Corts Valencianes

Corts Valencianes ; Les Corts
	IX Legislatura
Tipus
Tipus	Parlament
Líders
President	Enric Morera, Compromís; des del dia 3 de juliol de 2015
Vicepresidenta primera	Carmen Martínez, PSPV; des del dia 3 de juliol de 2015
Vicepresident segon	Alejandro Font de Mora, PPCV; des del dia 11 de juny de 2015
Secretari primer	Emilio Argüeso, C's; des del dia 11 de juny de 2015
Secretari segon	Marc Pallarès, Podem; des del dia 11 de juny de 2015
Cap de l'oposició	Isabel Bonig, PPCV; des del dia 27 de juliol de 2015
Estructura
Membres	99 diputats; (majoria absoluta: 50)
Grups polítics	PPCV (30); PSPV (23); Compromís (19); Ciutadans (9); Podem (12); No Adscrits (6); Buits i consellers no diputats
Elecció
Sistema de votació	Eleccions universals per a majors de 18 anys
Última elecció	24 de maig de 2015
	; Palau de Benicarló (València)
Lloc web
	www.cortsvalencianes.es

Aquest article tracta sobre la cambra legislativa de la Comunitat Valenciana. Si cerqueu l'òrgan legislatiu del Regne de València, vegeu «corts forals valencianes».

Les Corts o Corts Valencianes (oficialment amb les dues denominacions) és l'òrgan legislatiu de la Generalitat Valenciana i, per tant, del País Valencià. Tenen com a seu el Palau de Benicarló (o Palau dels Borja), a la ciutat de València, però es poden reunir a qualsevol punt del territori valencià.

Història[modifica]

Article principal: corts forals valencianes

Després de la conquesta i durant el regnat de Jaume I, les necessitats econòmiques i militars de la Corona motivaren algunes reunions del rei amb representants dels tres grups estamentals: la noblesa, el clergat i els grups urbans de les viles reials (controlat per la burgesia), per tal d'obtenir prestacions militars o econòmiques. Les necessitats econòmiques motivaven aquestes reunions, i a principi del segle XIV ja es pot parlar d'una constitució estable i definitiva de les Corts del Regne de València.

No obstant això, de les del regnat de Jaume I, la més important d'aquestes reunions fou la de l'any 1261 a València, en la qual el rei jurà i promulgà els Furs. Com a mostra de la importància econòmica per a la corona de les Corts, el rei va jurar els furs a canvi de 48.000 sous, que li van fer la ciutat de València, els llocs i viles de l'horta de València que pertanyien a clergues i nobles, i les viles de Castelló de la Plana, Vilafamés, Onda, Llíria, Corbera, Cullera i Gandia.

En aquestes Corts, el rei Jaume I instaurà als seus successors l'obligació de celebrar Cort general a València al principi de cada regnat, dins un mes d'haver arribat a la ciutat. Aquesta norma es va reiterar en unes altres Corts el 1271, celebrades també per Jaume I, i, més tard, pel seu fill, Pere el Gran, que va acotar la convocatòria de les corts al primer mes de cada regnat. Aquestes eren les úniques reunions preceptives, però el rei reunia les Corts en altres ocasions, quan tenia necessitat.

El 1302, Jaume el Just establí l'obligatorietat de la seua celebració cada tres anys. Més tard, Pere el Cerimoniós, a les Corts de València de 1336, va confirmar aquesta celebració triennal, precisant que s'havia de fer per Tots Sants (1 de novembre).

És durant el segle XIII i els principis del XIV quan s'hi van afegir la resta de viles i llocs del regne de València, fins a les corts de 1329, on es va aconseguir una representativitat territorial completa, sent ja les corts de tot el regne.

A partir d'aquest moment, no sempre es reunien les ciutats i viles més importants, sinó que es reunien unes o altres segons els temes tractats. No obstant això, la representació era generalment gran. Per exemple, a les Corts de València, de l'any 1510: Ademús, Alacant, Alcoi, Alpont, Alzira, Biar, Bocairent, Borriana, Cabdet, Castelló de la Plana, Castielfabib, Cullera, Llíria, Morella, Ontinyent, Oriola, Penàguila, Peníscola, València, la Vila Joiosa, Vila-real, Xàtiva, Xèrica i Xixona.

Les Corts de València de l'any 1418 creen la Generalitat, amb una duració dels càrrecs de tres anys. És a mitjan segle XV quan les institucions valencianes estan plenament consolidades.

Amb la unificació de les corones de Castella i d'Aragó, les Corts del regne de València perden poder progressivament i es convoquen amb menys freqüència durant el segle XVI. La decadència es fa palesa en el segle XVII i, de fet, la darrera reunió de les Corts Valencianes se celebra a València l'any 1645. Finalment, després de la Guerra de Successió Espanyola, el 1707, amb els Decrets de Nova Planta, s'aboleixen els drets valencians (els furs) i, amb ells, el regne.

Les Corts ja no foren convocades ni celebrades fins a la seua nova implantació per l'Estatut d'Autonomia de 1982. Des de l'entrada en vigor de l'Estatut d'Autonomia, les Corts tenen un funcionament modern com a cambra legislativa representativa amb sufragi universal. La cambra s'ha reunit diverses vegades fora de la ciutat de València, fet que s'ha impulsat en les últimes legislatures.

El 2017 van rebaixar a 65.000 euros el cost del segur de vida dels diputats.^[1]

Organització, normativa i composició[modifica]

Segons l'Estatut d'Autonomia del País Valencià, les Corts són la institució de la Generalitat Valenciana que representa el poble valencià, a través dels seus parlamentaris, elegits per mitjà de sufragi universal directe, lliure i secret.

La denominació de les Corts s'origina en la voluntat de la recuperació de la denominació històrica, però el sistema de representació, competències i funcionament no són similars a les de les Corts històriques, que representaven els tres braços -eclesiàstic, militar (noblesa) i reial.

L'Estatut d'Autonomia parla fonamentalment de les Corts al capítol II, títol II, encara que en també hi ha referències a altres articles. L'Estatut simplement indica la composició de les Corts, les seues funcions, els principis bàsics del sistema electoral, i fa un esbós general de l'Estatut dels Diputats. De les lleis que desenvolupen l'Estatut, el "Reglament de les Corts Valencianes" regula l'organització i el funcionament de les Corts. El primer Reglament de les Corts s'aprovà en l'etapa transitòria. Des d'eixe moment el reglament de la cambra s'ha modificat en diverses ocasions, sent la redacció actual aprovada el dia 30 de juny de 1994.

L'Estatut d'Autonomia estableix que les Corts es componen d'un nombre mínim de 99 diputats, sent la província la circumscripció electoral; els escons es distribueixen en 35 diputats per la circumscripció d'Alacant, 24 diputats per la de Castelló i 40 diputats per la de València. Per altra banda, la Llei Electoral Valenciana estableix que per a poder obtindre un escó, els candidats han de formar part d'una llista que supere, en nombre de vots, el 5% dels total d'emesos a tota la comunitat autònoma. Açò ha deixat fora de la cambra valenciana a algunes representacions polítiques que s'han quedat fregant aquest límit. Per a les llistes que superen el 5%, el sistema de què es fa servir és la regla D'Hondt.

Total País Valencià
Cens			Participació			Abstenció
Cens			Vots		Percentatge	Vots		Percentatge
3.498.566			2.488.790		71,14%	1.009.776		28,86%
Vots totals
Vàlids						Nuls
2.453.998			98,6%
	Vots a candidatures	Percentatge	Vots en blanc		Percentatge
	2.420.175	97,24%	33.823		1,36%	34.792		1,40%
Candidatures
Candidatura				Vots	%	Diferència	Diputats	Diferència
	Partit Popular de la Comunitat Valenciana (PPCV)			653.186	26,25%		31	-24
	Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE)			505.186	20,30%		23	-10
	Coalició Compromís (Compromís)			452.654	18,19%		19	+13
	Ciutadans-Partit de la Ciutadania (C's)			306.396	12,31%		13	+13
	Podem (Podem)			279.596	11,23%		13	+13
	EUPV-ERPV-EV-AS: Acord Ciutadà			106.047	4,26%		0	-5
	Unió Progrés i Democràcia (UPyD)			28.470	1,14%		0	=
	Partit Animalista Contra el Maltractament Animal (PACMA)			19.559	0,79%		0	=
	Guanyem País Valencià (GANEMOS)			18.218	0,73%		0	=
	VOX (VOX)			10.184	0,41%		0	=
	España 2000			7.456	0,30%		0	=
	Som Valencians (SOMVAL)			6.745	0,27%		0	=
	Falange Espanyola de las JONS (FE De Las JONS)			3.547	0,14%		0	=
	Partit Comunista dels Pobles d'Espanya (PCPE)			2.945	0,12%		0	=
	Retallades Zero (RECORTES CERO)			2.875	0,12%		0	=
	Ciutadans de Centre Democràtic (CCD)			2.509	0,10%		0	=
	Poble Democràtic Podem (POBLE)			2.190	0,09%		0	=
	Escons en Blanc (EB)			1.783	0,07%		0	=
	Coalició Junts (JUNTS)			1.460	0,06%		0	=
	Units x València (UxV)			1.427	0,07%		0	=
	Coalició Avant (AVANT)			1.307	0,05%		0	=
	Foro Democráta (FDEE)			1.279	0,05%		0	=
	Partido Libertario (P-LIB)			1.203	0,05%		0	=
	Els Verds - L'Alternativa Ecologista (EV-AE)			1.142	0,05%		0	=
	Esperanza Ciutadana (Es.C.)			1.120	0,05%		0	=
	La Coalición Nacional (LCA)			1.097	0,04%		0	=
	Moviment Social Republicà (MSR)			594	0,02%		0	=

Llista de diputats[modifica]

Article principal: Diputats a les Corts Valencianes (IX Legislatura)

Grups parlamentaris[modifica]


Grups Parlamentaris de la IX Legislatura
Grup parlamentari	Partits	Portaveu	Diputats
Grup Popular	Partit Popular de la Comunitat Valenciana (PPCV)	Isabel Bonig Trigueros	30
Grup Socialista	Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE)	Manuel Mata Gómez	23
Grup Compromís	Coalició Compromís (Compromís) Bloc Nacionalista Valencià (BLOC): 9 Iniciativa del Poble Valencià (IdPV): 5 Verds Equo del País Valencià (Verds): 2 Gent de Compromís (GdC): 3	Francesc Xavier Ferri Fayos	19
Grup de Ciutadans	Ciutadans - Partit de la Ciutadania (C's)	Mercedes Ventura Campos	9
Grup Podem	Podem País Valencià (Podem)	Antonio Montiel Márquez	12
Grup Mixt	No Adscrits (No Adscrits)		6
Font: Corts Valencianes^[2]

Composició al llarg de la història[modifica]

Evolució dels resultats obtinguts pels partits polítics amb representació parlamentària al llarg de les diferents eleccions valencianes

Partit	Sigles	1983	1987	1991	1995	1999	2003	2007	2011	2015
Partit Socialista del País Valencià	PSPV	51	42	45	32	35	35	38	33	23
Partit Popular de la Comunitat Valenciana	PPCV	32	25	31	42	49	48	54	55	31
Coalició Compromís	COMPROMÍS							4	6	19
Ciutadans - Partit de la Ciutadania	C's									13
Podem	Podem									13
Esquerra Unida del País Valencià	EUPV	6	6	6	10	5	6	5	5	0
Unió Valenciana	UV	0	6	7	5	0
Centre Democràtic i Social	CDS	0	10	0

Evolució de la distribució dels escons en les diferents eleccions valencianes

Presidents[modifica]

Article principal: President de les Corts Valencianes

No.	Nom	Inici	Fi	Partit
1.	Antoni Garcia Miralles	1983	1995	PSPV
2.	Vicente González Lizondo	1995	1996	UV
3.	Hèctor Villalba	1996	1999	UV
4.	Marcela Miró	1999	2003	PPCV
5.	Julio de España	2003	2007	PPCV
6.	Milagrosa Martínez	2007	2011	PPCV
7.	Juan Cotino Ferrer	2011	2014	PPCV
8.	Alejandro Font de Mora Turón	2014	2015	PPCV
9.	Francesc Colomer Sánchez	2015	2015	PSPV
10.	Enric Morera i Català	2015	actualitat	Compromís