Costa-Gavras

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaCosta-Gavras
Κώστας Γαβράς
Costa-Gavras.JPG
Costa-Gavras a l'estrena de la seva pel·lícula Le Couperet a Bordeus (2005)
Dades biogràfiques
Naixement Konstantínos Gavrás
13 de febrer de 1933 (1933-02-13) (84 anys)
Loutra-Iraias, Grècia
Altres noms Costa-Gavras Mostra inici fi|inici=|fi=}}
Residència Peloponès
Nacionalitat Grècia Grècia
França França
Alma mater Institut des hautes études cinématographiques Mostra inici fi|inici=|fi=}}
Activitat professional
Ocupació Director de cinema, productor de cinema, guionista i actor
Dades familiars
Cònjuge Michèle Ray-Gavras
Fills
Premis i reconeixements

IMDB: 0002020
Modifica dades a Wikidata

Konstandínos Gavrás (en grec Κωνσταντίνος Γαβράς), anomenat Costa-Gavras (en grec: Κώστας Γαβράς), (Loutra-Iraias, Grècia, 13 de febrer de 1933) és un director de cinema greco-francès. El 2017 va rebre el Premi Internacional Catalunya.[1]

Cadascuna de les seves pel·lícules és per testimoniar el seu compromís en les seves idees i de lliurar un missatge a propòsit del poder. Ahir, thriller i drama sentimental; avui, ficció social.

És el pare de Romain Gavras, cofundador de la societat de producció Kourtrajmé, i de Julie Gavras, ajudanta i realitzadora (La Culpa a Fidel, 2006).

Biografia[modifica | modifica el codi]

Quan deixa Atenes per anar a París, s'estrena amb un treball literari, després entra a l'Institut d'Alts Estudis Cinematogràfics (IDHEC) i treballa com a ajudant per a Henri Verneuil, Jacques Demy i Renascut Clement.

La pel·lícula Le Jour et l'Heure, per la qual treballa com assistent, li permet conèixer Simone Signoret i Yves Montand, dels quals es farà molt amic. Descobrint el llibre Compartiment tueurs de Sébastien Japrisot, en va fer el guió i va aconseguir interessar-hi el productor Julien Derodé; la pel·lícula va tenir èxit a França i fins i tot als Estats Units, on va rebre crítiques ditiràmbiques.

En una estada a Grècia, descobreix el llibre de Vasilis Vasilikós, Z, que descriu l'assassinat d'un líder de l'esquerra organitzat per la policia i camuflat en un trivial accident. A la tornada n'escriu el guió en col·laboració amb Jorge Semprún. No trobant el finançament, en parla a Jacques Perrin, a qui va conèixer a la pel·lícula Compartiment tueurs. Així, Jacques Perrin va crear la seva pròpia productora per finançar la pel·lícula i utilitzar els seus contactes, en particular a Algèria, on serà rodada la pel·lícula. Jean-Louis Trintignant va acceptar uns pobres honoraris i Yves Montand va acceptar de participar. La pel·lícula va ser un èxit a tot el món i la gent aplaudia al final de les sessions; va ser recompensada amb el Premi del Jurat al Festival de Cinema de Canes, l'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa i l'Oscar al millor muntatge.

En el muntatge de «Z», en el transcurs del sopar de Nadal, Claude Lanzmann parla de Lisa i Artur London que havia estat vice-ministre d'Assumptes estrangers de Txecoslovàquia i era un dels tres supervivents del procés de Praga que s'havien mantingut el 1952. Molts intel·lectuals de la seva generació s'havien entusiasmat per l'estalinisme

« perquè obria perspectives que semblaven formidables. Fins que, poc a poc, un s'adoni del revés de la decoració. »

Yves Montand s'adhereix també al projecte de L'Aveu, i el finançament es desbloqueja gràcies a l'èxit de «Z».

L'Aveu va sortir després de «Z» en una època prou maniquea: se li ha retret que ataqui la dreta i després l'esquerra, mentre que no volia més que denunciar els totalitarismes. La pel·lícula va tenir un èxit considerable i va ser un verdader fenomen polític i cultural que va trastornar la seva època.

La pel·lícula Clair de femme (1979) és treta d'una novel·la de Romain Gary que va dir que era la primera vegada que estava content de l'adaptació d'una de les seves obres a la pantalla. Costa-Gavras va ser seduït per aquesta història pel fet que es tractava d'una «temptativa de profanació de la desgràcia, d'un himne a la vida i d'una rehabilitació de la parella». Dustin Hoffman va considerar aquesta pel·lícula com la història d'amor més bonica que havia conegut i, en el rodatge de la pel·lícula Mad City, va suggerir a Costa-Gavras de fer-ne un remake.

El guió de la pel·lícula Missing (1982) és adaptat del llibre de Thomas Hauser: «L'Execució de Charles Horman», inspirat d'una història verdadera. La pel·lícula conta la història de la desaparició d'un jove periodista americà durant el cop d'estat del general Augusto Pinochet el 1973. Allò que l'havia afectat en aquesta història, era

« molt menys el context politiqueja del cop d'estat que el tema del pare que, acompanyat per la seva nora, cerca el seu fill tant sí com no en un país en ple caos. »

La pel·lícula va ser molt polèmica als Estats Units, ja que posa el focus en l'acció dels agents del govern americà i la seva responsabilitat en aquell cop d'estat. L'extrema dreta americana demanà «Però què ve a fer aquí aquest comunista europeu?». Tanmateix, la pel·lícula va rebre la Palma d'Or i el Premi a la interpretació masculina (Festival de Cannes) de 1982, i l'Oscar al millor guió adaptat, i sempre és presentat com una gran pel·lícula a les universitats americanes. Les músiques són d'un altre grec famós, Vangelis.

El director de pel·lícules com Z, Missing i Amén rep el Premi Internacional Catalunya 2017. “El cinema és una dolça subversió contra els prejudicis”, va manifestar el cineasta grecofrancès Costa-Gavras després de recollir el 29è Premi Internacional Catalunya al Palau de la Generalitat.[2]

Filmografia[modifica | modifica el codi]

Director[modifica | modifica el codi]

Guionista[modifica | modifica el codi]

Premis[modifica | modifica el codi]

Costa-Gavras, l'abril del 2008, en el rodatge d'Eden à l'Ouest

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Costa-Gavras Modifica l'enllaç a Wikidata