Corona de Mallorca
| Tipus | estat històric  | ||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Lloc | |||||||||||
| |||||||||||
| Capital | Perpinyà | ||||||||||
| Geografia | |||||||||||
| Superfície | 10.000 km² | ||||||||||
| Dades històriques | |||||||||||
| Anterior | |||||||||||
| Creació | 1276 | ||||||||||
| Dissolució | 1349 | ||||||||||
| Següent | Regne de Mallorca | ||||||||||
Esdeveniment clau
| |||||||||||
| Organització política | |||||||||||
| Forma de govern | pactisme | ||||||||||
La Corona de Mallorca estigué formada pel conjunt de territoris procedents de la Corona d'Aragó que Jaume I el Conqueridor deixà com a herència al seu fill Jaume II de Mallorca amb el títol de rei de Mallorca. Amb la mort de Jaume III de Mallorca aquests territoris –amb l'excepció dels occitans, que Jaume III havia venut al Regne de França– es reincorporaren a la Corona d'Aragó, de la qual formaren part fins a la seva supressió acabada la Guerra de Successió.
La Corona de Mallorca eren, doncs, les propietats de la branca mallorquina del Casal de Barcelona, i va desaparèixer en extingir-se aquesta. No s'ha de confondre, per tant, amb el Regne de Mallorca.
Formació
[modifica]Jaume I, en el seu darrer testament (1262), planejà de segregar el Regne de Mallorca, els comtats nord-pirinencs i les terres occitanes de la Corona d'Aragó, atorgant-los en herència al seu fill menor Jaume, que esdevindria Jaume II de Mallorca. Així es constituí la denominada Corona de Mallorca, sense cap submissió ni vassallatge envers el seu germà gran, Pere (futur Pere III d'Aragó), que rebé la major part del patrimoni —inclòs el Regne d'Aragó— i conservà el nom de Corona d'Aragó.
Ja el 1256, però, el Conqueridor havia fet reconèixer als jurats de Mallorca el seu fill Jaume com a hereu del Regne de Mallorca i de Montpeller; el Rosselló i la Cerdanya, juntament amb el Conflent s'hi afegiren només amb el testament de 1262. Quan Jaume I morí, el 1276, es completà la formació de la Corona de Mallorca.
La realitat és que, segons el moment de la seva mort, s'hauria aplicat un testament diferent, ja que en va redactar sis al llarg de la vida. Segons el que hagués entrat en vigor, Mallorca podria haver format una corona amb el Regne de València, la Catalunya Nord i les terres occitanes (testament de 1244); o bé hauria quedat completament desvinculada de territoris continentals i sota l'autoritat de Pere (testament de 1248); o bé hauria constituït una Corona de Mallorca reduïda a les Balears i Montpeller (testament de 1253). Només amb el tercer, cinquè i sisè testament, al seu fill Jaume li haurien correspost sempre les Balears —tot soles o acompanyades d'algun altre territori continental, mai el mateix— juntament amb Montpeller, possiblement a causa de l'aïllament d'aquesta senyoria respecte dels altres dominis.
El 12 de setembre de 1276, el fill menor de Jaume I fou coronat rei de la Corona de Mallorca amb el nom de Jaume II. Aquell mateix dia es firmà la Carta de Franqueses i Privilegis de la nova corona. Per commemorar aquest fet, en què el Regne de Mallorca esdevingué privatiu i independent de la Corona d'Aragó, el 1997 Unió Mallorquina establí la Diada de Mallorca cada 12 de setembre, en una decisió que es demostrà controvertida.[1][2]
La creació de la Corona de Mallorca fou l'expressió d'una concepció patrimonial de l'estat.[3] La seva composició no responia a cap entitat històrica, nacional o cultural preexistent, ni a condicionants geogràfics concrets.[4]
Àmbit
[modifica]
- Regne de Mallorca:[a]
- L'illa de Mallorca
- Menorca (fins al 1287 sota domini musulmà, i convertida en vassalla pel Tractat de Capdepera de 1231)
- Les illes Pitiüses (Eivissa depenia en part de l'arquebisbat de Tarragona)
- Comtats de Rosselló i Cerdanya: incloïen el Conflent, el Vallespir, el Capcir i la senyoria de Cotlliure (aproximadament l'actual Catalunya del Nord). Formaven una mena de senyoria que el rei Pere el Catòlic cedí vitalíciament a Nunó Sanç. A la seva mort, aquests territoris retornaren a la Corona d'Aragó.[5]
- Territoris a Occitània:
- La senyoria de Montpeller: formà part del dot que Maria de Montpeller aportà al seu matrimoni amb Pere el Catòlic.[5]
- La baronia d'Omeladès (vescomtat des de 1327) i el vescomtat de Carladès
Reis de Mallorca fins a la desaparició de la Corona
[modifica]Corona d'Aragó
[modifica]- 1231 - 1276: Jaume I el Conqueridor, creador del Regne de Mallorca, primer, i de la Corona de Mallorca, després.
- 1231-1244 i 1254-1256: Pere de Portugal, senyor de Mallorca, vassall de Jaume I el Conqueridor.
Corona de Mallorca
[modifica]- 1276 - 1311: Jaume II de Mallorca, fill de Jaume I el Conqueridor.
- Pel Tractat de Perpinyà (1279), Jaume II de Mallorca s'enfeudà al seu germà Pere el Gran.
- El 1285, el rei Pere III d'Aragó emprengué la confiscació del Regne de Mallorca a Jaume II de Mallorca per la seva aliança amb el Regne de França durant Croada contra la Corona d'Aragó. Eivissa fou confiscada el 1286, i Menorca fou conquerida el 1287.
- Pel Tractat d'Anagni, Jaume II d'Aragó li retornà totes les illes. Els territoris continentals de la Corona havien restat sempre sota el seu domini.
- 1311 - 1324: Sanç I de Mallorca, fill de l'anterior.
- 1324 - 1349: Jaume III de Mallorca, nebot de l'anterior.
- 1349 - 1375: Jaume IV de Mallorca, fill de l'anterior. Rei titular, mai reconegut per Pere el Cerimoniós.
- 1375 - 1403: Elisabet I de Mallorca, germana de l'anterior i reina titular.
Extinció
[modifica]La Corona de Mallorca, des del mateix moment de la seva formació, presentava factors que en limitaven la continuïtat. D'una banda, la importància estratègica dels comtats catalans nord-pirinencs, situats entre Catalunya i la Corona francesa; de l'altra, la seva feblesa com a entitat política, derivada de la menor extensió i població, la discontinuïtat territorial i la distància entre els dominis. Per aquest motiu, Jaume I recomanà al seu fill Jaume II que mantingués una relació estreta amb el seu germà gran Pere.
Encara en vida del Conqueridor, el futur Pere III d'Aragó, amb el suport dels principals juristes del regne, redactà una protesta secreta contra el testament patern que preveia la divisió dels territoris. A partir d'aquesta oposició i dels factors esmentats, els dos germans signaren el Tractat de Perpinyà, que establia la infeudació del rei de Mallorca envers el d'Aragó, en contra de la voluntat i els drets del menor. El 1283, en el context de la guerra amb França per Sicília, Pere III ocupà el Rosselló, i el seu fill Alfons el Franc prengué Mallorca i Eivissa, mentre que el 1287 incorporà també Menorca, aleshores en mans musulmanes.
A la mort d'Alfons, el seu germà Jaume II d'Aragó el succeí i, el 8 d'agost de 1291, signà un compromís de no separar mai el Regne de Mallorca de Catalunya, València i Aragó. Tanmateix, per aconseguir que el papa Bonifaci VIII li aixequés l'excomunió, restituí la Corona de Mallorca aplicant allò negociat al Tractat d'Anagni de 1295. Jaume II de Mallorca hagué de reconèixer novament la infeudació el 1297, tot i que hi afegí una nova protesta secreta.
El 1343, Pere el Cerimoniós reincorporà les terres de la Corona de Mallorca a la Corona d'Aragó, mitjançant una sentència en el procés contra Jaume III per incompliment dels deures vassallàtics, que comportà l'expropiació dels seus béns. Posteriorment es produïren accions militars i, el 1349, Jaume III morí a la batalla de Llucmajor, després d'haver venut Montpeller i els feus de l'Omeladès i el Carladès a Felip de Valois.
La reincorporació restà consolidada amb el Jurament per les Illes, establert per Pere el Cerimoniós i renovat per tots els reis posteriors fins a Felip IV de Borbó, que comprometia la monarquia a no separar mai les Balears ni cap altre territori de la Corona d'Aragó.
Genealogia de la casa de Mallorca
[modifica]└─Jaume I×Violant d'Hongria ├─Pere el Gran⇒Corona d'Aragó └─Jaume II×Esclarmonda de Foix ├─Jaume de Mallorca ├─Sanç I×Maria de Nàpols ├─Ferran de Mallorca×1.Isabel de Sabran×2.Isabel d'Ibelin │ ├─1.Jaume III de Mallorca×1.Constança d'Aragó×2.Violant de Vilaragut │ │ ├─1.Jaume IV×Joana I de Napols │ │ ├─1.Elisabet de Mallorca×1.Joan II de Montferrat×2.Conrad de Reichach │ │ │ ├─1.Otó II de Montferrat ×Violant Visconti │ │ │ ├─1.Joan III de Montferrat │ │ │ ├─1.Teodor II de Montferrat×1.Argentina Malaspina×2.Joana de Bar×3.Margarida d'Acaia │ │ │ │ ├─2.Joan Jaume de Montferrat×Joana de Savoia │ │ │ │ ├─2.Sibil·la Paleòleg │ │ │ │ └─2.Sofia Paleòleg≠1.Felip Maria Visconti×2.Joan VIII Paleòleg │ │ │ ├─1.Guillem de Montferrat │ │ │ ├─1.Margarida de Montferrat×Pere II d'Urgell │ │ │ │ ├─Elionor d'Urgell │ │ │ │ ├─Cecília d'Urgell×Bernat de Cabrera │ │ │ │ ├─Jaume II d'Urgell×Isabel d'Aragó │ │ │ │ ├─Pere d'Urgell │ │ │ │ ├─Joan d'Urgell │ │ │ │ ├─Antoni d'Urgell │ │ │ │ ├─Tadeu d'Urgell │ │ │ │ └─Beatriu d'Urgell │ │ │ └─2.Miquel de Reichach │ │ └─2.Esclarmonda de Mallorca │ └─2.Ferran de Mallorca×Esquiva de Xipre │ └─Alícia de Mallorca×Felip d'Ibelin ├─Sança de Mallorca×Robert I de Nàpols ├─Felip de Mallorca ├─Elisabet de Mallorca×Joan Manuel de Castella └─Saura de Mallorca×1.Pere Galceran de Pinós×2.Berenguer de Vilaragut
Referències
[modifica]- ↑ «Diada de Mallorca». Consell de Mallorca. [Consulta: 25 setembre 2025].
- ↑ Agustí, Aiats. «Per què PP i Vox celebren la Diada de Mallorca el 12 de setembre i no el 31 de desembre?». Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, 12-09-2025. [Consulta: 25 setembre 2025].
- ↑ Riera Viader, Sebastià «El vuitè centenari del naixement de Jaume I i la historiografia catalana» (
PDF). Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics, núm. 19, 2008, pàg. 232. DOI: 10.2436/20.1001.01.37. - ↑ Fernández Siria, Marta «Las residencias regias del reino de Mallorca (ss. XIII-XV)» ( PDF) (en castellà). Medievalista, núm. 36, 2024. DOI: 10.4000/12ufy. ISSN: 1646-740X [Consulta: 25 setembre 2025].
- 1 2 «Corona de Mallorca». A: Dolç i Dolç, Miquel (coord.). Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum 4. Palma: Promomallorca, p. 113. ISBN 84-8661702-2.
Notes
[modifica]- ↑ El terme Regne de Mallorca presenta una certa ambigüitat: en alguns casos s'utilitza per referir-se només a la ciutat i l'illa de Mallorca, mentre que en altres designa el conjunt de totes les Illes Balears (totius regni Maioricarum, regni Maioricarum et insularum eidem adiacentium).
Vegeu també
[modifica]- Regne de Mallorca
- Casa reial de Mallorca
- Llista de reis de Mallorca
- Llista de consorts del Regne de Mallorca
