Cos Corneli Lèntul Getúlic
Biografia | |
---|---|
Naixement | c. 35 aC ![]() |
Mort | 36 dC ![]() |
Prefecte de la ciutat | |
33 dC – 36 dC | |
Procònsol Àfrica | |
![]() | |
Juntament amb: Luci Calpurni Pisó | |
Quindecimviri sacris faciundis (en) ![]() | |
Senador romà | |
![]() | |
Activitat | |
Ocupació | polític, militar ![]() |
Període | Alt Imperi Romà ![]() |
Família | |
Fills | Gneu Corneli Lèntul Getúlic, Cos Corneli Lèntul (cònsol any 25), Cornèlia Lentula ![]() |
Pare | Gneu Corneli Lèntul IV ![]() |
Cos Corneli Lèntul Getúlic (en llatí: Cossus Cornelius Cn. F. Lentulus Gaetulicus) va ser un magistrat romà, potser fill de Gneu Corneli Lèntul Àugur o més probablement de Gneu Corneli Lèntul. En algunes monedes es troba escrit Gneu Corneli Lèntul Cos, però amb aquest darrer nom al davant és més habitual i també hi apareix a les monedes. Probablement portava tant el nom de Gneu com el de Cos. Cossus era un nom familiar de la gens Cornèlia, adoptat com a prenom per aquest Lèntul.
Va ser elegit cònsol l'any 1 aC juntament amb Luci Calpurni Pisó. L'any 6 va ser enviat a l'Àfrica on va derrotar els gètuls que havien envaït el regne de Mauritània on regnava Juba II i per aquesta victòria va rebre el sobrenom de Getúlic i ornaments triomfals.
Quan Tiberi va ser proclamat emperador, va acompanyar a Drus a calmar la revolta de les legions a Panònia, l'any 14. Era temut pels soldats perquè per la seva edat i experiència militar se suposava que seria molt dur en la repressió, i per això va estar a punt de morir a mans dels legionaris.
L'any 16 se'l menciona en un debat al senat sobre Libó i en 22 en un debat sobre Silà. L'any 24 va ser acusat falsament de majestas (traïció), però Tiberi no va deixar seguir l'acusació.
Va morir l'any 25 ja força vell. Havia suportat la pobresa, diu Tàcit, amb paciència. Més endavant va adquirir una gran fortuna per mitjans honestos i va morir molt ric.[1]
Referències[modifica]
- ↑ Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. II. Londres: Taylor and Walton, 1846, p. 733.