Corts Valencianes

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquest article tracta sobre la cambra legislativa de la Comunitat Valenciana. Si cerqueu l'òrgan legislatiu del Regne de València, vegeu «corts forals valencianes».
Corts Valencianes
Les Corts
X Legislatura
Corts Valencianes.svg
Tipus
Tipus Parlament
Líders
President Enric Morera, Compromís
des del dia 3 de juliol de 2015
Vicepresidenta primera María José Salvador, PSPV
des del dia 16 de maig de 2019
Vicepresident segon Jorge Bellver, PPCV
des del dia 16 de maig de 2019
Secretaria primera Cristina Cabedo, Unides Podem
des del dia 16 de maig de 2019
Secretari segon Luis Arquillos, C's
des del dia 16 de maig de 2019
Cap de l'oposició Isabel Bonig, PPCV
des del dia 27 de juliol de 2015
Estructura
Membres 99 diputats
(majoria absoluta: 50)
Pleno de la X Legislatura de las Cortes Valencianas.svg
Grups polítics

     PSPV (27)
     PPCV (19)
     Ciutadans (18)
     Compromís (17)
     Vox (10)
     Unides Podem (8)

     Buits i consellers no diputats
Elecció
Sistema de votació Eleccions universals per a majors de 18 anys
Última elecció 28 d'abril de 2019
Façana de Les Corts del País Valencià 2.jpg
Palau de Benicarló (València)
Lloc web
www.cortsvalencianes.es
Modifica les dades a Wikidata

Les Corts o Corts Valencianes (oficialment amb les dues denominacions) és l'òrgan legislatiu[1] de la Generalitat Valenciana i, per tant, del País Valencià. Tenen com a seu el Palau de Benicarló (o Palau dels Borja), a la ciutat de València, però es poden reunir a qualsevol punt del territori valencià.

Història[modifica]

Article principal: corts forals valencianes

Després de la conquesta i durant el regnat de Jaume I, les necessitats econòmiques i militars de la Corona motivaren algunes reunions del rei amb representants dels tres grups estamentals: la noblesa, el clergat i els grups urbans de les viles reials (controlat per la burgesia), per tal d'obtenir prestacions militars o econòmiques. Les necessitats econòmiques motivaven aquestes reunions, i a principi del segle xiv ja es pot parlar d'una constitució estable i definitiva de les Corts del Regne de València.

No obstant això, de les del regnat de Jaume I, la més important d'aquestes reunions fou la de l'any 1261 a València, en la qual el rei jurà i promulgà els Furs. Com a mostra de la importància econòmica per a la corona de les Corts, el rei va jurar els furs a canvi de 48.000 sous, que li van fer la ciutat de València, els llocs i viles de l'horta de València que pertanyien a clergues i nobles, i les viles de Castelló de la Plana, Vilafamés, Onda, Llíria, Corbera, Cullera i Gandia.

En aquestes Corts, el rei Jaume I instaurà als seus successors l'obligació de celebrar Cort general a València al principi de cada regnat, dins un mes d'haver arribat a la ciutat. Aquesta norma es va reiterar en unes altres Corts el 1271, celebrades també per Jaume I, i, més tard, pel seu fill, Pere el Gran, que va acotar la convocatòria de les corts al primer mes de cada regnat. Aquestes eren les úniques reunions preceptives, però el rei reunia les Corts en altres ocasions, quan tenia necessitat.

El 1302, Jaume el Just establí l'obligatorietat de la seua celebració cada tres anys. Més tard, Pere el Cerimoniós, a les Corts de València de 1336, va confirmar aquesta celebració triennal, precisant que s'havia de fer per Tots Sants (1 de novembre).

És durant el segle xiii i els principis del xiv quan s'hi van afegir la resta de viles i llocs del Regne de València, fins a les corts de 1329, on es va aconseguir una representativitat territorial completa, sent ja les corts de tot el regne.

A partir d'aquest moment, no sempre es reunien les ciutats i viles més importants, sinó que es reunien unes o altres segons els temes tractats. No obstant això, la representació era generalment gran. Per exemple, a les Corts de València, de l'any 1510: Ademús, Alacant, Alcoi, Alpont, Alzira, Biar, Bocairent, Borriana, Cabdet, Castelló de la Plana, Castielfabib, Cullera, Llíria, Morella, Ontinyent, Oriola, Penàguila, Peníscola, València, la Vila Joiosa, Vila-real, Xàtiva, Xèrica i Xixona.

Les Corts de València de l'any 1418 creen la Generalitat, amb una duració dels càrrecs de tres anys. És a mitjan segle xv quan les institucions valencianes estan plenament consolidades.

Amb la unificació de les corones de Castella i d'Aragó, les Corts del regne de València perden poder progressivament i es convoquen amb menys freqüència durant el segle xvi. La decadència es fa palesa en el segle xvii i, de fet, la darrera reunió de les Corts Valencianes se celebra a València l'any 1645. Finalment, després de la Guerra de Successió Espanyola, el 1707, amb els Decrets de Nova Planta, s'aboleixen els drets valencians (els furs) i, amb ells, el regne.

Les Corts ja no foren convocades ni celebrades fins a la seua nova implantació per l'Estatut d'Autonomia de 1982. Des de l'entrada en vigor de l'Estatut d'Autonomia, les Corts tenen un funcionament modern com a cambra legislativa representativa amb sufragi universal. La cambra s'ha reunit diverses vegades fora de la ciutat de València, fet que s'ha impulsat en les últimes legislatures.

El 2017 van rebaixar a 65.000 euros el cost de l'assegurança de decés dels diputats.[2]

Organització, normativa i composició[modifica]

Segons l'Estatut d'Autonomia del País Valencià, les Corts són la institució de la Generalitat Valenciana que representa el poble valencià, a través dels seus parlamentaris, elegits per mitjà de sufragi universal directe, lliure i secret.

La denominació de les Corts s'origina en la voluntat de la recuperació de la denominació històrica, però el sistema de representació, competències i funcionament no són similars a les de les Corts històriques, que representaven els tres braços -eclesiàstic, militar (noblesa) i reial.

L'Estatut d'Autonomia parla fonamentalment de les Corts al capítol II, títol II, encara que en també hi ha referències a altres articles. L'Estatut simplement indica la composició de les Corts, les seues funcions, els principis bàsics del sistema electoral, i fa un esbós general de l'Estatut dels Diputats. De les lleis que desenvolupen l'Estatut, el "Reglament de les Corts Valencianes" regula l'organització i el funcionament de les Corts. El primer Reglament de les Corts s'aprovà en l'etapa transitòria. Des d'eixe moment el reglament de la cambra s'ha modificat en diverses ocasions, sent la redacció actual aprovada el dia 30 de juny de 1994.

L'Estatut d'Autonomia estableix que les Corts es componen d'un nombre mínim de 99 diputats, sent la província la circumscripció electoral; els escons es distribueixen en 35 diputats per la circumscripció d'Alacant, 24 diputats per la de Castelló i 40 diputats per la de València. Per altra banda, la Llei Electoral Valenciana estableix que per a poder obtindre un escó, els candidats han de formar part d'una llista que supere, en nombre de vots, el 5% dels total d'emesos a tota la comunitat autònoma. Açò ha deixat fora de la cambra valenciana a algunes representacions polítiques que s'han quedat fregant aquest límit. Per a les llistes que superen el 5%, el sistema de què es fa servir és la regla D'Hondt.

Total País Valencià
Cens Participació Abstenció
Vots Percentatge Vots Percentatge
3.659.514 2.697.934 73.73% 961.208 26.27%
Vots totals
Vàlids Nuls
2.658.757 98,55%
Vots a candidatures Percentatge Vots en blanc Percentatge
2.638.536 97,8% 20.221 0,75% 38.225 1,42%
Candidatures
Candidatura Vots % Diferència Diputats Diferència
Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE) 637.673 23,87% Augment 27 +4
Partit Popular de la Comunitat Valenciana (PPCV) 504.403 18,88% Disminució 19 -12
Ciutadans-Partit de la Ciutadania (C's) 466.391 17,45% Augment 18 +5
Coalició Compromís (Compromís) 439.459 16,45% Disminució 17 -2
Vox (VOX) 278.947 10,44% Augment 10 +10
Unides Podem-Esquerra Unida 213.007 7,97% Disminució 8 -5
Partit Animalista Contra el Maltractament Animal (PACMA) 38.447 1.43% 0 =
Som Valencians (SOMVAL) 7.102 0.26% 0 =
Esquerra Republicana del País Valencià (ERPV) 4.993 0,19% 0 =

Llista de diputats[modifica]

Grups parlamentaris[modifica]

Corts Valencianes.svg
Grups Parlamentaris de la X Legislatura
Grup parlamentari Partits Portaveu Diputats
Grup Socialista Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE) Manuel Mata Gómez 27
Grup Popular Partit Popular de la Comunitat Valenciana (PPCV) Isabel Bonig Trigueros 19
Grup de Ciutadans Ciutadans - Partit de la Ciutadania (C's) Toni Cantó 18
Grup Compromís Coalició Compromís (Compromís)
Bloc Nacionalista Valencià (BLOC): 10
Iniciativa del Poble Valencià (IdPV): 4
Verds Equo del País Valencià (Verds): 2
Gent de Compromís (GdC): 1
Francesc Xavier Ferri Fayos 17
Grup Vox Vox Ana Vega 10
Grup Unides Podem Unides Podem (Podem) Rubén Martínez Dalmau 8
Font: Corts Valencianes[3]

Composició al llarg de la història[modifica]

Evolució dels resultats obtinguts pels partits polítics amb representació parlamentària al llarg de les diferents eleccions valencianes
Partit Sigles 1983 1987 1991 1995 1999 2003 2007 2011 2015 2019
Partit Popular de la Comunitat Valenciana PPCV 32 25 31 42 49 48 54 55 31 19
Partit Socialista del País Valencià PSPV 51 42 45 32 35 35 38 33 23 27
Coalició Compromís Compromís 4 6 19 17
Ciutadans - Partit de la Ciutadania C's 13 18
Vox VOX 10
Unides Podem - Esquerra Unida       Unides Podem 8
Podem Podem 13
Esquerra Unida del País Valencià EUPV 6 6 6 10 5 6 5 5 0
Unió Valenciana UV 0 6 7 5 0
Centre Democràtic i Social CDS 0 10 0
Evolució de la distribució dels escons en les diferents eleccions valencianes

Resultats històrics per circumscripció[modifica]

Alacant Sigles 1983 1987 1991 1995 1999 2003 2007 2011 2015
Partit Popular de la Comunitat Valenciana PPCV 10 9 12 15 16 16 19 20 11
Partit Socialista del País Valencià PSPV 17 14 16 12 12 12 14 12 9
Coalició Compromís COMPROMÍS 2 1 5
Ciutadans - Partit de la Ciutadania C's 5
Podem Podem 5
Esquerra Unida del País Valencià EUPV 2 2 2 3 2 2 0 2 0
Unió Valenciana UV 0 0 0 0 0
Centre Democràtic i Social CDS 0 4 0
Castelló Sigles 1983 1987 1991 1995 1999 2003 2007 2011 2015
Partit Popular de la Comunitat Valenciana PPCV 10 8 9 11 12 13 12 13 8
Partit Socialista del País Valencià PSPV 14 11 11 8 9 9 10 9 6
Coalició Compromís COMPROMÍS 2 1 4
Ciutadans - Partit de la Ciutadania C's 3
Podem Podem 3
Esquerra Unida del País Valencià EUPV 1 1 1 2 1 1 0 1 0
Unió Valenciana UV 0 0 1 1 0
Centre Democràtic i Social CDS 0 3 0
València Sigles 1983 1987 1991 1995 1999 2003 2007 2011 2015
Partit Popular de la Comunitat Valenciana PPCV 12 8 10 16 21 19 23 22 12
Coalició Compromís COMPROMÍS 3 4 10
Partit Socialista del País Valencià PSPV 20 17 18 12 14 14 14 12 8
Ciutadans - Partit de la Ciutadania C's 5
Podem Podem 5
Esquerra Unida del País Valencià EUPV 3 3 3 5 2 3 0 2 0
Unió Valenciana UV 0 6 6 4 0
Centre Democràtic i Social CDS 0 3 0


Presidents[modifica]

No. Nom Imatge Inici Fi Partit
1. Antoni Garcia Miralles 1983 1995 PSPV
2. Vicente González Lizondo 1995 1996 UV
3. Hèctor Villalba Hèctor Villalba 1996 1999 UV
4. Marcela Miró 1999 2003 PPCV
5. Julio de España 2003 2007 PPCV
6. Milagrosa Martínez Milagrosa Martínez 2007 2011 PPCV
7. Juan Cotino Ferrer Juan Cotino 2011 2014 PPCV
8. Alejandro Font de Mora Turón Alejandro Font de Mora 2014 2015 PPCV
9. Francesc Colomer Sánchez Francesc Colomer Sanchez.JPG 2015 2015 PSPV
10. Enric Morera i Català Enric Morera 2018.jpg 2015 actualitat Compromís

Referències[modifica]

  1. Pérez de Lama, Ernesto (dir.). Manual del Estado Español 1999. Madrid: LAMA, 1998, p. 500. ISBN 84-930048-0-4. 
  2. «Las Corts rebaja a 65.000 euros el coste del seguro de vida al caer la edad media de sus diputados». Levante-EMV, 04-10-2017 [Consulta: 4 octubre 2017].
  3. Corts Valencianes

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]


Coord.: 39° 28′ 39.67″ N, 0° 22′ 28.01″ O / 39.4776861°N,0.3744472°O / 39.4776861; -0.3744472