Vés al contingut

Corona (satèl·lit)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Satèl·lit Corona KH-4B
Recuperació de la càpsula de retorn Discoverer 14 (típica per a la sèrie Corona)

El programa Corona va ser una sèrie de satèl·lits de reconeixement dels Estats Units produïts i operats per la Central Intelligence Agency Directorate of Science & Technology amb una important assistència de la Força Aèria dels EUA. Els satèl·lits Corona van ser utilitzats per a la vigilància fotogràfica de la Unió Soviètica (USSR), la República Popular de la Xina, i altres zones començant en el juny de 1959 i finals de maig de 1972. El nom d'aquest programa és a vegades vist com a "CORONA", però el nom actual "Corona" era una paraula clau, no un acrònim.

Els satèl·lits Corona van ser designats KH-1, KH-2, KH-3, KH-4, KH-4A i KH-4B. De KH s'entén per "Key Hole" o "Keyhole" (Número de codi 1010),[1] i el nombre que s'incrementa indica els canvis en la instrumentació de vigilància, com el canvi de càmeres de monopanoràmic a doblepanoràmic. El sistema de designació de "KH" va ser utilitzat per primer cop en el 1962 com a KH-4 i els números anteriors van ser afegits retroactivament. Van haver 144 satèl·lits Corona llançats, dels quals 102 van enviar fotografies utilitzables.

Història i costos

[modifica]

El Corona va començar sota el nom "Discoverer" com a part del satèl·lit de reconeixement de WS-117L i el programa de protecció de la Força Aèria dels EUA en el 1956. La Força Aèria dels Estats Units va acreditar la Onizuka Air Force Station com la "lloc de naixement del programa Corona".[2] En el maig de 1958, el Departament de Defensa va dirigir la transferència del programa WS-117L al Advanced Research Projects Agency. En el FY1958, el WS-117L va ser creat per la Força Aèria en US$108,2 milions (es va ajustar a la inflació de US$0,87 bilions en el 2026). Pel Discoverer, la Força Aèria i l'ARPA van gastar una suma combinada de US$132,3 milions en el FY1959 (es va ajustar a la inflació de US$1,05 bilions en el 2026) i US$101,2 milions en el FY1960 (es va ajustar a la inflació de US$0,8 bilions en el 2026).[3]

El projecte Corona es va impulsar ràpidament després de l'abatiment d'un avió espia U-2 sobre la Unió Soviètica en el maig de 1960.

Tecnologia

[modifica]
Esquema del sistema fotogràfic estereo/panoràmic de tipus "J-1" de constant rotació d'un satèl·lit de reconeixement Corona utilitzat en les missions KH-4A del 1963 al 1969.

Els satèl·lits Corona utilitzaven una càmera amb film especial de 70 mil·límetres amb una distància focal de 61 cm.[4] Va ser fabricat per Eastman Kodak, que era inicialment en 0,0076 mm de gruix, amb una resolució de 170 línies per 1.0 mm de la pel·lícula.[5][6] El contrast va ser de 2-a-1.[5] (En comparació, la millor pel·lícula de fotografia aèria produïda en la IIa Guerra Mundial podia produir tan sols 50 lines per 1,0 mm de pel·lícula.)[5] Aquesta pel·lícula d'acetat que va ser posteriorment substituït per una capa polièster que era més durable en l'espai exterior.[7] La quantitat de pel·lícula transportada pels satèl·lits va variar amb el temps. Al principi, cada satèl·lit transportava 2.400 m de pel·lícula en cada càmera, en un total de 4.900 m de pel·lícula.[5] No obstant això, una reducció en el gruix de la pel·lícula va permetre tranportar-ne més.[7] La quantitat de pel·lícula realitzada es va duplicar (tant per la reducció del gruix de la pel·lícula i per l'addició de càpsules addicionals) pel temps de la cinquena generació del satèl·lit (els KH-5), amb 4.900 m de pel·lícula cada càmera amb un total de 9.800 m de pel·lícula.[8] La major part de la pel·lícula era rodada en blanc i negre. La pel·lícula infraroja va ser utilitzada en la missió 1104, i la de color en les missions 1105 i 1008. La pel·lícula de color demostrava tenir una resolució més baixa, no obstant això, mai es va utilitzar de nou.[9]

Les càmeres van sercreades per Itek Corporation.[10] Les lents triple f/5 de 30 cm va ser dissenyades per aquest tipus de càmeres.[11] Cada lent feia 18 cm de diàmetre.[5] Eren molt similars a les lents Tessar desenvolupades a Alemanys per Zeiss.[12] Les càmeres eren inicialment d'1,5 m de llarg, però després es va estendre a 2,7 m de longitud.[13] Començant amb els satèl·lits KH-4, aquestes lents van ser substituïdes amb Petzval de f/3,5.[9] Les lents eren panoràmiques, i es van traslladar a través a un arc perpendicular de 70° a la direcció de l'òrbita.[5] Es va escollir una lent panoràmica perquè podia obtenir una imatge més àmplia. Encara que la millor resolució es va obtenir només en el centre de la imatge, això es podria resoldre fent que la càmera passés automàticament enrere i endavant a través d'un arc de 70°.[14] La lent de la càmera girava constantment, per contrarestar l'efecte borrós del satèl·lit movent-se sobre el planeta.[9]

Els primers satèl·lits Corona tenien una sola càmera, però es va aplicar ràpidament un sistema de dues càmeres.[15] La càmera frontal s'inclinava 15° cap endavant, i la càmera posterior s'inclinava 15° a popa, de manera que es podia obtenir una imatge estereoscòpica.[5] Més endavant en el programa, els satèl·lit utilitzaven tres càmeres.[15] La tercera càmera es va utilitzar per prendre imatges "índex" dels objectes que es filmaven estereogràficament.[16] El sistema de càmera J-3, utilitzat per primera vegada en el 1967, es col·locava la càmera en un tambor. Aquesta "càmera rotatoria" (o tambor) que es movia endavant i enrere, eliminava la necessitat de moure la càmera en si mateixa en un mecanisme de moviment alternatiu.[17] El tambor permetia l'ús de fins a dos filtres i fins a quatre ajustos d'exposició diferents, millorant en gran manera la variabilitat de les imatges que els Corona podien prendre.[18] Les primeres càmeres podria realitzar imatges en detall a terra fins a 12 m de diàmetre. Les millores en el sistema d'imatges van ser ràpides, i les missions KH-3 podien veure objectes de 3 m de diàmetre. Les missions posteriors eren capaces de resoldre objectes de només 1,5 m de diàmetre.[19] Una sola missió es va completar amb una resolució de 0,30 m però el limitat camp de visió es va determinar que era perjudicial per a la missió. La resolució de 0,91 m es va comprovar que era la resolució òptima per a la qualitat de la imatge i el camp de visió.

Les missions inicials Corona van patir de misterioses formes de pols i línies brillants que apareixien irregularment en la pel·lícula retornada. Eventualment, un equip de científics i enginyers del projecte i de l'acadèmia (entre ells Luis Alvarez, Sidney Beldner, Malvin Ruderman, i Sidney Drell) van determinar que les descàrregues electroestàtiques (anomenat efecte corona) van ser causats per alguns dels components de les càmeres estaven exposant la pel·lícula.[20][21] Les mesures correctives inclouen una millor presa de terra dels components, millors rodets de pel·lícula que no generaven electricitat estàtica, millors controls de temperatura, i un ambient intern més net.[21] Tot i que es van introduir millores per reduir l'efecte corona, la solució final va ser carregar les llaunes de la pel·lícula amb una càrrega completa de la pel·lícula, alimentant la pel·lícula verge a través de la càmera sobre la bobina de recollida sense exposició. Aquesta pel·lícula no exposada es va processar a continuació i examinar pel Corona. Si no es troba o la corona era observada dins dels nivells acceptables, els pots van ser certificats per al seu ús i es va carregar amb una pel·lícula fresca per a la missió.

Edifici dels "projectes avançats" del Lockheed al Hiller Aircraft de Menlo Park, Califòrnia.

Els primers satèl·lits del programa van orbitar a altituds de 160 km per sobre la superfície de la Terra, encara que les missions posteriors van orbitar encara més baix, en 121 km).[9] En un principi, els satèl·lits Corona van ser dissenyats per girar al llarg del seu eix principal, de manera que el satèl·lit es mantingui estable. Les càmeres prendrien fotografies només quan apuntessin a la Terra. La companyia de càmeres Itek, no obstant això, va proposar estabilitzar el satèl·lit al llarg dels tres eixos per mantenir les càmeres fixes apuntant a la Terra.[12] Començant amb la versió KH-3 del satèl·lit, una càmera d'horitzó va prendre imatges de diverses punts principals.[16] Un sensor va ser utilitzat en els coets propulsors laterals del satèl·lit per alinear el coet amb aquests "punts índexs", de manera que s'alineava correctament amb la Terra i les càmeres apuntaven en la direcció correcta.[22] Començant en el 1967, van ser utilitzades dues càmeres d'horitzó. Aquest sistema va ser conegut com a Dual Improved Stellar Index Camera (DISIC).[18]

La pel·lícula es recuperava de l'òrbita a través d'una càpsula de reentrada (anomenat "bucket"), dissenyat per General Electric, que se separava del satèl·lit i queia cap a la Terra.[23] Després de la intensa calor generada en la reentrada, l'escut tèrmic que envolta el vehicle és explusat a 18 km i es desplega el paracaigudes.[24] La càpsula és destinada a ser atrapada en l'aire per un avió que hi passa[25] amb una arpa de remolc en l'aire que després s'hissa a bord, o pot caure al mar.[26] La sal a la base es dissoldria després de dos dies, permetent que la càpsula s'enfonsés si no fos recollit per la Marina dels Estats Units.[27] Després que la Reuters va informar d'un aterratge accidental del vehicle de reentrada i descobert per pagesos veneçolans a mitjans de 1964, les càpsules ja no estaven etiquetades com a "Secret" però va oferir una recompensa en vuit idiomes per al seu retorn als Estats Units.[28] Començant amb el número de vol 69, es va emprar un sistema de dues càpsules.[20] Això també va permetre el satèl·lit per entrar en mode passiu (o "zombie"), apagant-se durant un màxim de 21 dies abans que es torni a fer imatges.[8] Començant en el 1963, una altra millora va ser el "Lifeboat", un sistema alimentat per bateria que permetia l'ejecció i la recuperació de la càpsula en el cas que fallés l'energia.[29][30] La pel·lícula era processada a la planta Hawkeye d'Eastman Kodak a Rochester, Nova York.[31]

Els Corona van ser llançats per coets Thor-Agena, que utilitzaven un primer tram Thor i un impulsador Agena (que serveix com la segona etapa del coet per aixecar el Corona en òrbita).[32] Amb l'aplicació del sistem fotogràfic J-1 en el 1963, es va utilitzar el coet Thorad com a primer tram, donant lloc a grans millores en la fiabilitat del llançament.[29] Més tard, els llançaments es van fer utilitzant el Thrust Augmented Thor (TAT).[33] Els coets maniobrables es van afegir també als satèl·lits començant en el 1963. Aquests eren diferents que els propulsors estabilitzadors de l'actitud que eren incorporats al principi del programa. Els Corona van orbitar en òrbites baixes per millorar la resolució del seu sistema de càmeres. Però el perigeu (el punt més baix de l'òrbita), els Corona patien d'arrossegament de l'atmosfera de la Terra. En aquella època, això podria causar el seu decaïment de l'òrbita i forçar el satèl·lit a tornar a entrar a l'atmosfera prematurament. Els coets de maniobra es van dissenyar per impulsar els Corona en una òrbita més alta, i allargar el temps de missió, fins i tot si s'utilitzaven perigeus baixes.[34] Per al seu ús en situacions de crisi inesperades, la National Reconnaissance Office (NRO) va mentenir un Corona en estat "R-7", és a dir llest per al seu llançament en set dies. A l'estiu de 1965, la NRO podia mantenir els Corona per al seu llançament en un dia.[35]

L'obtenció i el manteniment de satèl·lits Corona va ser destionat pel Central Intelligence Agency, que va realitzar ajustos de cobertura de l'abril de 1958 a 1969 per accedir a la planta de Palo Alto (Califòrnia) de Hiller Helicopter Corporation per a la producció.[36] En aquestes instal·lacions, el segon tram del coet Agena, les càmeres, rollets de pel·lícula, i la càpsula de reentrada van ser muntats i provats abans de l'embarcament al Vandenberg Air Force Base.[37] En el 1969, les tasques de muntatge es van traslladar a les instal·lacions de Lockheed a Sunnyvale, Califòrnia.[38] (La NRO estava preocupada, ja que es podia eliminar el Corona, els tècnics experts estaven preocupats pels seus llocs de treball per la sortida del programa. El pas a Sunnyvale va assegurar que el personal prou capacitat estaria disponible.)

Les decisions respecte sobre els objectius a fotografiar van ser realitzdes pel Corona Target Program. Els satèl·lits Corona van ser situats en òrbites polars.[19] Aquest programa, gestionat per un ordinador de bord, va ser programat per operar les càmeres basades en objectius d'intel·ligència per obtenir imatges, el clima, l'estat operacional del satèl·lit, i quines imatges ja s'havien capturat.[39] El control de terra dels satèl·lits Corona va ser conduït originalment pel Stanford Industrial Park, un parc industrial a Page Mill Road de Palo Alto, Califòrnia. Més tard es va traslladar a la Sunnyvale Air Force Base prop de Sunnyvale, Califòrnia.[40]

Llançaments dels Corona per configuració

[modifica]

Més avall hi ha una llista de llançaments dels Corona, realitzada per la United States Geological Survey.[41] Aquesta llista en taula inclou la designació del govern de cada tipus de satèl·lit (C, C-prime, J-1, etc.), la resolució de la càmera, i una descripció del seu sistema fotogràfic.

PeríodeNo.NomResolucióNotesNombre
Juny 1959– Set 1960KH-1"Corona", C7,5 mPrimera sèrie dels satèl·lits espia d'imatgeria americans. Cada satèl·lit transportava una sola càmera panoràmica i un sol vehicle de retorn.10 sistemes; 1 recuperació.
Oct 1960– Oct 1961KH-2Corona', C' (o "C-prime")* 7,5 mUna sola càmera panoràmica i un sol vehicle de retorn.7 sistemes; 4 recuperacions.
Ago 1961– Gen 1962KH-3Corona‴, C‴ (o "C-triple-prime")* 7,5 mUna sola càmera panoràmica i un sol vehicle de retorn.9 sistemes; 5 recuperacions.
Feb 1962- Des 1963KH-4Corona-M, Mural7,5 mRetorn de pel·lícula. Dos càmeres panoràmiques.26 sistemes; 20 recuperacions.
Ago 1963- Oct 1969KH-4ACorona J-12,75 mRetorn de pel·lícula amb dos vehicles de reentrada i dos càmeres panoràmiques. Gran quantitat d'imatges.52 sistemes; 94 recuperacions.
Set 1967- Maig 1972KH-4BCorona J-31,8 mRetorn de la pel·lícula amb dos vehicles de reentrada i dos càmeres rotatòries panoramiques.17 sistemes; 32 recuperacions.
Feb 1961- Ago 1964KH-5Argon140 mMissions de creació de mapes a baixa resolució; una càmera de fotograma únic.12 sistemes; 5 recuperacions.
Mar 1963- Jul 1963KH-6Lanyard1,8 mCàmera experimental en un programa de curta durada.3 sistemes; 2 recuperacions.

* (Les marques de citació són designacions originals de les primeres tres generacions de càmeres.)

Discoverer

[modifica]
Imatge de El Pentàgon realitzada pel Corona, 25 Set 1967
Càrrega útil del pot de pel·lícula del Corona

La primera dotzena o més dels satèl·lits Corona i els seus llançaments es van barrejar amb desinformació com a part d'un programa de desenvolupament de tecnologia espacial anomenat programa Discoverer. Les primeres proves de llançament del Corona/Discoverer es van dur a terme a principis de 1959. La càpsula del Discoverer 2 podria haver estat recuperada pels soviètics, després d'aterrar a l'Illa Spitsbergen.[37] El primer llançament del Corona que contenia una càmera va ser llançat el juny de 1959 amb el nom encobert Discoverer 4. Va ser un satèl·lit de 750 quilogram llançat per un coet Thor-Agena.

La càpsula de retorn de la missió Discoverer 13, que va ser llançada el 10 d'agost de 1960, va ser recuperat amb èxit l'endemà.[42] Va ser el primer cop que un objecte fou recuperat amb èxit de l'òrbita. Després de la missió Discoverer 14, llançada el 18 d'agost de 1960, la seva càpsula amb la pel·lícula va ser recuperada dos dies després per un avió de càrrega C-119 Flying Boxcar. Aquest va ser el primer retorn amb èxit de pel·lícula fotogràfica de l'òrbita. En comparació, el Spútnik 5 va ser llançat a l'òrbita el 19 d'agost de 1960, un dia després del llançament del Discoverer 14. El Spútnik 5 va ser un biosatèl·lit que va col·locar en òrbita dos gossos, la Belka i Strelka, i després de manera segura se'ls va tornar a la Terra.[43]

Almenys dos llançaments dels Discoverers van ser utilitzats per provar satèl·lits pel Missile Defense Alarm System (MIDAS), un primerenc programa de detecció de llançament de míssils que utilitzava càmeres per infraroig per detectar els senyals tèrmics de coets llançant-se a l'òrbita.

La càpsula de pel·lícula del Corona va ser més tard adaptat pel satèl·lit KH-7 GAMBIT, que prenia fotografies de més resolució.

L'últim llançament sota el nom encobert Discoverer va ser amb el Discoverer 38 el 26 de febrer de 1962. La càpsula va ser recuperada amb èxit en ple descens durant la seva 65a òrbita (la 13a recuperació d'una càpsula; la novena en l'aire).[44] Arran d'aquest últim ús sota nom Discoverer, els llançaments restants dels satèl·lits Corona van romandre complement en top secret. l'últim llançament dels Corona va ser en el 25 de maig de 1972. El projecte va ser abandonat després que un submarí de la Marina Soviètica fos detectat esperant la recuperació en l'aire d'un Corona en l'oceà Pacífic. La millor seqüència de les missions Corona va ser del 1966 al 1971, quan va haver 32 missions consecutives amb èxit, incloent recuperacions de pel·lícules.

Maniobra de recuperació de la càpsula del Corona

Hi va haver un programa alternatiu al Corona anomenat SAMOS. Aquest programa incloïa diversos tipus de satèl·lit que utilitzaven un mètode fotogràfic diferent.Això va implicar la captura d'una imatge sobre una pel·lícula fotogràfica, desenvolupant la pel·lícula a bord del satèl·lit i després escanejar la imatge electrònicament. Aquesta imatge era llavors transmitida a través de telemetria a les estacions terrestres. Els programes de satèl·lit Samos E-1 i E-2 utilitzaven aquest sistema, però no van ser capaços de prendre un nombre d'imatges molt nombroses i llavors transmetre-les a les estacions de terra cada dia. Dues versions posteriors del programa Samos, com l'E-5 i E-6, utilitzaven el mètode de càpsula de retorn, però cap d'aquests programes van dur a terme qualsevol missió amb èxit.

Subsatèl·lits ELINT

[modifica]

Nous de les missions KH-4A i KH-4B van incloure subsatèl·lits ELINT, que van ser llançats a una òrbita superior.[45][46]

Desclassificació

[modifica]

El programa Corona va ser oficialment classificat com a top secret fins al 1992. Llavors, el 22 de febrer de 1995, les fotografies preses pels satèl·lits Corona, i també els dos programes contemporanis (Argon i KH-6 Lanyard) van ser desclassificats sota una Ordre Executiva signada pel president Bill Clinton.[47] La revisió posterior per part d'experts fotogràfics dels "sistemes de retorn de càpsules obsolets d'àmplies zones com els Corona" per ordre del president Clinton que va portar a la desclassificació en el 2002 de les fotos de les càmeres de baixa resolució del KH-7 i el KH-9.[48]

La imatgeria desclassificada des de llavors ha estat utilitzada per un equip de científics de la Australian National University per localitzar i explorar llocs antics habitats, fàbriques de ceràmica, tombes megalítiques, i restes arqueològiques paleolítiques en el nord de Síria.[49][50]

El "Projecte d'Atlas Digital de l'Orient Mitjà CORONA" conté un gran nombre d'imatges del KH-4B on els usuaris poden veure i descarregar imatges especialment corregides.

Llançaments

[modifica]
Núm. MissióNom encobertData LlançamentNúm. ID del NSSDCNom Alt.CàmeraNotes
R&DDiscoverer21 Gen 19591959-E011959-E01capMissió fracassada. No va assolir l'òrbita
R&DDiscoverer 128 Feb 19591959-002A1959 BETcapPrimer objecte en òrbita polar
R&DDiscoverer 213 Abr 19591959-003A1959 GAMcapPrimer satèl·lit estabilitat de tres eixos; va fallar la recuperació de la càpsula
R&DDiscoverer 303 Jun 1959DISCOV31959-F02capNo va assolir l'òrbita
9001Discoverer 425 Jun 1959DISC41959-U01KH-1Missió fracassada. No va assolir l'òrbita.
9002Discoverer 513 Ago 19591959-005A1959 EPS 1KH-1Missió fracassada. Problema d'alimentació elèctrica. Sense recuperació.
9003Discoverer 619 Ago 19591959-006A1959 ZETKH-1Missió fracassada. Els retrocoets van fallar fent impossible la recuperació.
9004Discoverer 707 Nov 19591959-010A1959 KAPKH-1Missió fracassada. No va assolir l'òrbita.
9005Discoverer 820 Nov 19591959-011A1959 LAMKH-1Missió fracassada. Òrbita excèntrica fent impossible la recuperació.
9006Discoverer 904 Feb 1960DiSC91960-F01KH-1Missió fracassada. No va assolir l'òrbita.
9007Discoverer 1019 Feb 1960DISC101960-F02KH-1Missió fracassada. Destruït just després del seu llançament a causa de l'actitud erràtica.
9008Discoverer 1115 Abr 19601960-004A1960 DELKH-1Missió fracassada. El sistema de control d'actitud no va funciona bé.
R&DDiscoverer 1229 Jun 1960DISC121960-F08capNo va assolir l'òrbita
R&DDiscoverer 1310 Ago 19601960-008A1960 THEcapEs va provar el sistema de recuperació de càpsula; primera captura amb èxit.
9009Discoverer 1418 Ago 19601960-010A1960 KAPKH-1Primera recuperació amb èxit del IMINT de l'espai. Les càmeres van operar satisfactòriament.
9010Discoverer 1513 Set 19601960-012A1960 MUKH-1Missió fracassada. Es va assolir l'òrbita amb èxit. La càpsula es va enfonsar abans de la recuperació.
9011Discoverer 1626 Oct 19601960-F151960-F15KH-2Missió fracassada. El satèl·lit va fallar en separar-se de l'impulsador. No va assolir l'òrbita.
9012Discoverer 1712 Nov 19601960-015A1960 OMIKH-2Missió fracassada. Va assolir l'òrbita amb èxit. La pel·lícula es va separar abans de realitzar qualsevol operació fotogràfica deixant només 0,52 m de pel·lícula en la càpsula.
9013Discoverer 1807 Des 19601960-018A1960 SIGKH-2Primera missió amb èxit utilitzant el sistema fotogràfic KH-2.
RM-1Discoverer 1920 Des 19601960-019A1960 TAUcapProva del sistema de detecció de míssils Midas
9014A Discoverer 2017 Feb 19611961-005A1961 EPS 1KH-5Vegeu KH-5
RM-2Discoverer 2118 Feb 19611961-006A1961 ZETcapProva de motor de coet reiniciable
9015Discoverer 2230 Mar 1961DISC221961-F02KH-2Missió fracassada. La segona etapa va fallar en obtenir la velocitat orbital.
9016A Discoverer 2308 Abr 19611961-011A1961 LAM 1KH-5Vegeu KH-5
9018A Discoverer 2416 Jun 1961DISC241961-F05KH-5Vegeu KH-5
9017Discoverer 2516 Jun 19611961-014A1961 XI 1KH-2Es va recuperar la càpsula de l'aigua en la 32a òrbita. Ratlles en tota pel·lícula.
9019Discoverer 2607 Jul 19611961-016A1961 PIKH-2La càmera principal va fallar en la passada 22.
9020A Discoverer 2721 Jul 1961DISC271961-F07KH-5Vegeu KH-5
9021Discoverer 2803 Ago 1961DISC281961-F08KH-2Missió fracassada. Sense orbitar. Sistema de guia del satèl·lit va fallar.
9022Discoverer 3012 Set 19611961-024A1961 OME 1KH-3Millor missió. Amb fora de focus com a condició en 9023.
9023Discoverer 2930 Ago 19611961-023A1961 PSIKH-3Primer ús del sistema fotogràfic KH-3. Tots els frames desenfocats.
9024Discoverer 3117 Set 19611961-026A1961 A BETKH-3Missió fracassada. Error d'energia i pèrdua de control en l'òrbita 33. No es va recuperar la càpsul.
9025Discoverer 3213 Oct 19611961-027A1961 A GAM 1KH-3La càpsula va ser recuperada en l'òrbita 18. El 96% de la pel·lícula desenfocat.
9026Discoverer 3323 Oct 1961DISC331961-F10KH-3Missió fracassada. El satèl·litva fallar en separar-se de l'impulsador Thor. No va arribar a orbitar
9027Discoverer 3405 Nov 19611961-029A1961 A EPS 1KH-3Missió fracassada. Un angle de llançament incorrecte va resultar en una òrbita extrema. La vàlvula de gas va fallar
9028Discoverer 3515 Nov 19611961-030A1961 A ZET 1KH-3Totes les càmeres van operar satisfactòriament. Es va observar una emulsió granulada.
9029Discoverer 3612 Des 19611961-034A1961 A KAP 1KH-3Millor missió fins a la data. El llançament va transportar el OSCAR 1 a l'òrbita.
9030Discoverer 3713 Gen 1962DISC371962-F01KH-3Missió fracassada. No va arribar a orbitar
9031Discoverer 3827 Feb 19621962-005A1962 EPS 1KH-4Primera missió de la sèrie KH-4. La major part de la pel·lícula es va quedar lleugerament fora de focus.
9032Discoverer 3918 Abr 19621962-011A1962 LAM 1KH-4Millor missió fins a la data.
9033FTV 112528 Abr 19621962-017A1962 RHO 1KH-4Missió fracassada. L'ejector del paracaigudes va esquivarParachute ejector es va enredar amb la coberta del contenidor del paracaigudes. Sense recuperació.
9034A FTV 112615 Mai 19621962-018A1962 SIG 1KH-5Vegeu KH-5
9035FTV 112830 Mai 19621962-021A1962 PHI 1KH-4Lleu efecte corona estàtic a la pel·lícula.
9036FTV 112702 Jun 19621962-022A1962 CHI 1KH-4Missió fracassada durant la captura d'aire. El llançament va transportar el OSCAR 2 a l'òrbita.
9037FTV 112923 Jun 19621962-026A1962 A BETKH-4Es produeix l'efecte corona estàtic en part de la pel·lícula.
9038FTV 115128 Jun 19621962-027A1962 A GAMKH-4Efecte corona greu.
9039FTV 113021 Jul 19621962-031A1962 A ETAKH-4Es va avortar després de sis passades fotogràfiques. Efecte corona i boira radiactiva intensa.
9040FTV 113128 Jul 19621962-032A1962 A THEKH-4Cap filtre en les càmeres esclaves d'horitzó. Efecte corona i boira radiactiva intensa.
9041FTV 115202 Ago 19621962-034A1962 A KAP 1KH-4Efecte corona i boira radiactiva intensa.
9042A FTV 113201 Set 19621962-044A1962 A UPSKH-5Vegeu KH-5
9043FTV 113317 Set 19621962-046A1962 A CHIKH-4Situat en una alta òrbita excèntrica (207 km x 670 km), la càspula va caure després d'un dia, la pel·lícula va patir d'una boira de radiació severa a causa de l'encreuament del SAA[51][52][53]
9044FTV 115329 Ago 19621962-042A1962 A SIGKH-4Actitud erràtica vehicle. Boira de radiació mínima.
9045FTV 115429 Set 19621962-050A1962 B BETKH-4Primer ús de la càmera estel·lar
9046A FTV 113409 Oct 19621962-053A1962 B EPSKH-5Vegeu KH-5
9047FTV 113605 Nov 19621962-063A1962 B OMIKH-4La comporta de la càmera no va funcionar bé
9048FTV 113524 Nov 19621962-065A1962 B RHOKH-4Part de la pel·lícula va quedar exposada per la base.
9049FTV 115504 Des 19621962-066A1962 B SIGKH-4Missió fracassada. Durant la captura en l'aire
9050FTV 115614 Des 19621962-069A1962 B PHIKH-4Millor missió fins ara.
9051OPS 004807 Gen 19631963-002A1963-002AKH-4Actitud erràtica vehicle. No es va crear l'efemèrides dels frames.
9052OPS 058328 Feb 19631963-F021963-F02KH-4Missió fracassada. Destruït per un oficial del rang de seguretat
9053OPS 072001 Abr 19631963-007A1963-007AKH-4Millors imatges fins ara.
9054OPS 095412 Jun 19631963-019A1963-019AKH-4Algunes imatges van quedar seriosament afectades pel corona.
9055A OPS 100826 Abr 19631963-F071963-F07KH-5Vegeu KH-5
9056OPS 099926 Jun 19631963-025A1963-025AKH-4Transportava una càmera experimental. La pel·lícula va ser afectada per fuites de llum.
9057OPS 126619 Jul 19631963-029A1963-029AKH-4Millor missió fins ara.
9058A OPS 156129 Ago 19631963-035A1963-035AKH-5Vegeu KH-5
9059A OPS 243729 Oct 19631963-042A1963-042AKH-5Vegeu KH-5
9060OPS 226809 Nov 19631963-F141963-F14KH-4Missió fracassada. No va arribar a orbitar
9061OPS 226027 Nov 19631963-048A1963-048AKH-4Missió fracassada. La càpsula de retorn es va separar del satèl·lit però va romandre a l'òrbita.
9062OPS 138821 Des 19631963-055A1963-055AKH-4La corona estàtica va entelar molt la pel·lícula.
9065A OPS 273921 Ago 19641964-048A1964-048AKH-5Vegeu KH-5
9066A OPS 323613 Jun 19641964-030A1964-030AKH-5Vegeu KH-5
1001OPS 141924 Ago 19631963-034A1963-034AKH-4APrimera missió del KH-4A. Part de la pel·lícula va ser entelada. Hi havia dos rollets però el 1001-2 mai va ser recuperat.
1002OPS 135323 Set 19631963-037A1963-037AKH-4AGreus fuites de llum
1003OPS 346724 Mar 19641964-F041964-F04KH-4AMissió fracassada. El sistema d'orientació va fallar No va arribar a orbitar
1004OPS 344415 Feb 19641964-008A1964-008AKH-4ALes càmeres principals van operar satisfactòriament. Degradacions menors a causa de fuites estàtiques i llum.
1005OPS 292127 Abr 19641964-022A1964-022AKH-4AMissió fracassada. El vehicle de recuperació va impactar a Veneçuela.
1006OPS 348304 Jun 19641964-027A1964-027AKH-4ALa més alta qualitat d'imatges assolida fins ara del sistema KH-4.
1007OPS 375419 Jun 19641964-032A1964-032AKH-4ADesenfocat en part de la pel·lícula
1008OPS 349110 Jun 19641964-037A1964-037AKH-4ALes càmeres van operar satisfactòriament
1009OPS 304205 Aug 19641964-043A1964-043AKH-4ALes càmeres van operar satisfactòriament.
1010OPS 349714 Set 19641964-056A1964-056AKH-4APetites zones desenfocades en ambdues càmeres a temps aleatoris durant la missió.
1011OPS 333305 Oct 19641964-061A1964-061AKH-4AEl mode principal de la recuperació va fallar en la segona part de la missió (1011-2). Petites zones desenfocades aleatòriament en ambdues càmeres.
1012OPS 355917 Oct 19641964-067A1964-067AKH-4AL'actitud del vehicle va arribar de manera erràtica en la segona porció de la missió fent falta una recuperació abans d'hora.
1013OPS 543402 Nov 19641964-071A1964-071AKH-4AUna anomalia en el program va tenir lloc immediatament després de llançament quan ambdues càmeres van operar durant 417 frames. Les càmeres principals van deixar d'operar en la revolució 52D de la primera porció de la missió impedint la segona porció. Sobre el 65% de pel·lícula de la càmera de popa està desenfocada.
1014OPS 336018 Nov 19641964-075A1964-075AKH-4ALes càmeres van operar satisfactòriament.
1015OPS 335819 Des 19641964-085A1964-085AKH-4ALes discrepàncies en la cobertura prevista i efectiva a causa dels problemes de telemetria durant les primeres 6 revolucions. Petites zones desenfocades de la pel·lícula de la càmera de popa.
1016OPS 392815 Gen 19651965-002A1965-002AKH-4ATaques d'imatges molt reflectores causa de les reflexions dins de la càmera.
1017OPS 478225 Feb 19651965-013A1965-013AKH-4ALimitació pel mal funcionament de l'obturador produint-se durant les últimes 5 passades de la missió.
1018OPS 480325 Mar 19651965-026A1965-026AKH-4ALes càmeres van operar satisfactòriament. Primer sistema de reconeixement KH-4A en ser llançat en òrbita retrògrada.
1019OPS 502329 Abr 19651965-033A1965-033AKH-4ALes càmeres van operar satisfactòriament. Mal funcionament en el mode de recuperació en el 1019-2 van impedir la recuperació.
1020OPS 842509 Jun 19651965-045A1965-045AKH-4ATotes les càmeres van operar satisfactòriament. L'actitud erràtica va causar una recuperació prematura després del segon dia del 1020-2.
1021OPS 843118 Mai 19651965-037A1965-037AKH-4ALa càmera de popa va deixar d'operar en la passada 102.
1022OPS 554319 Jun 19651965-057A1965-057AKH-4ATotes les càmeres van operar satisfactòriament.
1023OPS 720817 Ago 19651965-067A1965-067AKH-4AAnomalia en el programa causant que la càmera de proa deixés d'operar durant les revolucions 103-132.
1024OPS 722122 Set 19651965-074A1965-074AKH-4ATotes les càmeres van operar satisfactòriament. Les càmeres no van operar en les passades 88D-93D.
1025OPS 532505 Oct 19651965-079A1965-079AKH-4ALes càmeres principals van operar satisfactòriament.
1026OPS 215528 Oct 19651965-086A1965-086AKH-4ATotes les càmeres van operar satisfactòriament.
1027OPS 724909 Des 19651965-102A1965-102AKH-4AL'actitud erràtica va forçar la recuperació prematura en dos dies d'operació. Totes les càmeres van operar satisfactòriament.
1028OPS 463924 Des 19651965-110A1965-110AKH-4ALes càmeres van operar satisfactòriament.
1029OPS 729102 Feb 19661966-007A1966-007AKH-4AAmbdues càmeres panoràmiques estaven en funcionament en tot moment.
1030OPS 348809 Mar 19661966-018A1966-018AKH-4ATotes les càmeres van operar satisfactòriament.
1031OPS 161207 Abr 19661966-029A1966-029AKH-4ALa càmera del darrere no va funcionar bé després de la recuperació del bucket 1. Cap material es va rebre en el bucket 2 (1031-2).
1032OPS 15083 Mai 19661966-F05A1966-F05KH-4AMissió fracassada. El vehicle no va assolir l'òrbita.
1033OPS 177824 Mai 19661966-042A1966-042AKH-4AL'obturador de la càmera estel·lar del bucket 2 es va mantenir oberta durant aproximadament 200 frames.
1034OPS 159921 Jun 19661966-055A1966-055AKH-4ALa manca de programador de velocitat d'altitud va produir imatges dolentes després de la revolució 5.
1035OPS 170320 Set 19661966-085A1966-085AKH-4ATotes les càmeres van operar satisfactòriament. Primera missió que va volar amb la modificació de la geometria panoràmica.
1036OPS 154509 Ago 19661966-072A1966-072AKH-4ATotes les càmeres van operar satisfactòriament.
1037OPS 186608 Nov 19661966-102A1966-102AKH-4ASegona missió de geometria panoràmica. Més alt que la base normal de boira trobada en ambdós registres de la càmera principal.
1038OPS 166414 Gen 19671967-002A1967-002AKH-4ABona imatge.
1039OPS 475022 Feb 19671967-015A1967-015AKH-4AMissió normal KH-4. Llum de la càmera horitzó en ambdues càmeres principals durant el 1039-1.
1040OPS 477930 Mar 19671967-029A1967-029AKH-4AEl nas del satèl·lit va volar per primera vegada.
1041OPS 46969 Mai 19671967-043A1967-043AKH-4AA causa del fracàs de la separació de l'impulsador, el satèl·lit va ser col·locat en una alta òrbita excèntrica. Hi va haver degradació de la imatge significativa.
1042OPS 355916 Jun 19671967-062A1967-062AKH-4APetites zones van quedar desenfocades en la càmera davantera del 1042-1.
1043OPS 482707 Ago 19671967-076A1967-076AKH-4ALa pel·lícula de la càmera davantera va sortir dels rails en la passada 230D. Es va degradar la pel·lícula més enllà d'aquest punt.
1044OPS 056202 Nov 19671967-109A1967-109AKH-4ATotes les càmeres van operar correctament
1045OPS 224324 Gen 19681968-008A1968-008AKH-4ATotes les càmeres van operar satisfactòriament.
1046OPS 484914 Mar 19681968-020A1968-020AKH-4ABona qualitat d'imatge en el 1046-1 i justa en el 1046-2.
1047OPS 534320 Jun 19681968-052A1968-052AKH-4AImatges desenfocades en ambdues càmeres principals.
1048OPS 016518 Set 19681968-078A1968-078AKH-4ALa pel·lícula de la càmera davantera es va separar i la càmera va fallar en la missió 1048-2
1049OPS 474012 Dec 19681968-112A1968-112AKH-4APel·lícula degradada
1050OPS 372219 Mar 19691969-026A1969-026AKH-4AVa fallar a causa de les taxes excessiva anormal després de la revolució 22
1051OPS 11012 Mai 19691969-041A1969-041AKH-4ALes imatges de les dues càmeres panoràmiques són massa suaus i no té vivacitat i nitidesa en les vores.
1052OPS 353122 Set 19691969-079A1969-079AKH-4AÚltima missió KH-4A
1101OPS 508915 Set 19671967-087A1967-087AKH-4BPrimera missió de la sèrie KH-4B. Millor pel·lícula fins ara.
1102OPS 100109 Des 19671967-122A1967-122AKH-4BImatges desenfocades en la càmera davantera
1103OPS 14191 Mai 19681968-039A1968-039BKH-4BImatges desenfocades en ambdues càmeres principals.
1104OPS 595507 Ago 19681968-065A1968-065AKH-4BMillors imatges fins a la data del sistema KH-4. Els experiments en Bicolor i color infraroig foren conduïts en aquesta missió, incloent la pel·lícula de detecció de camuflatge SO-180 IR.[54]
1105OPS 131503 Nov 19681968-098A1968-098AKH-4BLa qualitat d'imatge és variable i mostra zones desenfocades i mogudes.
1106OPS 389005 Feb 19691969-010A1969-010AKH-4BLa millor qualitat d'imatge fins ara
1107OPS 365424 Jul 19691969-063A1969-063AKH-4Bla càmera davantera va fallar en la 1a passada i va romandre inoperativa durant la resta de la missió.
1108OPS 661704 Des 19691969-105A1969-105AKH-4BLes càmeres van operar satisfactòriament i la missió va proporcionar 247 m de pel·lícula en color aèria fins al final de la longitud del rollet.
1109OPS 044004 Mar 19701970-016A1970-016AKH-4BLes càmeres van operar satisfactòriament però la qualitat de la imatge global dels registres davanters i de popa és variable.
1110OPS 472020 Mai 19701970-040A1970-040AKH-4BLa qualitat general de la imatge és menor que la proporcionada per les missions recents
1111OPS 432423 Jun 19701970-054A1970-054AKH-4BLa qualitat d'imatge és bona.
1112OPS 499218 Nov 19701970-098A1970-098AKH-4BLa càmera va fallar en la passada 104 i es va mantenir fora de servei durant la resta de la missió.
1113OPS 329717 Feb 19711971-F01A1971-F01KH-4BLa missió fracassar a causa d'un error de l'impulsador Thor. Destruït poc després del llançament.
1114OPS 530024 Mar 19711971-022A1971-022AKH-4BLa qualitat d'imatge és bona i comparable a la millor de les missions anteriors. El programa d'abord va fallar després de la passada 235
1115OPS 545410 Set 19711971-076A1971-076AKH-4BLa qualitat d'imatge en general és bona.
1116OPS 564019 Abr 19721972-032A1972-032AKH-4BMissió molt reeixida i la qualitat d'imatge és bona.
1117OPS 637125 Mai 19721972-039A1972-039AKH-4BÚltima missió KH-4B. Missió molt reeixida, no es va poder desplegar un panell solar i una fuita en el sistema de gas de l'Agena va retallar la durada de la missió de 19 a 6 dies[53]

Galeria de fotografies

[modifica]

Vegeu també

[modifica]
[modifica]

La novel·la thriller de 1963 Ice Station Zebra i la seva adaptació cinematogràfica de 1968 van ser inpirats, en part, per les notícies del 17 d'abril de 1959, sobre la pèrdua d'una càpsula del satèl·lit Corona experimental (Discoverer II) que va aterrar prop de Spitzbergen el 13 d'abril. Mentre que els agents soviètics podrien haver recuperat el vehicle,[37][55] és més probable que la càpsula hagi caigut a l'aigua i s'hagi enfonsat.

Referències

[modifica]
  1. ↑ Yenne, Bill. The Encyclopedia of US Spacecraft. Exeter Books (A Bison Book), New York, 1985. ISBN 0-671-07580-2.p.82 Key Hole
  2. ↑ «'Mission accomplished' for NRO at Onizuka AFS». USAF, 23-04-2007. Arxivat de l'original el 2011-07-20. [Consulta: 18 gener 2013].
  3. ↑ «Chronology of Air Force space activities». National Reconnaissance Office. Arxivat de l'original el 2012-12-07. [Consulta: 18 gener 2013].
  4. ↑ Yenne, p. 63; Jensen, p. 81.
  5. 1 2 3 4 5 6 7 Drell, "Physics and U.S. National Security," p. S462.
  6. ↑ Brown, Stewart F. "America's First Eyes in Space." Popular Science. February 1996, p. 46.
  7. 1 2 Brown, Stewart F. "America's First Eyes in Space." Popular Science. February 1996, p. 46-47.
  8. 1 2 Peebles, p. 157.
  9. 1 2 3 4 Olsen, p. 57.
  10. ↑ Yenne, p. 64.
  11. ↑ Smith, p. 111-114.
  12. 1 2 Lewis, p. 93.
  13. ↑ Monmonier, p. 24.
  14. ↑ Day, Logsdon, and Latell, p. 192-196.
  15. 1 2 Ruffner, p. 37.
  16. 1 2 Kramer, p. 354.
  17. ↑ Ruffner, p. 34, 36.
  18. 1 2 Ruffner, p. 36.
  19. 1 2 Chun, p. 75.
  20. 1 2 Ruffner, p. 31.
  21. 1 2 Drell, "Reminiscences of Work on National Reconnaissance," p. 42.
  22. ↑ Brown, p. 44; Burrows, p. 231.
  23. ↑ Peebles, p. 48.
  24. ↑ Collins, p. 108.
  25. ↑ Hickam Kukini, page A-4 Arxivat 2011-07-23 a Wayback Machine., Vol 15, No 48, Friday December 5, 2008, Base newspaper from Hickam AFB
  26. ↑ Monmonier, p. 22-23.
  27. ↑ Monmonier, p. 23.
  28. ↑ Day, Dwayne Allen «Spysat down!». The Space Review, 18-02-2008 [Consulta: 11 juny 2012].
  29. 1 2 Ruffner, p. 32.
  30. ↑ Peebles, p. 159.
  31. ↑ National Reconnaissance Office. "National Reconnaissance Office Review and Redaction Guide for Automatic Declassification of 25-Year-Old Information. Version 1.0, 2006 edition, p. 58. Arxivat 2012-10-19 a Wayback Machine. Accessed 2012-06-06.
  32. ↑ National Aeronautics and Space Administration, p. 292.
  33. ↑ National Reconnaissance Office. "National Reconnaissance Office Review and Redaction Guide for Automatic Declassification of 25-Year-Old Information. Version 1.0, 2006 edition, p. 52. Arxivat 2012-10-19 a Wayback Machine. Accessed 2012-06-06.
  34. ↑ Ruffner, p. 32-33.
  35. ↑ Day, Dwayne Allen «Ike’s gambit: The KH-8 reconnaissance satellite». The Space Review, 12-01-2009 [Consulta: 11 juny 2012].
  36. ↑ Peebles, p. 51.
  37. 1 2 3 National Reconnaissance Office. "National Reconnaissance Office Review and Redaction Guide for Automatic Declassification of 25-Year-Old Information. Version 1.0, 2006 edition, p. 154. Arxivat 2012-10-19 a Wayback Machine. Accessed 2012-06-06.
  38. ↑ National Reconnaissance Office. The Corona Story. BYE 140001-98. December 1988, p. 32. Arxivat 2016-01-22 a Wayback Machine. Accessed 2012-06-06.
  39. ↑ National Reconnaissance Office. "National Reconnaissance Office Review and Redaction Guide for Automatic Declassification of 25-Year-Old Information. Version 1.0, 2006 edition, p. 118. Arxivat 2012-10-19 a Wayback Machine. Accessed 2012-06-06.
  40. ↑ Chien, Phillip. "High Spies." Popular Mechanics. February 1996, p. 49.
  41. ↑ «Declassified intelligence satellite photographs fact sheet 090-96». United States Geological Survey, 01-02-1998. Arxivat de l'original el 2007-07-05. [Consulta: 19 gener 2013].
  42. ↑ «Discoverer 13 - NSSDC ID: 1960-008A». NASA NSSDC.
  43. ↑ «Sputnik 5 - NSSDC ID: 1960-011A». NASA NSSDC.
  44. ↑ Yenne, Bill. The Encyclopedia of US Spacecraft. Exeter Books (A Bison Book), New York, 1985. ISBN 0-671-07580-2.p.37 Discoverer
  45. ↑ «1967-043B». NASA National Space Science Data Center, 08-10-2010.
  46. ↑ «1970-098B». NASA National Space Science Data Center, 08-10-2010.
  47. ↑ Executive Order 12951
  48. ↑ Broad, William J. «Spy Satellites' Early Role As 'Floodlight' Coming Clear». The New York Times, 12-09-1995.
  49. ↑ Satellite images spy ancient history in Syria
  50. ↑ Ancient Syrian Settlements Seen in Spy Satellite Images | LiveScience
  51. ↑ «MISSION 9043 SUCCESSFUL AIR RECOVERY». National Reconnaissance Office, 21-09-1962. Arxivat de l'original el 16 de març 2012. [Consulta: 19 gener 2013].
  52. ↑ «Photographic Evaluation Report: Mission 9043». National Reconnaissance Office, 31-10-1962. Arxivat de l'original el 16 de març 2012. [Consulta: 19 gener 2013].
  53. 1 2 Robery Perry. «A History of Satellite Reconnaissance: Volume I - Corona (page 215)». Central Intelligence Agency, octubre 1973. Arxivat de l'original el 2010-11-05. [Consulta: 19 gener 2013].
  54. ↑ «MEMO: PHOTOGRAPHIC RECONNAISSANCE SYSTEMS, PROGRESS TOWARDS OBJECTIVES». NRO, 05-09-1972. Arxivat de l'original el 2016-05-14. [Consulta: 19 gener 2013].
  55. ↑ Taubman, Secret Empire, p. 287.

Bibliografia

[modifica]
  • Burrows, William E. This New Ocean: The Story of the First Space Age. New York: Random House, 1998.
  • Chun, Clayton K.S. Thunder Over the Horizon: From V-2 rockets to Ballistic Missiles. Westport: Praeger Security International, 2006.
  • Collins, Martin. After Sputnik: 50 Years of the Space Age. New York: Smithsonian Books/HarperCollins, 2007.
  • "Corona." Mission and Spacecraft Library. Jet Propulsion Laboratory. National Aeronautics and Space Administration. No date. Accessed 2012-60-06.
  • Day, Dwayen A.; Logsdon, John M.; and Latell, Brian, eds. Eye in the Sky: The Story of the Corona Spy Satellites. Washington, D.C.: Smithsonian Institution Press, 1998.
  • "Discoverer/Corona: First U.S. Reconnaissance Satellite. National Air and Space Museum. Smithsonian Institution. 2002. Arxivat 2012-01-17 a Wayback Machine. Accessed 2012-06-06.
  • Drell, Sidney D. "Physics and U.S. National Security." Reviews of Modern Physics. 71:2 (1999), p. S460-S470.
  • Drell, Sidney D. "Reminiscences of Work on National Reconnaissance." in Nuclear Weapons, Scientists, and the Post-Cold War Challenge: Selected Papers on Arms Control. Sidney D. Drell, ed. Hackensack, N.J.: World Scientific, 2007.
  • Jensen, John R. Remote Sensing of the Environment: An Earth Resource Perspective. Upper Saddle River, N.J.: Pearson Prentice Hall, 2007.
  • Kramer, Herbert J. Observation of the Earth and Its Environment: Survey of Missions and Sensors. Berlin: Springer, 2002.
  • Lewis, Jonathan E. Spy Capitalism: Itek and the CIA. New Haven, Conn.: Yale University Press, 2002.
  • Monmonier, Mark S. Spying With Maps: Surveillance Technologies and the Future of Privacy. Chicago: University of Chicago Press, 2004.
  • National Aeronautics and Space Administration. Societal Impact of Spaceflight. Washington, D.C.: NASA, 2009.
  • Olsen, Richard C. Remote Sensing From Air and Space. Bellingham, Wash.: SPIE Press, 2007.
  • Peebles, Curtis. The Corona Project: America's First Spy Satellites. Annapolis, Md.: Naval Institute Press, 1997.
  • Ruffner, Kevin C., ed. Corona: America's First Satellite Program. New York : Morgan James, 1995.
  • Smith, F. Dow. "The Design and Engineering of Corona's Optics." in CORONA: Between the Sun & the Earth: The First NRO Reconnaissance Eye in Space. Robert McDonald, ed. Bethesda, Md.: ASPRS, 1997.
  • Taubman, Phil. Secret Empire: Eisenhower, the CIA, and the Hidden Story of America's Space Espionage. Nova York: Simon & Schuster, 2003. ISBN 0-684-85699-9
  • Yenne, Bill. Secret Gadgets and Strange Gizmos: High-Tech (and Low-Tech) Innovations of the U.S. Military. Grand Rapids, Mich.: Publishers Group Worldwide, 2006.

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Corona

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Corona_(satèl·lit)&oldid=37598083»