Cosme de Aldana
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1538  |
| Mort | 1601 (62/63 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | militar, poeta |
| Família | |
| Germans | Francisco de Aldana |
Cosme de Aldana (Nàpols?, 1538-Milà?, 1601) va ser un cortesà i poeta d'origen extremeny, germà del també poeta Francisco de Aldana.
Biografia[modifica]
Va néixer vers 1538, possiblement a Nàpols,[1] fill d'Antonio de Aldana, natural probablement de Guadalcanal, que va estar al servei de Cosme I de Mèdici des de 1554 fins a la seva mort, el 1570, una filiació que havia estat objecte de debat a causa de l'existència de diferents famílies amb el mateix cognom.[2]
Educat a San Miniato, el 1587 es va traslladar a Milà. Des d'allà, el 1590, va viatjar a Madrid, on va romandre durant nou anys.[1] Tradicionalment s'ha considerat la seva obra menor a la del seu germà, els darrers estudis han intentat recuperar-lo i donar-lo a conèixer.[3] Cosme va escriure tant en castellà com en italià per intentar aconseguir un públic el més nombrós possible. Les primeres obres les va escriure a Florència, amb una cançó i un sonet en una Raccolta d'elegies dedicades a Cosme I de Mèdici (1574), uns anys més tard (1578) va publicar Ottavas y canciones espirituales dedicades al protonotari Briceño, la seva obra més reeixida, i un polèmic Discorso contro il volgo adreçat a Francesco de Mèdici, reeditat el 1591 en castellà. Després va publicar un Memorial (1585), del qual no es tenen dades, i el Reconocimiento y llore de pecados a Dios Nuestro Señor (1587), dedicat al cardenal i duc de Mèdici. El mateix any va editar tres volums d'elegies inspirades en el model de temprança italiana.[1]
Després de la mort del seu germà Francisco al Marroc en la batalla d'Alcazarquivir de 1577, va recopilar el que va poder trobar de la seva obra i la va començar publicar en dues parts entre 1589 i 1591.[1]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Cerrón Puga, María Luisa. «Cosme de Aldana» (en castellà). Diccionario biográfico electrónico. Reial Acadèmia de la Història. [Consulta: 30 juny 2021].
- ↑ Nievas Rojas, Adalid «La verdadera familia del Divino Capitán: dos ramas Aldana frente a frente». Revista de Estudios Extremeños, vol. 25, núm. 2, 2019, pàg. 126.
- ↑ Medina Bermúdez, Alejandro «Un nuevo dato biográfico sobre Cosme de Aldana». Cuadernos de Filología Italiana, núm. 14, 2007, pàg. 245-257.
Bibliografia[modifica]
- Fernando Martínez Laínez; José María Sánchez de Toca. «Soldados y maestres». A: Tercios de España. La infantería legendaria. EDAF, 2006, p. 204-205. ISBN 84-414-1847-0.