Cornon d'Auvèrnhe
Cournon-d'Auvergne (fr)  | |||||
| |||||
| Tipus | municipi francès | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Lloc | |||||
| |||||
| Estat | França | ||||
| Entitat territorial administrativa | França metropolitana | ||||
| Regió | Alvèrnia-Roine-Alps | ||||
| Departament | Puèi Domat | ||||
| Capital de | |||||
| Població humana | |||||
| Població | 19.951 (2023) (1.073,79 hab./km²) | ||||
| Llengua utilitzada | francès occità | ||||
| Geografia | |||||
| Localitzat a l'entitat territorial estadística | àrea de concentració metropolitana de Clarmont d'Alvèrnia unitat urbana de Clarmont d'Alvèrnia | ||||
| Superfície | 18,58 km² | ||||
| Banyat per | Allier | ||||
| Altitud | 352 m-314 m-542 m-381 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Identificadors descriptius | |||||
| Codi postal | 63800 | ||||
| Altres | |||||
| Agermanament amb | |||||
| Lloc web | cournon-auvergne.fr | ||||
.svg)
Cornon d'Auvèrnhe (occità) o Cournon-d'Auvergne (francès) és un municipi de França a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps i al departament del Puèi Domat. Gregori de Tours, a la seva Història dels francs al segle vi, proporciona els primers testimonis de Cournon, amb els noms Chrononense, Chrononense Monasterium, Monasterium Chrononensim entre 575 i 594, i Crodomnum. Posteriorment, es troben les formes següents: Cornonensi (1030), Cornonus (1060), de Cornonio (1260), Cornonum (1286-1309) a Ambroise Tardieu,[1] Cornonium el 1392, Cournon el 1401, i després Cornon (1793).
Un nom d'origen gal, construït a partir de crosno- que significa "excavació" i un sufix de lloc -one.
El municipi s'anomena Cornon en occità.[2]
La vila domina una vasta zona pantanosa que inclou l'antic llac de Sarliève, ara sec, que és l'origen del seu nom.
Cournon s'anomena Cournon-d'Auvergne des del 1919 per distingir-lo del seu homònim a Morbihan.
Notes
[modifica]
- ↑ Ambroise Tardieu, Grand Dictionnaire Historique du département du Puy-de-Dôme, p. 151
- ↑ Chambon, Jean-Pierre; Lauranson-Rosaz, Christian «Le censier de Saint-Martin de Cournon-d'Auvergne pour le chapitre cathédral de Clermont (première moitié du XIe siècle) : édition et étude de l'occitan en émergence». Lengas - revue de sociolinguistique. Presses universitaires de la Méditerranée (Université Paul-Valéry) [Montpeller], Emergences, effacements et résistances de l'occitan (s.XI-XX), 58, 2005, p. 43-87.
.svg){kind=small}