Cosmonauta Iuri Gagarin

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de vaixellCosmonauta Iuri Gagarin
Space control-monitoring ship "Kosmonaut Yuri Gagarin" in 1987.png
EpònimIuri Gagarin Modifica el valor a Wikidata
DrassanaBaltic Shipyard Modifica el valor a Wikidata
Número assignat per la drassana601 Modifica el valor a Wikidata
País de registre
Historial
Característiques tècniques
Tipusvaixell Modifica el valor a Wikidata
Eslora232 m Modifica el valor a Wikidata
Mànega32 m Modifica el valor a Wikidata
Calat8,5 m Modifica el valor a Wikidata
Més informació
Número IMO7116286 Modifica el valor a Wikidata

Cosmonauta Iuri Gagarin (rus: Космона́вт Ю́рий Гага́рин) va ser un vaixell militar soviètic de vigilància i control espacial dedicat a la detecció i recepció de comunicacions per satèl·lit.

Trajectòria[modifica]

Amb el nom del cosmonauta Iuri Gagarin, el buc es va enllestir el desembre de 1971 per a donar suport al programa espacial soviètic, així com realitzar investigacions sobre l'atmosfera superior i l'espai exterior.[1] Tenia un aspecte molt característic fruit de les antenes parabòliques que tenia col·locades a la part superior del casc: dues d'elles extremadament grans i dues més de petites.

L'any 1975 va formar part del programa de proves Apollo-Soiuz, realitzat conjuntament entre l'URSS i els EUA.[2] El 1986 va ser el vaixell de comunicacions més gran del món així com el vaixell insígnia d'una flota de vaixells de comunicacions.[1] Aquests vaixells van ampliar molt el rang de rastreig quan les òrbites dels cosmonautes i les missions no tripulades no estaven sobre l'URSS.[3]

Els vaixells de comunicació pertanyien a l'Acadèmia de Ciències de la Unió Soviètica i la part marítima va caure sota la responsabilitat del transport marítim del Mar Bàltic i el Mar Negre. Els vaixells tenien ports d'origen a Ucraïna (el Cosmonauta Iuri Gagarin i l'altre vaixell de vigilància, l'Acadèmic Sergei Korolev), de manera que després de la caiguda de la Unió Soviètica van deixar les funcions de suport als vols espacials i van ser transferits a la República d'Ucraïna. L'any 1991, poc després de la ruptura de la Unió Soviètica, es va vendre com a ferralla, juntament amb l'Acadèmic Sergei Korolev.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Polmar, Norman; Breyer, Siegfried. Guide to the Soviet Navy (en anglès). 3a edició. Annapolis, Maryland: United States Naval Institute, 1984, p. 309. ISBN 0-87021-239-7. 
  2. «SP-4209 The Partnership: A History of the Apollo-Soyuz Test Project» (en anglès). NASA.gov. [Consulta: 7 abril 2021].
  3. «Tracking sites and ships» (en anglès). Komsmonavtka. Arxivat de l'original el 10 febrer 2007. [Consulta: 7 abril 2021].

Enllaços externs[modifica]