Corredor de Wakhan

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de geografia físicaCorredor de Wakhan
Imatge
TipusRegió geogràfica, salient (en) Tradueix i corredor geopolític Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaprovíncia de Badakhxan (Afganistan) Modifica el valor a Wikidata
Wakhan.png Modifica el valor a Wikidata
 37° N, 73° E / 37°N,73°E / 37; 73
Limita ambPakistan
República Popular de la Xina
Tadjikistan Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Mida18 (amplada) × 65 (amplada) × 210 (longitud) km
Superfície10.300 km² Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Creació1893 Modifica el valor a Wikidata
Wakhan entre Caixmir i Tajikistan.
Corredor de Wakhan.

El corredor de Wakhan és un territori de l'Afganistan, i és el nom utilitzat sovint com a sinònim de tota la regió de Wakhan, més extensa. El corredor, estrictament, és un districte al nord-est del país, a la província de Badakhshan, que forma un enllaç de terra o "corredor" entre l'Afganistan i la Xina. El corredor és un territori llarg i prim,[1] que separa Tadjikistan al nord, del Pakistan al sud.

El corredor fou una creació política de l'anomenat "Gran Joc" entre l'Imperi rus i la Gran Bretanya. A la cara nord del corredor, els acords entre la Gran Bretanya i Rússia el 1873 i entre la Gran Bretanya i Afganistan el 1893 van repartir l'àrea històrica de Wakhan, fent dels rius Panj i Pamir la frontera entre l'Afganistan i l'Imperi Rus.[2] A la seva cara sud, l'acord sobre la línia Durand de 1893 marcava el límit entre l'Índia britànica i l'Afganistan. Això deixava una banda estreta de terra com a zona tampó entre els dos imperis, que fou coneguda com el corredor de Wakhan al segle xx.

El corredor té 220 milles de llarg i uns 12.000 habitants, més de 10.000 wakhis i prop de 1.500 kirguís.[3]

El terme "corredor de Wakhan" també s'utilitza en un sentit més restringit per a referir-se a la ruta al llarg del riu Panj i el riu Wakhan fins a la Xina, i es refereix llavors a la part del nord del Wakhan, anomenat Pamir afganès.[4]

Recentment, s'hi ha trobat una població nombrosa i saludable de l'amenaçada pantera de les neus.[5]

Ruta[modifica]

Encara que el terreny és extremadament difícil, el corredor s'utilitzava històricament com a ruta de comerç entre Badakhshan i Yarkand.[6] Consta que Marco Polo va arribar a la Xina per aquest pas.[7] El sacerdot jesuïta Benedict Goëz va passar de Wakhan fins a la Xina entre 1602 i 1606. El maig del 1906, sir Aurel Stein va explorar el Wakhan, i informava que, en aquella època, 100 caravanes de ponis carregats de productes creuaven anualment a la Xina.[8]

Els primers viatgers utilitzaven una de les tres rutes:

  • Una ruta del nord portada cap amunt de la vall del riu Pamir fins al llac Zorkul; llavors, a l'est, a través de les muntanyes, a la vall del riu Murghab, a l'altre costat de la serra de Sarikol, s'estenia a la Xina.
  • Una ruta del sud portava cap amunt de la vall del riu Wakhan al pas Wakhjir, a la Xina. Aquest pas estava tancat durant, com a mínim, cinc mesos a l'any i només estava obert irregularment per a la resta.[9]
  • Una ruta central es bifurcava de la ruta del sud a través del Petit Pamir a la vall del riu Murghab.

La ruta pel corredor ha estat tancada, de fet, al tràfic regular els darrers cent anys,[1] i no hi ha cap carretera moderna. Hi ha una carretera aspra o via forestal des d'Ishkashim fins a Sarhad-e Broghil,[10] construïda durant els anys 1960,[11] però més enllà esdevé un simple camí. Hi ha uns 100 km des del final de la via a la frontera xinesa, al pas Wakhjir, i més enllà del Petit Pamir.

Townsend (2005) parla de la possibilitat de contraban de droga des de l'Afganistan fins a la Xina via el corredor de Wakhan i el pas de Wakhjir, però conclou que, a causa de les dificultats de les travessies de viatge i de la frontera, fins i tot si hi ha una mica de tràfic, seria menor comparat amb el que va per la via de Gorno-Badakhshan, província autònoma del Tadjikistan o fins i tot via Pakistan, on hi ha moltes més connexions accessibles cap a la Xina.[12]

L'Afganistan ha demanat a la Xina en unes quantes ocasions d'obrir la frontera pel corredor de Wakhan per raons econòmiques (en algun moment, o com a ruta de subministrament alternativa per lluitar contra els talibans). Tanmateix, la Xina s'hi ha resistit, en gran part a causa del malestar a la seva província occidental de Xinjiang, que fa frontera amb el corredor.[13][14] El desembre del 2009, s'informava que els Estats Units havien demanat a la Xina que obrís el corredor.[15] El Wakhan arriba a la Xina, al comtat autònom de Tashkurgan Tajik.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 FACTBOX-Key facts about the Wakhan Corridor. Reuters. June 12, 2009
  2. International Boundary Study of the Afghanistan-USSR Boundary (1983) Arxivat 2014-08-17 a Wayback Machine. pel US Bureau of Intelligence and Research
  3. Wong, Edward «In Icy Tip of Afghanistan, War Seems Remote». The New York Times, 27-10-2010 [Consulta: 28 octubre 2010].
  4. Aga Khan Development Network (2010): Wakhan and the Afghan Pamir Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. p.3
  5. [enllaç sense format] http://www.sciencedaily.com/releases/2011/07/110713121430.htm
  6. Stein, Mark Aurel. Ancient Khotan, 1907, p. 32. 
  7. The Travels of Marco Polo Book 1 Chapter 32
  8. Shahrani, M. Nazif (1979 i 2002) p.37
  9. «Townsend, J. (June 2005) China and Afghan Opiates: Assessing the Risk Chapter 4». Arxivat de l'original el 2007-09-28. [Consulta: 29 desembre 2010].
  10. J. Mock and K. O'Neil (2004): Expedition Report
  11. «United Nations Environment Programme (2003) Wakhan Mission Report». Arxivat de l'original el 2019-08-16. [Consulta: 29 desembre 2010].
  12. "China and Afghan Opiates: Assessing the Risk" Arxivat 2007-09-28 a Wayback Machine. (Chapter 4). June 2005
  13. Afghanistan tells China to open Wakhan corridor route Arxivat 2011-01-08 a Wayback Machine.. The Hindu. June 11, 2009
  14. China mulls Afghan border request. BBC News Online. June 12, 2009
  15. «South Asia Analysis Group: Paper No. 3579, 31 December 2009». Arxivat de l'original el 13 de juny 2010. [Consulta: 29 desembre 2010].

Llibres[modifica]

  • M. Nazif Mohib Shahrani, The Kirghiz and Wakhi of Afghanistan: Adaptation to Closed Frontiers and War. University of Washington Press, 2002. ISBN 0-295-98262-4.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Corredor de Wakhan