Cornus (gènere)
 Corneller mascle  | |
| Dades | |
|---|---|
| Font de | dogwood (en)  |
| Planta | |
| Tipus de fruit | drupa |
| Taxonomia | |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Cornales |
| Família | Cornaceae |
| Gènere | Cornus L., 1753 Cornus |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | Swida Bothrocaryum
|
| Tipus | Cornus mas |
.svg){kind=icon}
Cornus és un gènere de plantes angiospermes de la família de les cornàcies (Cornaceae). Són plantes natives d'Europa, Àsia, Amèrica des del nord fins a Bolívia i l'est d'Àfrica, des de Sudan del Sud fins a Moçambic.South Sudan to S. Tropical Africa, N. America to Bolivia.[1]
Descripció
[modifica]Són arbusts o arbres caducifolis o perennifolis i en alguns casos plantes herbàcies rizomatoses perennes.Acostumen a formar colònies clonals. Les fulles poden tenir forma entre el·líptica, ovada o obovada, acostumen a tenir el marge enter, el limbe és entre arrodonit i cuneat a la base i l'àpex pot ser obtús o acuminat, la nervadura pot ser pinnada o semipalmada i disposició sol ser oposada. Les inflorescències poden ser terminals o axil·lars, en forma de tirs o en pseudant amb bràctees involucrals a mode de pètals falsos. Les flors acostumen a ser petites i hermafrodites, en alguns casos dioiques, tetràmeres i amb prefloració valvar. La corol·la és formada per quatre pètals molt petits de color blanc, groguenc, ataronjat, verdós, violaci o violeta rogenc. Els estams de l'androceu es disposen de manera alternada amb els pètals. Al gineceu hi ha dos carpels i l'ovari acostuma a ser bilocular, però de vegades presenta un o tres lòculs. El fruit és una drupa de color blau, groc o vermell amb el pericarpi carnós.[2][3]
Taxonomia
[modifica]Aquest gènere va ser publicat per primer cop l'any 1753 al primer volum de l'obra Species Plantarum del botànic suec Carl von Linné (1707-1778).[4][5]
Espècies
[modifica]Dins del gènere Cornus es reconeixen les 51 espècies següents:[1]
- Cornus alba L.
- Cornus alternifolia L.f.
- Cornus amomum Mill.
- Cornus asperifolia Michx.
- Cornus austrosinensis W.P.Fang & W.K.Hu
- Cornus bretschneideri L.Henry
- Cornus canadensis L.
- Cornus capitata Wall.
- Cornus chinensis Wangerin
- Cornus controversa Hemsl.
- Cornus darvasica (Pojark.) Pilip.
- Cornus disciflora Moc. & Sessé ex DC.
- Cornus drummondii C.A.Mey.
- Cornus excelsa Kunth
- Cornus eydeana Q.Y.Xiang & Y.M.Shui
- Cornus florida L.
- Cornus foemina Mill.
- Cornus glabrata Benth.
- Cornus hemsleyi C.K.Schneid. & Wangerin
- Cornus hongkongensis Hemsl.
- Cornus iberica Woronow
- Cornus koehneana Wangerin
- Cornus kousa Bürger ex Hance
- Cornus macrophylla Wall.
- Cornus mas L.
- Cornus meyeri (Pojark.) Pilip.
- Cornus multinervosa (Pojark.) Q.Y.Xiang
- Cornus nuttallii Audubon ex Torr. & A.Gray
- Cornus obliqua Raf.
- Cornus oblonga Wall.
- Cornus officinalis Siebold & Zucc.
- Cornus oligophlebia Merr.
- Cornus papillosa W.P.Fang & W.K.Hu
- Cornus parviflora S.S.Chien
- Cornus peruviana J.F.Macbr.
- Cornus quinquenervis Franch.
- Cornus racemosa Lam.
- Cornus rugosa Lam.
- Cornus sanguinea L.
- Cornus schindleri Wangerin
- Cornus sericea L.
- Cornus sessilis Torr.
- Cornus suecica L.
- Cornus sunhangii T.Deng, Z.Y.Lv & Zhi M.Li
- Cornus torreyi S.Watson
- Cornus ulotricha C.K.Schneid. & Wangerin
- Cornus unalaschkensis Ledeb.
- Cornus volkensii Harms
- Cornus walteri Wangerin
- Cornus wardiana Rushforth & Wahlsteen
- Cornus wilsoniana Wangerin
Híbrids
[modifica]S'han descrit els següents híbrids naturals:[1]
- Cornus × acadiensis Fernald
- Cornus × arnoldiana Rehder
- Cornus × friedlanderi W.H.Wagner
- Cornus × lepagei Gervais & Blondeau
- Cornus × slavinii Rehder
Sinònims
[modifica]Els següents noms científics són sinònims heterotípics de Cornus:[1]
- Afrocrania (Harms) Hutch.
- Arctocrania Nakai
- Benthamia Lindl.
- Benthamidia Spach
- Bothrocaryum (Koehne) Pojark.
- Chamaepericlimenum Hill
- Chamaepericlymenum Hill
- Cornella Rydb.
- Cynoxylon Raf.
- Dendrobenthamia Hutch.
- Discocrania (Harms) M.Král
- Eukrania Raf.
- Kraniopsis Raf.
- Macrocarpium Nakai
- Mesomora (Raf.) O.O.Rudbeck ex Lunell
- Ossea Lonitzer ex Nieuwl. & Lunell
- Swida Opiz
- Telukrama Raf.
- Thelycrania (Dumort.) Fourr.
- Yinquania Z.Y.Zhu
Referències culturals
[modifica]La inflorescència de Cornus nuttallii és la flor oficial de la província de la Colúmbia Britànica. Cornus florida i la seva inflorescència són l'arbre estatal i la flor estatal, respectivament, de la mancomunitat de Virgínia, als Estats Units. També és l'arbre estatal de Missouri i la flor estatal de Carolina del Nord,[6] i l'arbre commemoratiu estatal de Nova Jersey.[7] El terme dogwood winter, col·loquial al sud-est del país i, especialment, als Apalatxes,[8] s'utilitza per descriure una onada de fred a la primavera, presumiblement perquè els agricultors creien que no era segur plantar els seus cultius fins després que aquestes cornàcies florissin.[9]
Referències
[modifica]- 1 2 3 4 «Cornus L.» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 3 octubre 2025].
- ↑ Kubitzki, 2004, p. 88.
- ↑ Payette, 2018, p. 179.
- ↑ «Cornus L.» (en anglès). International Plant Names Index, The Royal Botanic Gardens, Kew, Harvard University Herbaria & Libraries and Australian National Botanic Gardens. [Consulta: 3 octubre 2025].
- ↑ Linné, 1753, p. 117.
- ↑ «Find Official State Flower for USA | Teleflora». www.teleflora.com.
- ↑ «List of State Trees | State Symbols USA». statesymbolsusa.org, 23-04-2014.
- ↑ Jenkins, Mary Tom. «The Six Little Winters of Tennessee» (en anglès). Visit Cleveland TN, 31-03-2021. [Consulta: 28 desembre 2023].
- ↑ «What is Dogwood Winter? | Farmers' Almanac». Arxivat de l'original el 2011-05-03. [Consulta: 20 maig 2011].
Bibliografia
[modifica]
- Kubitzki, K. «Cornaceae». A: K. Kubitzki. The Families and Genera of Vascular Plants (en anglès). vol. VI. Springer, 2004, p. 82-90. ISBN 978-3-642-05714-4.
- Payette, Serge. Flore nordique du Québec et du Labrador (en francès). vol. 3. Presses de l'Université Laval, 2018. ISBN 978-2-7637-4263-2.
- von Linné, Carl. Species plantarum, exhibentes plantas rite cognitas ad genera relatas, cum differentiis specificis, nominibus trivialibus, synonymis selectis, locis natalibus, secundum systema sexuale digestas (en llatí). vol. 1. Estocolm: Laurentius Salvius, 1753.