Corts Valencianes
| Corts Valencianes Les Corts | |
|---|---|
| IX Legislatura | |
 | |
| Tipus | |
| Tipus | Parlament |
| Líders | |
| President |
Enric Morera, Compromís des del dia 3 de juliol de 2015 |
| Vicepresidenta primera |
Carmen Martínez, PSPV des del dia 3 de juliol de 2015 |
| Vicepresident segon |
Alejandro Font de Mora, PPCV des del dia 11 de juny de 2015 |
| Secretari primer |
Emilio Argüeso, C's des del dia 11 de juny de 2015 |
| Secretari segon |
Marc Pallarès, Podem des del dia 11 de juny de 2015 |
| Cap de l'oposició |
Isabel Bonig, PPCV des del dia 27 de juliol de 2015 |
| Estructura | |
| Membres |
99 diputats (majoria absoluta: 50) |
 | |
| Grups polítics |
PPCV (30) |
| Elecció | |
| Sistema de votació | Eleccions universals per a majors de 18 anys |
| Última elecció | 24 de maig de 2015 |
 Palau de Benicarló (València) | |
| Lloc web | |
| www.cortsvalencianes.es | |
| [més dades] | |
Les Corts o Corts Valencianes (oficialment amb les dues denominacions) és l'òrgan legislatiu de la Generalitat Valenciana i, per tant, del País Valencià. Tenen com a seu el Palau de Benicarló (o Palau dels Borja), a la ciutat de València, però es poden reunir a qualsevol punt del territori valencià.
Contingut
Història[modifica]
Després de la conquesta i durant el regnat de Jaume I, les necessitats econòmiques i militars de la Corona motivaren algunes reunions del rei amb representants dels tres grups estamentals: la noblesa, el clergat i els grups urbans de les viles reials (controlat per la burgesia), per tal d'obtenir prestacions militars o econòmiques. Les necessitats econòmiques motivaven aquestes reunions, i a principi del segle XIV ja es pot parlar d'una constitució estable i definitiva de les Corts del Regne de València.
No obstant això, de les del regnat de Jaume I, la més important d'aquestes reunions fou la de l'any 1261 a València, en la qual el rei jurà i promulgà els Furs. Com a mostra de la importància econòmica per a la corona de les Corts, el rei va jurar els furs a canvi de 48.000 sous, que li van fer la ciutat de València, els llocs i viles de l'horta de València que pertanyien a clergues i nobles, i les viles de Castelló de la Plana, Vilafamés, Onda, Llíria, Corbera, Cullera i Gandia.
En aquestes Corts, el rei Jaume I instaurà als seus successors l'obligació de celebrar Cort general a València al principi de cada regnat, dins un mes d'haver arribat a la ciutat. Aquesta norma es va reiterar en unes altres Corts el 1271, celebrades també per Jaume I, i, més tard, pel seu fill, Pere el Gran, que va acotar la convocatòria de les corts al primer mes de cada regnat. Aquestes eren les úniques reunions preceptives, però el rei reunia les Corts en altres ocasions, quan tenia necessitat.
El 1302, Jaume el Just establí l'obligatorietat de la seua celebració cada tres anys. Més tard, Pere el Cerimoniós, a les Corts de València de 1336, va confirmar aquesta celebració triennal, precisant que s'havia de fer per Tots Sants (1 de novembre).
És durant el segle XIII i els principis del XIV quan s'hi van afegir la resta de viles i llocs del regne de València, fins a les corts de 1329, on es va aconseguir una representativitat territorial completa, sent ja les corts de tot el regne.
A partir d'aquest moment, no sempre es reunien les ciutats i viles més importants, sinó que es reunien unes o altres segons els temes tractats. No obstant això, la representació era generalment gran. Per exemple, a les Corts de València, de l'any 1510: Ademús, Alacant, Alcoi, Alpont, Alzira, Biar, Bocairent, Borriana, Cabdet, Castelló de la Plana, Castielfabib, Cullera, Llíria, Morella, Ontinyent, Oriola, Penàguila, Peníscola, València, la Vila Joiosa, Vila-real, Xàtiva, Xèrica i Xixona.
Les Corts de València de l'any 1418 creen la Generalitat, amb una duració dels càrrecs de tres anys. És a mitjan segle XV quan les institucions valencianes estan plenament consolidades.
Amb la unificació de les corones de Castella i d'Aragó, les Corts del regne de València perden poder progressivament i es convoquen amb menys freqüència durant el segle XVI. La decadència es fa palesa en el segle XVII i, de fet, la darrera reunió de les Corts Valencianes se celebra a València l'any 1645. Finalment, després de la Guerra de Successió Espanyola, el 1707, amb els Decrets de Nova Planta, s'aboleixen els drets valencians (els furs) i, amb ells, el regne.
Les Corts ja no foren convocades ni celebrades fins a la seua nova implantació per l'Estatut d'Autonomia de 1982. Des de l'entrada en vigor de l'Estatut d'Autonomia, les Corts tenen un funcionament modern com a cambra legislativa representativa amb sufragi universal. La cambra s'ha reunit diverses vegades fora de la ciutat de València, fet que s'ha impulsat en les últimes legislatures.
El 2017 van rebaixar a 65.000 euros el cost del segur de vida dels diputats.[1]
Organització, normativa i composició[modifica]
Segons l'Estatut d'Autonomia del País Valencià, les Corts són la institució de la Generalitat Valenciana que representa el poble valencià, a través dels seus parlamentaris, elegits per mitjà de sufragi universal directe, lliure i secret.
La denominació de les Corts s'origina en la voluntat de la recuperació de la denominació històrica, però el sistema de representació, competències i funcionament no són similars a les de les Corts històriques, que representaven els tres braços -eclesiàstic, militar (noblesa) i reial.
L'Estatut d'Autonomia parla fonamentalment de les Corts al capítol II, títol II, encara que en també hi ha referències a altres articles. L'Estatut simplement indica la composició de les Corts, les seues funcions, els principis bàsics del sistema electoral, i fa un esbós general de l'Estatut dels Diputats. De les lleis que desenvolupen l'Estatut, el "Reglament de les Corts Valencianes" regula l'organització i el funcionament de les Corts. El primer Reglament de les Corts s'aprovà en l'etapa transitòria. Des d'eixe moment el reglament de la cambra s'ha modificat en diverses ocasions, sent la redacció actual aprovada el dia 30 de juny de 1994.
L'Estatut d'Autonomia estableix que les Corts es componen d'un nombre mínim de 99 diputats, sent la província la circumscripció electoral; els escons es distribueixen en 35 diputats per la circumscripció d'Alacant, 24 diputats per la de Castelló i 40 diputats per la de València. Per altra banda, la Llei Electoral Valenciana estableix que per a poder obtindre un escó, els candidats han de formar part d'una llista que supere, en nombre de vots, el 5% dels total d'emesos a tota la comunitat autònoma. Açò ha deixat fora de la cambra valenciana a algunes representacions polítiques que s'han quedat fregant aquest límit. Per a les llistes que superen el 5%, el sistema de què es fa servir és la regla D'Hondt.
| Total País Valencià | |||||||||
| Cens | Participació | Abstenció | |||||||
| Vots | Percentatge | Vots | Percentatge | ||||||
| 3.498.566 | 2.488.790 | 71,14% | 1.009.776 | 28,86% | |||||
| Vots totals | |||||||||
| Vàlids | Nuls | ||||||||
| 2.453.998 | 98,6% | ||||||||
| Vots a candidatures | Percentatge | Vots en blanc | Percentatge | ||||||
| 2.420.175 | 97,24% | 33.823 | 1,36% | 34.792 | 1,40% | ||||
| Candidatures | |||||||||
| Candidatura | Vots | % | Diferència | Diputats | Diferència | ||||
| Partit Popular de la Comunitat Valenciana (PPCV) | 653.186 | 26,25% | 
|
31 | -24 | ||||
| Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE) | 505.186 | 20,30% |
|
23 | -10 | ||||
| Coalició Compromís (Compromís) | 452.654 | 18,19% | 
|
19 | +13 | ||||
| Ciutadans-Partit de la Ciutadania (C's) | 306.396 | 12,31% |
|
13 | +13 | ||||
| Podem (Podem) | 279.596 | 11,23% |
|
13 | +13 | ||||
| EUPV-ERPV-EV-AS: Acord Ciutadà | 106.047 | 4,26% |
|
0 | -5 | ||||
| Unió Progrés i Democràcia (UPyD) | 28.470 | 1,14% | 0 | = | |||||
| Partit Animalista Contra el Maltractament Animal (PACMA) | 19.559 | 0,79% | 0 | = | |||||
| Guanyem País Valencià (GANEMOS) | 18.218 | 0,73% | 0 | = | |||||
| VOX (VOX) | 10.184 | 0,41% | 0 | = | |||||
| España 2000 | 7.456 | 0,30% | 0 | = | |||||
| Som Valencians (SOMVAL) | 6.745 | 0,27% | 0 | = | |||||
| Falange Espanyola de las JONS (FE De Las JONS) | 3.547 | 0,14% | 0 | = | |||||
| Partit Comunista dels Pobles d'Espanya (PCPE) | 2.945 | 0,12% | 0 | = | |||||
| Retallades Zero (RECORTES CERO) | 2.875 | 0,12% | 0 | = | |||||
| Ciutadans de Centre Democràtic (CCD) | 2.509 | 0,10% | 0 | = | |||||
| Poble Democràtic Podem (POBLE) | 2.190 | 0,09% | 0 | = | |||||
| Escons en Blanc (EB) | 1.783 | 0,07% | 0 | = | |||||
| Coalició Junts (JUNTS) | 1.460 | 0,06% | 0 | = | |||||
| Units x València (UxV) | 1.427 | 0,07% | 0 | = | |||||
| Coalició Avant (AVANT) | 1.307 | 0,05% | 0 | = | |||||
| Foro Democráta (FDEE) | 1.279 | 0,05% | 0 | = | |||||
| Partido Libertario (P-LIB) | 1.203 | 0,05% | 0 | = | |||||
| Els Verds - L'Alternativa Ecologista (EV-AE) | 1.142 | 0,05% | 0 | = | |||||
| Esperanza Ciutadana (Es.C.) | 1.120 | 0,05% | 0 | = | |||||
| La Coalición Nacional (LCA) | 1.097 | 0,04% | 0 | = | |||||
| Moviment Social Republicà (MSR) | 594 | 0,02% | 0 | = | |||||
Llista de diputats[modifica]
Grups parlamentaris[modifica]
|
| |||||
| Grups Parlamentaris de la IX Legislatura | |||||
| Grup parlamentari | Partits | Portaveu | Diputats | ||
| Grup Popular | Partit Popular de la Comunitat Valenciana (PPCV) | Isabel Bonig Trigueros | 30 | ||
| Grup Socialista | Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE) | Manuel Mata Gómez | 23 | ||
| Grup Compromís | Coalició Compromís (Compromís)
|
Francesc Xavier Ferri Fayos | 19 | ||
| Grup de Ciutadans | Ciutadans - Partit de la Ciutadania (C's) | Maria del Carmen Sánchez Zamora | 9 | ||
| Grup Podem | Podem País Valencià (Podem) | Antonio Montiel Márquez | 12 | ||
| Grup Mixt | No Adscrits (No Adscrits) | 6 | |||
Composició al llarg de la història[modifica]
| Partit | Sigles | 1983 | 1987 | 1991 | 1995 | 1999 | 2003 | 2007 | 2011 | 2015 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Partit Socialista del País Valencià | PSPV | 51 | 42 | 45 | 32 | 35 | 35 | 38 | 33 | 23 |
| Partit Popular de la Comunitat Valenciana | PPCV | 32 | 25 | 31 | 42 | 49 | 48 | 54 | 55 | 31 |
| Coalició Compromís | COMPROMÍS | 4 | 6 | 19 | ||||||
| Ciutadans - Partit de la Ciutadania | C's | 13 | ||||||||
| Podem | Podem | 13 | ||||||||
| Esquerra Unida del País Valencià | EUPV | 6 | 6 | 6 | 10 | 5 | 6 | 5 | 5 | 0 |
| Unió Valenciana | UV | 0 | 6 | 7 | 5 | 0 | ||||
| Centre Democràtic i Social | CDS | 0 | 10 | 0 |
Presidents[modifica]
| No. | Nom | Imatge | Inici | Fi | Partit |
|---|---|---|---|---|---|
| 1. | Antoni Garcia Miralles | 1983 | 1995 | PSPV | |
| 2. | Vicente González Lizondo | 1995 | 1996 | UV | |
| 3. | Hèctor Villalba | 
|
1996 | 1999 | UV |
| 4. | Marcela Miró | 1999 | 2003 | PPCV | |
| 5. | Julio de España | 2003 | 2007 | PPCV | |
| 6. | Milagrosa Martínez | 
|
2007 | 2011 | PPCV |
| 7. | Juan Cotino Ferrer | 
|
2011 | 2014 | PPCV |
| 8. | Alejandro Font de Mora Turón | 
|
2014 | 2015 | PPCV |
| 9. | Francesc Colomer Sánchez | 
|
2015 | 2015 | PSPV |
| 10. | Enric Morera i Català | 
|
2015 | actualitat | Compromís |
Referències[modifica]
- ↑ «Las Corts rebaja a 65.000 euros el coste del seguro de vida al caer la edad media de sus diputados». Levante-EMV, 04-10-2017 [Consulta: 4 octubre 2017].
- ↑ Corts Valencianes
Vegeu també[modifica]
Enllaços externs[modifica]
Coord.: 39° 28′ 39.67″ N, 0° 22′ 28.01″ O / 39.4776861°N,0.3744472°O
