Corriol anellat gros

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'ésser viucorriol anellat gros
Charadrius hiaticula
Charadrius hiaticula He.jpg
Exemplar adult
Sieweczka.jpg
Enregistrament
Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
IUCN 22693759
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdreCharadriiformes
FamíliaCharadriidae
GènereCharadrius
EspècieCharadrius hiaticula
(Linnaeus, 1758)
Modifica les dades a Wikidata
Niu de corriol gros fotografiat a Alemanya.
Il·lustració de corriols grossos (circa 1905).
Cant del corriol gros

El corriol gros o picaplatges gros i passarius a les Balears (Charadrius hiaticula) és un ocell de l'ordre dels caradriformes més gran que el corriol petit, molt actiu i de vol ràpid.

Noms d'Espanya[modifica]

  • Chorlitejo grande (castellà)- Txirritxo handi (basc) - Pildora de colar (gallec).

Morfologia[modifica]

  • Fa 19 cm de llargària i i 35-41 cm d'envergadura alar.
  • Pes 54 -75 grams.
  • Té de 5 - 10 anys de vida.
  • Té el cap blanc i negre, amb una taca negra que comença al bec -que és de color groc amb la punta negra- i segueix fins a darrere de l'ull.
  • Té les potes de color groc.
  • També es diferencia del corriol petit en la franja alar blanca que aquest no mostra en vol.
  • Li agrada volar en bandades.

Subespècies[modifica]

Reproducció[modifica]

Charadrius hiaticula

Nia a terra a la tundra àrtica del nord d'Euràsia i d'Amèrica. L'ou és de color marró clar amb taques de diferents mides i fa 32-39,6 x 22,8-28,5 mm. Fa una o dues postes a l'any que acostumen a ésser de 4 ous que són covats per tots dos progenitors durant unes 3-4 setmanes.

Alimentació[modifica]

Menja insectes, mol·luscs, crustacis, cucs i matèria vegetal.

Distribució geogràfica[modifica]

Viu a tota la costa atlàntica, i part de la mediterrània, europea i de l'Àfrica del Nord. Cria a Euràsia, Groenlàndia, nord-est de Canadà i la costa atlàntica europea fins als Països Baixos i les Illes Britàniques. Hiverna a la península Ibèrica (sobretot a Andalusia i a la costa de la Mar Cantàbrica). També n'hi ha a les Canàries.

Al Principat de Catalunya i a les Balears només el veiem a vegades, a la costa, en migració. Se'n poden trobar alguns que hivernen a les platges, maresmes o llocs semblants del Delta de l'Ebre i, molt de tant en tant, en marges de rius.[1]

Referències[modifica]

  1. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, plana 50. ISBN 84-315-0434-X.

Enllaços externs[modifica]