Vés al contingut

Corriol anellat gros

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuCorriol anellat gros
Charadrius hiaticula Modifica el valor a Wikidata

Charadrius hiaticula hiaticula Modifica el valor a Wikidata
Enregistrament
Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Pes10,9 g Modifica el valor a Wikidata
Envergadura0,41 m Modifica el valor a Wikidata
Nombre de cries3,5 Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN22693759 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdreCharadriiformes
FamíliaCharadriidae
GènereCharadrius
EspècieCharadrius hiaticula Modifica el valor a Wikidata
Linnaeus, 1758
Tipus taxonòmicCharadrius Modifica el valor a Wikidata
Distribució
lang= Modifica el valor a Wikidata
Endèmic de
Il·lustració de corriols grossos (circa 1905).
Cant del corriol gros

El corriol gros o picaplatges gros i passarius a les Balears (Charadrius hiaticula) és una espècie d'ocell de l'ordre dels caradriformes més gros que el corriol petit, molt actiu i de vol ràpid.

Noms d'Espanya

[modifica]
  • Chorlitejo grande (castellà)- Txirritxo handi (basc) - Pildora de colar (gallec).

Morfologia

[modifica]
  • Fa 19 cm de llargària i 35-41 cm d'envergadura alar.
  • Pes 54 -75 grams.
  • Té de 5 - 10 anys de vida.
  • Té el cap blanc i negre, amb una taca negra que comença al bec -que és de color groc amb la punta negra- i segueix fins a darrere de l'ull.
  • Té les potes de color groc.
  • També es diferencia del corriol petit en la franja alar blanca que aquest no mostra en vol.
  • Li agrada volar en bandades.

Subespècies

[modifica]
  • Charadrius hiaticula hiaticula
  • Charadrius hiaticula psammodroma
  • Charadrius hiaticula tundrae
  • Charadrius hiaticula harrisoni
  • Charadrius hiaticula kolymensis

Reproducció

[modifica]

Nia a terra a la tundra àrtica del nord d'Euràsia i d'Amèrica. L'ou és de color marró clar amb taques de diferents mides i fa 32-39,6 x 22,8-28,5 mm. Fa una o dues postes a l'any que acostumen a ésser de 4 ous que són covats per tots dos progenitors durant unes 3-4 setmanes.

Alimentació

[modifica]

Menja insectes, mol·luscs, crustacis, cucs i matèria vegetal.

Distribució geogràfica

[modifica]

Viu a tota la costa atlàntica, i part de la mediterrània, europea i de l'Àfrica del Nord. Cria a Euràsia, Groenlàndia, nord-est del Canadà i la costa atlàntica europea fins als Països Baixos i les Illes Britàniques. Hiverna a la península Ibèrica (sobretot a Andalusia i a la costa de la Mar Cantàbrica). També n'hi ha a les Canàries.

Al Principat de Catalunya i a les Balears només el veiem a vegades, a la costa, en migració. Se'n poden trobar alguns que hivernen a les platges, maresmes o llocs semblants del Delta de l'Ebre i, molt de tant en tant, en marges de rius.[1]

Referències

[modifica]
  1. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, plana 50. ISBN 84-315-0434-X

Enllaços externs

[modifica]