Vés al contingut

Corretja de front

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Dona nativa americana (Ojibwe/Anishinaabe) utilitzant un tumplin
Tumplines en ús a Mèxic pels silleros

Una corretja de front[1] o corretja de bastaix és un estri tradicional de transport de càrregues amb el cap que consisteix en una corretja flexible, o en ocasions una corda, que dins del seu cèrcol, sosté una bossa, motxilla o altres tipus de càrrega. La corba superior s'aguanta amb el front o la part superior del cap del portejador, mentre la càrrega penja per darrere. Aquesta tècnica permet alinear la força de tracció amb la columna vertebral en lloc de les espatlles com fan les corretges de les motxilles modernes. Els tumplines no estan pensats per recolzar-los completament sobre el front, sinó sobre la part superior del cap just darrere de la línia del cabell, estirant cap avall en alineació amb la columna vertebral. El portador s'inclina llavors cap endavant, aprofitant l'esquena per suportar la càrrega amb més eficiència.[2]

Ús tradicional al món

[modifica]

Els nadius indígenes de Mèxic (i altres països llatinoamericans) tradicionalment han utilitzat el tumpline per transportar càrregues pesades, com ara llenya, cistelles (incloses les cistelles carregades amb materials de construcció i terra per a la construcció), gàbies d'ocells i mobles.[3] A Mèxic, un nom comú per al tumpline és "mecapal". Els maies moderns de les terres altes del sud de Mèxic utilitzen tumplines per a diversos transports de vianants.[4]

Durant la Segona Guerra Mundial, l'exèrcit canadenc va desenvolupar paquets de subministraments especials amb tumplines per moure subministraments per terrenys accidentats.[5]

Els portejadors del Nepal utilitzen cordes de senderisme amb corretja de front per moure càrregues pesades en terrenys muntanyosos.[6]

El fabricant d'equipament d'escalada i activitats a l'aire lliure Yvon Chouinard va començar a utilitzar cordes de senderisme en lloc d'una motxilla per resoldre dolors d'esquena crònics després de veure com els portejadors nepalesos desenvolupaven músculs als costats de la columna vertebral.[7]

Foli 60r, Còdex Mendoza.

Mecapal

[modifica]

El mecapal és utilitzat des de l'antiguitat pels pobles de Mesoamèrica per transportar molts productes,[8] i que continua sent utilitzat tradicionalment per certes poblacions d'origen amerindi.[9]

És una diadema de cuir[10] o més tradicionalment, cotó o ixtle (fibra de maguey teixida),[11] d'uns 25 a 40 cm de llarg i 10 cm d'ample,[12][13] a cada extrem de la qual es lliga una corda.[11]

La diadema es col·loca al front de qui la porta (anomenada mecapalero en castellà[14] i més antigament tlameme en nàhuatl), a una alçada variable (segons el pes de la càrrega, la naturalesa del terreny que s'ha de creuar, la condició física de qui la porta i potser fins i tot la forma del seu crani)[15] i les cordes suporten la càrrega.[11]

Depenent de la naturalesa de la càrrega, qui la porta de vegades es protegeix l'esquena amb un sarape encastat sota la càrrega[11] Per equilibrar el pes, qui la porta s'ha d'inclinar cap endavant.[11]

Depenent de la freqüència i les condicions d'ús del mecapal, l'esforç físic pot danyar la columna vertebral, especialment aixafant les vèrtebres cervicals.[16]

Tupline de corda

Macips de ribera

[modifica]

A Catalunya, l'ús de corretges de front està documentat entre els bastaixos medievals, especialment els que treballaven al Port de Barcelona. Segons la Gran Enciclopèdia Catalana, els bastaixos eren estibadors que transportaven mercaderies a coll, sovint sense carro ni animal de càrrega, i formaven part de confraries com la dels macips de ribera.[17]

Diverses fonts etnogràfiques indiquen que aquests treballadors l'utilitzaven amb una combinació de capçana (coixinet circular al cap) i corretja de tracció frontal per estabilitzar i arrossegar càrregues pesants com sacs, bótes o blocs de pedra.

Aquesta tècnica combinada maximitzava l'eficiència biomecànica del cos humà en el transport manual, especialment en trajectes llargs o pendents com els que duien pedra des de Montjuïc fins a Santa Maria del Mar.[18]

Referències

[modifica]
  1. América pintoresca; descripcion de viajes al nuevo contintente por los mas modernos explotadores Carlos Wiener, doctor Crevaux, D. Charnay, etc., etc (en castellà). Montaner y Simon, 1884.
  2. Conover, Garrett, 1991. Beyond The Paddle - A Canoeist's Guide to Expedition Skills: Poling, Lining, Portaging and Maneuvering through Ice.
  3. Ouellette, Jennifer. «These scientists lugged logs on their heads to resolve Chaco Canyon mystery» (en anglès americà). Ars Technica, 24-02-2023. [Consulta: 26 abril 2023].
  4. Brill, David. In Focus, National Geographic Greatest Portraits, 2004, p. 344–345.
  5. "Troops Use Indian Tump Line To Pull loads." Popular Mechanics, December 1944, p. 55.
  6. «The mechanics of head-supported load carriage by Nepalese porters» (en anglès). Academia.edu. Journal of Experimental Biology. [Consulta: 25 setembre 2025].
  7. «Yvon Chouinard: Ode to Tumplines». Patagonia website, 04-03-2020.
  8. Morante López 2009.
  9. Gervais 2000.
  10. Gervais 2000, p.47.
  11. 1 2 3 4 5 Morante López 2009.
  12. Martínez-Holgado, Arturo C. Le commerce intérieur du Guatemala. The University of Texas, Graduate School of Business, 1969. p.21.
  13. Gervais 2000, p.46.
  14. Gervais 2000.
  15. Gervais 2000, p.46.
  16. Gervais 2000, p.51.
  17. «Bastaixos i macips de ribera». Enciclopèdia Catalana. Grup Enciclopèdia. [Consulta: 25 setembre 2025].
  18. «Capçana: diccionari etimològic». Diccionari català-valencià-balear. Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 25 setembre 2025].

Enllaços externs

[modifica]