Corts de Castella

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'organitzacióCorts de Castella
Història
Fundació 1188
Dissolució 1707
Modifica dades a Wikidata

Les Corts de Castella era l'òrgan de govern del Regne de Castella vigent entre 1188 i 1707. Hi eren representats la noblesa en un bloc, el clero sacerdotal en un altre i un tercer compost per burgesia i la baixa noblesa urbana, en una reunió que presidia el monarca.

El 1188 el rei lleonès Alfons IX va convocar per primera vegada al poble pla a participar en les decisions de la cúria règia, les Corts de Lleó de 1188, mentre que el rei castellà Alfons VIII havia permès mesos abans a Carrión de los Condes l'assistència dels ciutadans sense possibilitat de vot. Lleó va ser la primera convocatòria de corts amb participació popular efectiva de la història d'Europa després de la caiguda de l'Imperi Romà cinquanta anys abans que les corts angleses i així està reconegut pel parlament Europeu. Amb el temps, les corts lleoneses es van començar a convocar al costat de les castellanes, encara que per separat, fins i tot en una mateixa ciutat (Valladolid, 1293), fins al segle XV.

Després del regnat dels Reis Catòlics es van començar a denominar Corts de Castella. Les corts castellanes es convocaven per separat de les d'altres regnes. Les últimes corts independents d'Aragó es van produir a 1706 en la ciutat de Barcelona [vegeu Corts de Barcelona (1706)]. Amb l'extinció de la casa d'Habsburg dels regnes hispànics amb la mort de Carles II, en 1707, arran de la supressió borbònica de les diferents corts de la Corona d'Aragó (Corts d'Aragó, Catalunya i València), les Corts de Castella es van convertir en les Corts Generals en integrar a les desaparegudes en una unificada basada en el model castellà.

Corts de Castella més importants[modifica | modifica el codi]

Any Localitat Tema tractat
Afons VIII
1169 Burgos Es tractar sobre el casament del Rei.
1188 Carrión Armat cavaller el futur rei Alfons IX de Lleó
Ferran IV
1297 Cuellar Privilegi atorgat a totes las viles de Castella.
1298-99 Valladolid Petició als "omes bonos" de les viles del regne de Lleó.
Afonso XI
1315 Burgos
1329 Madrid
Pere I
1351 Valladolid
Enric III
1391 Madrid
Joan II
1408 Guadalajara
1419  ?
Enric IV
1469 Ocaña
Isabel I
1474 Segovia Proclamació dels Reis Catòlics
1475 Valladolid No se sap si foren corts o simplement reveren homenatge alguns cavallers, ciutats i viles del regne.
1476 Madrigal Jurament de Isabel I i fundació de la Santa Hermandad
1480 Toledo Jurament del príncep Joan
1489 Toledo Jurament dels reis de Portugal com hereus de Castella.
1499 Ocaña Jurament com hereu al infant Miquel.
1499 Sevilla Discussió sobre els dots de casament de les infantes.
1501 Sevilla Concedits els dots per a les infantes Catalina i Maria.
1502-1503 Toledo,Madrid i Alcalá Jurament com a successors dels reis a la princesa Joana i el seu marit.
Joana I
1505 Toro es tractaren les disposicions del testament de Isabel la Catòlica.
1512 Burgos
1515 Burgos
1517  ?
1518 Valladolid
1534 Madrid
1538 Toledo El rei demana als braços noble i eclesiàstic que contribueixin a les despeses de la monarquia.
1544 Valladolid
1548 Valladolid
1552 Madrid
1554 Valladolid, Madrid
1555 Valladolid

Referències[modifica | modifica el codi]


Enllaços externs[modifica | modifica el codi]