Costa-Gavras

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaCosta-Gavras
Κώστας Γαβράς
Costa-Gavras.JPG
Costa-Gavras a l'estrena de la seva pel·lícula Le Couperet a Bordeus (2005)
Nom original (el) Κώστας Γαβράς
Biografia
Naixement Konstantínos Gavrás
13 de febrer de 1933 (1933-02-13) (86 anys)
Loutra-Iraias, Grècia
Altres noms Costa-Gavras
Nacionalitat Grècia Grècia
França França
Educació Institut des hautes études cinématographiques Tradueix
Activitat
Ocupació Director de cinema, productor de cinema, guionista i actor
Família
Cònjuge Michèle Ray-Gavras
Fills Alexandre Gavras
Julie Gavras
Romain Gavras
Premis

IMDB: nm0002020
Modifica les dades a Wikidata

Konstantínos Gavrás (en grec Κωνσταντίνος Γαβράς), anomenat Costa-Gavras (en grec: Κώστας Γαβράς), (Loutra-Iraias, Grècia, 13 de febrer de 1933) és un director de cinema greco-francès. El 2017 va rebre el Premi Internacional Catalunya.[1]

Cadascun dels seus films és per testimoniar el seu compromís en les seves idees i de lliurar un missatge quant al poder. Ahir, thriller i drama sentimental; avui, ficció social.

És el pare de Romain Gavras, cofundador de la societat de producció Kourtrajmé, i de Julie Gavras, ajudanta i realitzadora (La Culpa a Fidel, 2006).

Biografia[modifica]

Quan deixa Atenes per anar a París, s'estrena amb un treball literari, després entra a l'Institut d'Alts Estudis Cinematogràfics (IDHEC) i treballa com a ajudant per a Henri Verneuil, Jacques Demy i Renascut Clement.

El film Le Jour et l'Heure, per al qual treballa com assistent, li permet conèixer Simone Signoret i Yves Montand, dels quals es farà molt amic. Descobrint el llibre Compartiment tueurs de Sébastien Japrisot, en va fer el guió i va aconseguir interessar-hi el productor Julien Derodé; el film va tenir succés a França i fins i tot als Estats Units, on va rebre crítiques ditiràmbiques.

En una estada a Grècia, descobreix el llibre de Vasilis Vasilikós, Z, que descriu l'assassinat d'un líder de l'esquerra organitzat per la policia i camuflat en un trivial accident. A la tornada n'escriu el guió en col·laboració amb Jorge Semprún. Com que no trobava el finançament, en parla a Jacques Perrin, a qui va conèixer al film Compartiment tueurs. Així, Jacques Perrin va crear la seva pròpia productora per finançar el film i usar els seus contactes, en particular a Algèria, on serà rodat el film. Jean-Louis Trintignant va acceptar uns pobres honoraris i Yves Montand va acceptar de participar-hi. El film va ser un succés a tot el món i la gent aplaudia al final de les sessions; va ser recompensat amb el Premi del Jurat al Festival de Cinema de Canes, l'Oscar al millor film de parla no anglesa i l'Oscar al millor muntatge.

En el muntatge de «Z», en el transcurs del sopar de Nadal, Claude Lanzmann parla de Lisa i Artur London que havia estat vice-ministre d'Assumptes estrangers de Txecoslovàquia i era un dels tres supervivents del procés de Praga que s'havien mantingut el 1952. Molts intel·lectuals de la seva generació s'havien entusiasmat per l'estalinisme

« perquè obria perspectives que semblaven formidables. Fins que, poc a poc, un s'adoni del revés de la decoració. »

Yves Montand s'adhereix també al projecte de L'Aveu, i el finançament es desbloca gràcies al succés de «Z».

L'Aveu va sortir després de «Z» en una època prou maniquea: se li ha retret que ataqui la dreta i després l'esquerra, mentre que no volia més que denunciar els totalitarismes. El film va tenir un succés considerable i va ser un verdader fenomen polític i cultural que va trastornar la seva època.

El film Clair de femme (1979) és tret d'una novel·la de Romain Gary que va dir que era la primera vegada que estava content de l'adaptació d'una de les seves obres a la pantalla. Costa-Gavras va ser seduït per aquesta història pel fet que es tractava d'una «temptativa de profanació de la desgràcia, d'un himne a la vida i d'una rehabilitació de la parella». Dustin Hoffman va considerar aquest film com la història d'amor més bonica que havia conegut i, en el rodatge del film Mad City, va suggerir a Costa-Gavras de fer-ne un remake.

El guió del film Missing (1982) és adaptat del llibre de Thomas Hauser: «L'Execució de Charles Horman», inspirat d'una història vertadera. El film conta la història de la desaparició d'un jove periodista americà durant el cop d'estat del militar Augusto Pinochet el 1973. Allò que l'havia afectat en aquesta història, era

« molt menys el context politiqueja del cop d'estat que el tema del pare que, acompanyat per la seva nora, cerca el seu fill tant sí com no en un país en ple caos. »

El film va ser molt polèmic als Estats Units, ja que posa el focus en l'acció dels agents del govern americà i la seva responsabilitat en aquell cop d'estat. L'extrema dreta americana demanà «Però què ve a fer aquí aquest comunista europeu?». Tanmateix, el film va rebre la Palma d'Or i el Premi a la interpretació masculina (Festival de Cannes) de 1982, i l'Oscar al millor guió adaptat, i sempre és presentat com un gran film a les universitats americanes. Les músiques són d'un altre grec famós, Vangelis.

El director de films com Z, Missing i Amén rep el Premi Internacional Catalunya 2017. “El cinema és una dolça subversió contra els prejudicis”, va manifestar el cineasta grecofrancès Costa-Gavras després de recollir el 29è Premi Internacional Catalunya al Palau de la Generalitat.[2]

Filmografia[modifica]

Director[modifica]

Guionista[modifica]

Premis[modifica]

Costa-Gavras, l'abril del 2008, en el rodatge d'Eden à l'Ouest

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Costa-Gavras Modifica l'enllaç a Wikidata