Corretjola de conradís

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Corretjoles
Convolvulus arvensis.jpg

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsida
Ordre: Solanales
Família: Convolvulaceae
Gènere: Convolvulus
Espècie: C. arvensis
Nom binomial
Convolvulus arvensis
L.
Convolvulus arvensis

La corretjola, corretjola de conradís, corriola o campaneta (Convolvulus arvensis) és una planta de la família Convolvulaceae (la família del moniato) i del gènere Convolvulus.

Distribució[modifica | modifica el codi]

Té una distribució pràcticament cosmopolita, ja que no és gaire exigent pel que fa al clima ni a les condicions del sòl. Originària d'Europa i Àsia, s'ha introduït a l'Amèrica del Nord i del Sud. Està generalitzada a tots els Països Catalans. És una mala herba molt freqüent.[1] És una planta ruderal que creix en erms i terrenys degradats o alterats; també forma part de la vegetació espontània forestal.

Descripció[modifica | modifica el codi]

Corretjoles dominants a l'estiu a Castelltallat
Convolvulus arvensis

És una herba vivaç amb tiges i pecíols volubles que s'estenen per terra o s'enfilen per qualsevol suport. Les fulles són alternes, simples i amb forma de punta de llança. Les flors tenen els pètals soldats formant una campana de color blanc, rosat o amb estries d'aquests dos colors. El fruit és una càpsula arrodonida.

Danys[modifica | modifica el codi]

Ocupa molt fàcilment grans superfícies i s'enreda a les plantes i les debilita, ja que els fa la competència per la llum, l'aigua i els nutrients. Quan ha crescut molt, la gran massa de tiges i fulles pot dificultar o impedir la recol·lecció mecànica. La corretjola és molt susceptible de ser envaïda pel fong de l'oidi i pot encomanar aquesta malaltia a les plantes conreades.

Control[modifica | modifica el codi]

Amb les llaurades és difícil d'eliminar, perquè, encara que es talli la planta, l'arrel queda a dins de terra i la corretjola rebrota. Amb les tècniques de mínim conreu encara s'estén més. Els herbicides que cal fer servir són els de tipus sistèmic, que són absorbits per les fulles de la mala herba i penetren a tota la planta, que així mor des de l'arrel.

L'eruga del borinot gris (Agrius convolvuli) menja voraçment les fulles de corretjola, per això es coneix també com a borinot de les corretjoles.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Corretjola de conradís Modifica l'enllaç a Wikidata