Cortaderia selloana

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Cortaderia selloana
gineri
plomalls
plomes
cortadèria
herba de la pampa
Cortaderia selloana0.jpg

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Classe: Liliopsida
Ordre: Cyperales
Família: Poaceae
Gènere: Cortaderia
Espècie: C. selloana
Nom binomial
Cortaderia selloana
(Schult. & Schult.f.) Asch. & Graebn. 1900

Cortaderia selloana denominat comunament en català com a gineri, plomalls, plomes, plumeros, cortadèria o herba de la pampa és una planta de la família Poaceaeoriginària d'Amèrica del Sud.[1][2] Va ser introduïda a Europa el 1848 com a planta ornemental.[3] A més, ha estat utilitzada freqüentment per fixar tal·lusos i per alimentar ocells. És una espècie invasora a determinats llocs del món, entre els quals hi figura Catalunya.[4]

Descripció[modifica | modifica el codi]

És una planta robusta, de fins a 4 metres d'alçada i 3,5 metres de diàmetre, de creixement molt ràpid. Les seves fulles són allargades i estretes, serrades i aspres (d'on prové la designació argentina de "cortadera"). Les tiges floríferes són erectes i amb denses panícules blanques de fins a 80 cm o més, compostes per entre 3 i 7 flors cada una.[3] Es tracta d'una planta dioica, que té el període de floració entre setembre i octubre. Utilitza el vent com a mitjà de pol·linització (anemofília), que dispersa els fruits fins a distàncies de diversos quilòmetres.

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

En el seu hàbitat originari (Argentina, Uruguai, Brasil i Chile) s'acostuma a trobar en sòls humits i a les vores dels rius. També es pot trobar en marges i tal·lusos de carreteres i camins, així com terrenys poc compactes. Pot viure en tot tipus de sòls, tot i que mostra preferència pels profunds i ben drenats, i en especial, els sorrencs.[3]

Espècie invasora[modifica | modifica el codi]

Forma poblacions denses que poden excloure la presència d'altres plantes. Disminueix la qualitat de les pastures i incrementa el risc d'incendi.[3] S'ha suggerit l'arrencada de les plantes com a mètode d'eliminació preferent i l'ús d'herbicides (glifosat) tot i que cal valorar el possible impacte sobre poblacions d'amfibis.[5] De forma important pot influir la dinàmica dels sistemes fluvials i un control es imprescindible per a conservar les lleres en bon estat.[6]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Cortadèria». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Cortaderia selloana». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Font García, Joan. «Cortaderia selloana». Invasiber, 2010. [Consulta: 10 abril 2010].
  4. «100 of The Worst» (en anglès). Daisie, 2012.
  5. Quintana, Xavier; Gesti, Josep; López, Rocío. «Eliminació d'espècies vegetals invasores al Baix Ter: Cortaderia selloana» (Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF), Febrer de 2007. [Consulta: 28 novembre 2010]. «Els autors són membres de la Universitat de Girona»
  6. Agència Catalana de l'Aigua. Esquema provisional dels temes més importants que es plantegen al districte de conca fluvial de Catalunya (pdf). Generalitat de Catalunya, Departament de Territori i Sostenibilitat, març 2014, p. 71. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]