Cos (Grècia)
 Cos | |||||
|---|---|---|---|---|---|
Κως (el)  | |||||
 | |||||
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | Grècia | ||||
| Regió | Egeu Meridional | ||||
| Unitat perifèrica | Kos regional unit (en)  | ||||
| Capital | Cos | ||||
| Població humana | |||||
| Total | 33.387 | ||||
| • Densitat | 115,01 hab./km² | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 290,3 km² | ||||
| Banyat per | mar Egea | ||||
| Altitud | 846 m | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 853 xx | ||||
| Fus horari | |||||
| Altres | |||||
| Lloc web | kos.gov.gr | ||||
Cos (İstanköy en turc, llatí Cos, grec antic Kos) és una illa del grup del Dodecanès. És a l'altre costat de Bodrum i separada de l'antiga Cnidos per un estret. La ciutat principal es diu també Cos i és al nord-est de l'illa, a la costa que mira l'est. Té aeroport internacional que es diu Hippocrates, i es troba a tocar de la vila d'Andimàkhia, a uns 25 km de Cos; l'aeroport fou iniciat el 4 d'abril de 1964 i es va ampliar el 1973, 1989 i 1997. L'illa formava part de l'antiga prefectura del Dodecanès, però a partir de l'1 de gener de 2011 forma independentment una de les 74 unitats perifèriques de Grècia segons el programa Cal·lícrates.
Història[modifica]
El seu primer nom fou Meropis, i després també va portar el de Nimfea. Conquerida pels aqueus va participar en la guerra de Troia (després del 1200 aC).
Al segle viii aC fou ocupada pels doris i al segle viii aC es va fundar l'Hexàpolis dòrica en la que participaven Cos, Cnidos, Halicarnàs i altres tres ciutats, que tenien com a centre de reunió el temple d'Apol·lo Triopi, situat a la costa enfront de Cos (avui Kavo-Crios).
L'illa fou sotmesa a Pèrsia a la segona meitat del segle vi aC. El 480 aC els habitants van expulsar els perses i es van sotmetre als atenencs.
Al segle v aC, estant sota domini d'Atenes, va néixer a l'illa Hipòcrates vers el 460 aC. Fou fortificada per Alcibíades vers el terç final de la guerra del Peloponès (431 aC-404 aC). L'illa va ser sotmesa per Esparta el 411 aC i va restar tributària dels Espartans fins que al 394 aC es va aliar altre cop a Atenes, situació que es va mantenir fins al 335 aC que va reconèixer l'hegemonia de Macedònia.
El 333 aC fou ocupada pel general Memnon de Rodes al servei de Pèrsia però fou expulsat pels generals d'Alexandre el Gran al cap de poc temps. Va romandre com a estat nominalment independent de segon ordre. El 323 aC a la mort d'Alexandre va quedar en poder dels làgides d'Egipte.
El 259 aC les seves aigües van viure la batalla de Cos entre la flota antigònida i la ptolemaica, amb victòria dels macedonis, que no va afectar a la superioritat naval egípcia.
El 85 aC es va aliar amb Roma i després d'una breu ocupació pòntica hi van desembarcar els romans i fou inclosa a la província d'Àsia però com a ciutat lliure.
Claudi la va reconèixer com a estat lliure i sembla que fou regida per una monarquia fins al temps de Vespasià. Antoní Pius va reconstruir la ciutat de Cos destruïda per un terratrèmol. Una altra ciutat fou Astipalea la posició de la qual no es coneix.
Fou possessió romana d'Orient fins al segle xii, a la meitat del qual ja s'hi havien establerts els venecians, però la sobirania romana nominal va continuar fins que el 1205 l'illa, com d'altres, fou declarada part de l'Imperi Llatí. El 1261 la sobirania fou reconeguda a l'Imperi Romà d'Orient però el domini útil va restar en mans dels venecians. El 1302, els venecians la van declarar possessió de la república i el 1306 l'almirall venecià Vignoli, la va vendre als cavallers de Sant Joan de Rodes que s'hi van establir el 1315; al seu temps l'illa es va dir Lango.
La seva possessió no fou reconeguda pels romans d'Orient, que en van atorgar la concessió als Giustiniani de Quios el 1362, i hi van tenir alguna factoria però un segle després, abans del 1481, en van renunciar a favor dels cavallers.
Un delegat del gran mestre residia a Cos, i els noms d'una bona part són coneguts:
- Dragonetto di Gaudiosa 1338-1344
- Bertrando di Caniesio 1346-1353
- Desconegut 1353-1358
- Raimondo Berenger 1358- ?
- Bertrin de Gayac ? -1381
- Ruggiero di Lupoalto 1381-1385
- Hesso Schlegelholtz 1386-1412
- Luc de Valines 1413
- Hermann von Aue 1414-1415
- Desconegut 1415-1421
- Pierre de Baume 1421- ?
- Gisberto di Miraljes 1428
- Ruggiero di Lubant vers 1430
- Fantino Quarini 1433-1453
- Jean de Fay 1453-1454
- Jean de Chateauneuf 1454-1457
- Pierre de Brissons 1458- ?
- Adimar Dupuy 1464-1466
- Jacques de la Geltru després de 1466 i el 1479
- Edoardo di Carmadino 1471-1495
- Jean Dadeu 1495-1501
- Costanzo Operti 1501-1503
- Bernardino Piossasco di Airasca 1503-1505
- Berengar von Monsaberg 1505-1507
- Antònio di San Martino 1507-1510
- Guiotto Castellana, nomenat Ragusa 1510-1513
- Francesc Sans 1513-1515
- Jean Parissot de la Valette (Gran mestre 1557-1568) 1515-1516
- Jacques Gibert 1516-1519
- Prejan de Bidoux 1519-1522
- Pierino da Ponte (Gran Mestre 1534-1535) 1522-1523
En el 1460, 1464, 1477, els otomans van intentar envair de nou Cos, però sense èxit. El 10 d'agost del 1493, un gran terratrèmol es va produir a l'illa i va quedar deserta, però els castells de Cos i Kefalos es van reconstruir. El desembre 1522 els otomans van ocupar Rodes i un tractat va permetre l'evacuació dels cavallers de les illes sans i estalvis. Cos fou integrada a l'Imperi Otomà arran la seva conquesta al 6 de gener de 1523, setanta anys després de la caiguda de Constantinoble.[1]
Va romandre en poder dels turcs fins al 1912 que fou cedida a Itàlia i va integrar el Dodecanès. El 1934 un terratrèmol la va assolar.
El 1943 fou ocupada pels alemanys fins al 1945, i van estar sota ocupació aliada fins que al 7 de març de 1948 l'illa fou cedida a Grècia.
Hi van néixer Ptolemeu II Filadelf, el pintor Apel·les[2] i el metge Hipòcrates.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cos |
- ↑ Nostalgia Travel. «Kéfalos, a village of the Island Kos» (en anglés). [Consulta: 7 gener 2016].
- ↑ Pollitt, Jerome Jordan. Art in the Hellenistic Age (en anglès). Cambridge University Press, 1986, p. 22.
Illes del Dodecanès | |
|---|---|
| Les dotze illes principals | |
| Altres illes menors | |
