Corts de Montsó (1435-1436)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Corts de Montsó (1435))
Plantilla:Infotaula esdevenimentCorts de Montsó
Map
 41° 54′ 00″ N, 0° 11′ 00″ E / 41.9°N,0.18333333333333°E / 41.9; 0.18333333333333
TipusCorts forals valencianes
Corts Catalanes
Corts Generals de la Corona d'Aragó
Corts del Regne d'Aragó Modifica el valor a Wikidata
Interval de temps15 desembre 1435 - 31 març 1436 Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióMontsó (província d'Osca) Modifica el valor a Wikidata
EstatCorona d'Aragó Modifica el valor a Wikidata

Les Corts de Montsó de 1435-1436, corts generals de la corona d'Aragó, foren convocades per la reina Maria, com a lloctinent general d'Aragó, València, Catalunya i Mallorca, el dia 15 d'octubre de 1435, a Saragossa estant, per a reunir-se a Montsó el 15 de novembre, però foren posposades fins al 25 de novembre.[1][2]

Aquestes corts foren convocades per la reina per a fer front al rescat demanat pels genovesos per alliberar al rei Alfons el Magnànim, que en el setge a Gaeta fou vençut i fet presoner junt amb els infants Joan i Enric i bona part de la noblesa catalanoraragonesa a la batalla de Ponça, el 5 d'agost, contra una flota conjunta del ducat de Milà, el Papat i els reis angevins de Nàpols.[3][4]

Quan comencen les corts, el rei ja està alliberat, després de signar amb Felip Maria Visconti, duc de Milà, a l'octubre de 1435, un tractat, en el qual es repartien l'hegemonia a Itàlia.[3] De tota manera, la reina segueix amb les corts, i el 15 de desembre presenta la proposició reial, davant les corts generals de la Corona d'Aragó.[1][2][5]

« (castellà) Y la reina a 15 de deciembre, en la iglesia de San Juan [de Monzón], estando en su solio real en presencia del justicia de Aragón que estaba asentado a los pies de la reina, junto con el regente de la cancellería, estando los aragoneses y valencianos a la parte derecha y los catalanes y mallorquines a la otra parte, propuso las causas de haberlos llamado a cortes generales, estando las cosas destos reinos en tanto conflicto y turbación y opuestas a tan gran peligro.

(català) I la reina a 15 de desembre, en l'església de Sant Joan [de Montsó], estant en el seu soli reial en presència del justícia d'Aragó, assegut als peus de la reina, juntament amb el regent de la cancelleria, estant els aragonesos i valencians en la part dreta i els catalans i mallorquins en l'altra part; proposà les causes d'haver-los convocat a corts generals, estant els assumptes d'aquests regnes amb molt de conflicte i torbació, i exposats a un gran perill. »
— Jerónimo Zurita. Anales de la Corona de Aragón, Llibre 14, cap. 29.[6]

Posteriorment, el rei envia el seu germà Joan, com a lloctinent general d'Aragó, València i Mallorca, deixant a la reina Maria, la Lloctinència General de Catalunya.[7] L'infant Joan, presidint les corts, aconsegueix una ajuda de 100.000 florins de la representació catalana, destinada a armar naus i galeres per a prosseguir amb l'esforç bèl·lic a Itàlia, i 10.000 lliures de la representació valenciana.[8] El 31 de març de 1436 dissol les corts, i anuncia la convocatòria de corts particulars en cada un dels territoris peninsulars.[2][9][10]

Referències i notes[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 Muñoz Pomer 2008: p. 46.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Dánvila y Collado: p. 350.
  3. ↑ 3,0 3,1 Salrach 1981: p. 832.
  4. ↑ Romeu Alfaro 1989: p. 29.
  5. ↑ Montesa 1863: VII, p. 86.
  6. ↑ Zurita 2003.
  7. ↑ Montesa 1863: VII, p. 87.
  8. ↑ Muñoz Pomer 2005: p. 227.
  9. ↑ Sánchez de Movellán 2004: p. 87.
  10. ↑ Montesa 1862: V, pp. 296-297.

Bibliografia[modifica]


Anterior:
Corts de Barcelona (1431) 		Corts Catalanes
(llista)
 Posterior:
Corts de Barcelona (1436)
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Corts_de_Montsó_(1435-1436)&oldid=28796730»