaven com a amulet per travessar la frontera.[3]

Propietats medicinals[modifica]

A l'antigor s'usava per:

Principis actius[modifica]

Conté glucòsids que alliberen àcid cianhídric. Altres fonts: aquilegina, glucòsid cianogenètic, emulsina, enzim.

Indicacions[modifica]

És antipirètic, astringent, depuratiu, diürètic, diaforètic, urocolític. Externament pot aplicar-se en compreses com antiflogístic, en els casos comuns de dermatosi. S'ha usat en homeopatia per a trastorns nerviosos.[3]

L'enverinament produeix la mort per paràlisi cardíaca o respiratòria. Produeix símptomes com els de l'Aconitum.[3]

Altres usos[modifica]

Les seves llavors, moltes i macerades en oli d'oliva, es posen al cap per repel·lir els polls.[3]

Taxonomia[modifica]

Aquilegia vulgaris va ser descrita per Carl von Linné i publicat a Species Plantarum 1: 533. 1753. (1 de maig de 1753).[4][5]
A. vulgaris:

Etimologia

aquilegia : nom genèric que deriva del llatí aquila = "àguila", en referència a la forma dels pètals de la qual se'n diu que és com l'urpa d'una àguila.[8]

vulgaris: epítet llatí que significa "ordinari, comú"[9]

Varietats
  • Aquilegia vulgaris proles aggericola (Jord.) Rouy i Foucaud
  • Aquilegia vulgaris proles arbascensis (Timb.-Lagr.) Rouy & Foucaud
  • Aquilegia vulgaris proles collina (Jord.) Rouy & Foucaud
  • Aquilegia vulgaris proles cyclophylla (Jeanb. & Timb.-Lagr.) Rouy & Foucaud
  • Aquilegia vulgaris proles mollis (Jeanb. & Timb.-Lagr.) Rouy & Foucaud
  • Aquilegia vulgaris proles nemoralis (Jord.) Rouy & Foucaud
  • Aquilegia vulgaris proles praecox (Jord.) Rouy & Foucaud
  • Aquilegia vulgaris proles ruscinonensis (Jeanb. & Timb.-Lagr.) Rouy & Foucaud
  • Aquilegia vulgaris proles subalpina (Boreau) Rouy & Foucaud
  • Aquilegia vulgaris subsp. arbascensis (Timb.-Lagr.) Nyman
  • Aquilegia vulgaris L. subsp. vulgaris - Aquesta subespècie rep el nom de campanetes de Santa Teresa i alternativament corn blau, corniol o paperines.[1] (Sinònim: Aquilegia vulgaris subsp. hispanica (Willk.) Heywood)[10]
  • Aquilegia vulgaris var. cyclophylla (Jeanb. & Timb.-Lagr.) Gaut.
  • Aquilegia vulgaris var. nemoralis (Jord.) P.Fourn.
  • Aquilegia vulgaris var. platysepala (Rchb.) Steud.
  • Aquilegia vulgaris var. praecox (Jord.) P.Fourn.
  • Aquilegia vulgaris var. pratensis Kitt.
  • Aquilegia vulgaris var. ruscinonensis (Jeanb. & Timb.-Lagr.) Timb.-Lagr.
  • Aquilegia vulgaris var. speciosa W.T.Aiton
  • Aquilegia vulgaris var. subalpina (Boreau) Zimmeter
  • Aquilina vulgaris (L.) Bubani
Sinònims
Aquilegia aggericola Jord.
Aquilegia arbascensis Timb.-Lagr.
Aquilegia collina Jord.
Aquilegia cornuta Gilib. nom. invalid.
Aquilegia cyclophylla Jeanb. & Timb.-Lagr.
Aquilegia glaucophylla Steud.
Aquilegia longisepala Zimmeter
Aquilegia mollis Jeanb. & Timb.-Lagr.
Aquilegia nemoralis Jord.
Aquilegia platysepala Rchb.
Aquilegia praecox Jord.
Aquilegia ruscinonensis Jeanb. & Timb.-Lagr.
Aquilegia silvestris Neck.
Aquilegia speciosa Timb.-Lagr.
Aquilegia subalpina Boreau
Aquilegia versicolor Salisb.
  • Aquilegia paui Font Quer
  • Aquilegia platysepala Rchb.
  • Aquilegia vulgaris raza dichroa (Freyn) Samp.
  • Aquilegia vulgaris subsp. dichroa (Freyn) T.E.Díaz
  • Aquilegia vulgaris subsp. nevadensis (Boiss. & Reut.) T.E.Díaz
  • Aquilegia vulgaris subsp. paui (Font Quer) O.Bolòs i Vigo
  • Aquilegia vulgaris L. subsp. vulgaris L.
  • Aquilegia vulgaris var. arbascensis (Timb.-Lagr.) Gürke
  • Aquilegia vulgaris var. barcinonensis Pau
  • Aquilegia vulgaris var. gallaecica Pau ex Merino
  • Aquilegia vulgaris var. hispanica Willk. in Willk. & Lange
  • Aquilegia vulgaris var. parvula Pau
  • Aquilegia vulgaris var. praecops (Jord.) K.Richt. & Gürke
  • Aquilegia vulgaris var. ruscinonensi Timb.-Lagr.
  • Aquilegia vulgaris var. tejedensis Pau
  • Aquilegia vulgaris var. turolensis Pau
  • Aquilegia vulgaris var. viscosa Boiss.
  • Aquilegia vulgaris var. viscosa Coss.
  • Aquilegia zapateri Pau

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 «Aquilegia vulgaris». Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 4 maig 2022].
  2. 2,0 2,1 «Aquilegia vulgaris» (en anglès). Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 4 maig 2022].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 «Aquilegia vulgaris». Plantas útiles: Linneo. Arxivat de l'original el 2009-12-01. [Consulta: 20 octubre 2009].
  4. «Aquilegia vulgaris» (en anglès). Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 7 maig 2020].
  5. Aquilegia vulgaris a PlantList
  6. [enllaç sense format] https://www.gbif.org/species/8156159
  7. [enllaç sense format] https://www.gbif.org/species/7756348
  8. [1] A Epítets Botànics
  9. [2] A Epítets Botànics
  10. «Flora Europaea Database» (en anglès). Royal Botanic Garden Edinburgh. [Consulta: 5 maig 2022].