Cosme de Montserrat

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaCosme de Montserrat
Dades biogràfiques
Naixement segle XV
la Selva del Camp
Mort 1473
Activitat professional
Ocupació Bisbe i sacerdot
Modifica dades a Wikidata

Cosme de Montserrat (la Selva del Camp, primer terç del segle XV - 1473) fou un religiós i polític català del segle XV, bisbe de Vic (1459-1473), entre altres càrrecs eclesiàstics.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Seguí la carrera eclesiàstica, essent mestre en teologia, medicina i arts, va arribar al Vaticà el 4 d'abril de 1455 amb el seguici del cardenal Alfons de Borja i va arribar a datari i confessor del Papa Calixt III. Va fer l'inventari de la Biblioteca d'aquest Papa i la va engrandir i millorar.[1] Va restar al Vaticà fins a la mort del Papa.

Fou prior de la seu de Saragossa (1453-1454), ardiaca de St. Llorenç de Tarragona (1454-1455) i bisbe de Girona (1459) i després de Vic (1459-1464).

Fou partidari del príncep de Viana al que va defensar mentre va durar el seu empresonament, i el va acompanyar en ser alliberat i, a la seva mort (1461), en va propagar una suposada santedat. Fou contrari al rei Joan II. Fou membre del Consell del Principat i del Consell de Defensa creat el 1462 a l'inici de la guerra. Per tant, la seva posició era clarament oposada a la del cardenal Margarit, gran humanista català i una altra peça clau en la Guerra civil catalana del segle XV.[2]

El juny de 1462, la Comuna del Camp es va declarar contrària al rei, sota la direcció de Cosme de Montserrat, deslliurant-se així de la jurisdicció real i de l'arquebisbe; el setembre d'aquell mateix any, les forces reals van desfer la comuna que va quedar ocupada i sotmesa a l'arquebisbe.

Va participar en la política de la Generalitat per resoldre el problema de la remença. El 1463 el bisbat de Barcelona el va proposar com a bisbe a la mort del que n'era el titular, però no fou confirmat pel Papa per ser contrari al rei Joan II; el 1464 fou deposat com a bisbe de Vic. Fou conseller de Pere de Portugal, del que fou després el marmessor (1467). Acabada la guerra (1472) va tornar a ser bisbe de Vic fins després del 1473 en què va morir.

Obres[modifica | modifica el codi]

Va escriure:

  • Defensorium ecclesiae potestatis
  • Miraculum grande de Nostra Dona del Portal
  • Inuentarium librorum grecorum et latinorum pape Callisti datum per me Cosmam pape pro camere apostolice

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. El pare Albareda, un dels pocs estudiosos de Cosme de Montserrat, n'estudià la seva actuació a la Biblioteca Vaticana
  2. Robert Brian Tate, Joan Margarit i Pau. Cardenal i bisbe de Girona. Curial, Barcelona 1976

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]