Cos humà

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Les parts del cos humà a la dona i a l'home a l'adultesa

El cos humà és l'estructura física i material de l'ésser humà. Es compon de cap, tronc i extremitats, els braços són les extremitats superiors i les cames les inferiors. Al cos d'una persona morta se l'anomena cadàver.

El cos humà segueix en constant evolució, però és un nouvingut al planeta. Si es considera que la vida va sorgir en la Terra fa 24 hores, l'ésser humà gairebé no ha viscut els últims tres segons.

Classificació[modifica | modifica el codi]

Interior del cos humà, il·lustració de 1905

Un dels sistemes de classificació del cos humà, respecte als seus components constituents, és l'establerta per Wang i Col el 1992:[1]

Organització[modifica | modifica el codi]

Vistes microscòpiques

El cos humà està organitzat en diferents nivells jerarquitzats. Així, està compost d'aparells, aquests els integren sistemes, que al seu torn estan formats per òrgans conformats per teixits, que estan formats per cèl·lules compostes per molècules.

El cos humà té més de cinquanta bilions de cèl·lules. Aquestes s'agrupen en teixits, els quals s'organitzen en òrgans, i aquests en vuit aparells o sistemes: locomotor (muscular i ossi), respiratori, digestiu, excretor, circulatori, endocrí, nerviós i reproductor.

Quan l'ésser humà arriba l'edat adulta, el cos es compon de prop de cent bilions de cèl·lules. La pell del cos humà té una superfície aproximada de 2 m², i el seu gruix varia entre els 0,5 mm en les parpelles als 4 mm en els talons. La densitat mitjana del cos humà és d'uns 933 kg/m³. L'altura mitjana d'un adult humà és aproximadament d'1'7 m.

Composició[modifica | modifica el codi]

Aproximadament el 65% del cos humà és aigua

Els seus elements constitutius són l'Hidrogen (H) Oxigen (O), Carboni (C) i Nitrogen (N), presentant molts elements en proporcions més baixes. Aquests àtoms s'uneixen entre si per formar molècules, ja siguin inorgàniques com l'aigua (el constituent més abundant de l'organisme humà, 60%) o orgàniques com els glúcids, lípids, pròtids, que converteixen l'ésser humà en una extraordinària màquina complexa, analitzable des de qualsevol nivell: bioquímic, citològic, histològic o anatòmic.

Elements químics[modifica | modifica el codi]

Proporció dels principals elements químics del cos humà:

L'aigua del cos humà[modifica | modifica el codi]

L'aigua és el principal component del cos humà, que posseeix un 75% d'aigua en néixer i prop del 60% en l'edat adulta. Aproximadament el 60% d'aquesta aigua es troba a l'interior de les cèl·lules i la resta circula en la sang i banya els teixits. És imprescindible per a l'existència de l'ésser humà, que no pot estar sense beure aigua més de cinc o sis dies sense posar en risc la seva vida. El cos perd aigua per mitjà dels excrements, la transpiració i l'exhalació del vapor d'aigua en el nostre alè, en funció del grau d'activitat, temperatura, humitat o altres factors.

Estudi del cos humà[modifica | modifica el codi]

L'anatomia humana és la ciència dedicada a l'estudi de les estructures macroscòpiques del cos humà.

La fisiologia humana estudia les funcions del cos humà.

L'antropometria és el tractat de les mesures i proporcions del cos humà.

La citologia és la branca de les ciències biològiques que estudia les cèl·lules. La cèl·lula és la mínima unitat de la vida. Totes les cèl·lules humanes són cèl·lules cèl·lules eucariotes, com les cèl·lules de tots els animals, plantes. Totes les cèl·lules comparteixen uns elements essencials, com són la membrana envoltant, el citoplasma, ric en orgànuls en les cèl·lules eucariotes i un nucli clarament diferenciat en aquest tipus de cèl·lules, amb una membrana nuclear que envolta al material genètic. El nucli, és el "cervell" organitzador de la cèl·lula, i segueix un "programa" o pla general coordinat, escrit, en l'espècie humana, en 100.000 gens, ordenats en 23 parells de cromosomes.

La histologia s'ocupa de l'estudi dels teixits biològics. Hi ha només uns pocs teixits bàsics, que són l'epitelial, el conjuntiu, el muscular i el nerviós, amb els quals l'organisme es relaciona, es protegeix, secreta substàncies, manté la seva forma, es desplaça, coordina les seves funcions i relacions amb el medi.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Wang, Zi-Mian; Pierson Jr., Richard N; Heymsfield, Steven B. «The five-level model: a new approach to organizing body-composition research» (en anglès). American Journal of Clinical Nutrition, n.56, 1992, p.19-28 [Consulta: 27 juny 2012].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]