Costur

De Viquipèdia
Infotaula de geografia políticaCostur
Escut d'armes
Escut d'armes
Costur 02.JPG
Modifica el valor a Wikidata

Localització
Localització de Costur respecte del País Valencià.png Modifica el valor a Wikidata
 40° 07′ 12″ N, 0° 10′ 25″ O / 40.1201°N,0.1735°O / 40.1201; -0.1735Coord.: 40° 07′ 12″ N, 0° 10′ 25″ O / 40.1201°N,0.1735°O / 40.1201; -0.1735
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
ProvínciaCastelló
ComarcaAlcalatén Modifica el valor a Wikidata

CapitalCostur Modifica el valor a Wikidata
Població
Total531 (2021) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat24,25 hab./km²
Gentilicicosturenc, costurenca Modifica el valor a Wikidata
Predomini lingüísticvalencià
Geografia
Part deMancomunitat L'Alcalatén-Alto Mijares Modifica el valor a Wikidata
Superfície21,9 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud465 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Partit judicialCastelló de la Plana
Festa patronalAssumpció i Crist del Calvari
agost
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataGonzalo Centelles Nebot Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal12119 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE12049 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis12049 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webcostur.es… Modifica el valor a Wikidata

Costur és un municipi valencià de la comarca de l'Alcalatén. Limita amb les Useres, l'Alcora, Figueroles, Sant Joan de Moró i Vilafamés.

Geografia[modifica]

El terme municipal té una extensió de 22,05 quilòmetres quadrats i limita al nord amb les Useres, a l'est amb les Useres i Vilafamés, a l'oest amb Figueroles i l'Alcora i al sud amb l'Alcora. A 1,5 km de distància del poble hi ha la barriada del Mas d'Avall, a 420 m sobre el nivell del mar.

El terme presenta un relleu esquerp, en què destaquen diversos paratges com ara la Fontanella o el camí de Baix, on es pot practicar senderisme, o la cova de l'Artiga, on es pot practicar l'espeleologia. El cim més elevat del municipi és el tossal del Cabeço, des d'on s'observa una panoràmica del Penyagolosa i la mar Mediterrània.

La vegetació predominant en un terme de relleu trencat i abrupte com el de Costur és bàsicament el bosc baix mediterrani amb coscolla, romaní, margalló, savina, etc. Pel que fa als arbres, hi predomina el pi, encara que últimament s'observa un lent increment del nombre de carrasques, una espècie típica de les nostres terres que semblava a punt de desaparéixer.

Història[modifica]

El seu origen és islàmic; el botànic i naturaliste valencià Antoni Cavanilles (1745-1804) documentà troballes de monedes àrabs corresponents al regnat d'Omadedaulat, rei de Saragossa entre els anys 1109 i 1129; i també parlà de la troballa d'una làpida romana que s'utilitzava en un forn per a pastar pa. Després de la conquesta, Costur romangué annex a l'Alcora; formava part de la Tinença de l'Alcalatén, que fon cedida per Jaume I (1208-1276) a Ximén d'Urrea. Posteriorment va pertànyer als senyorius dels comtes d'Aranda, fins a 1798, i als ducs d'Híxar, fins a 1818; en 1889 assolí l'autonomia municipal en separar-se de l'Alcora. En el segle passat va patir una ràpida despoblació deguda a l'emigració cap als focus industrials de les ciutats de València i Castelló de la Plana.

Demografia[modifica]

Evolució demogràfica (des de 1857)
Censos de població[1]
Font: Institut Nacional d'Estadística



Evolució demogràfica en els darrers anys
Padró d'habitants[2]
Any 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015
Població 463 468 463 466 471 490 498 555 579 574 588 581 587 575 562 550

Economia[modifica]

L'economia de Costur està basada tradicionalment en la ramaderia i l'agricultura, amb predomini de l'olivera i l'ametler, que s'han imposat a la vinya, a la figuera i la garrofera, que en un temps no molt llunyà van ser la base de l'economia local.

Són pràcticament nul·les les activitats econòmiques industrials, perquè tant el comerç com la indústria han arribat a un índex molt baix de desenvolupament i només funcionen a un nivell mínim per a cobrir les necessitats del poble, i la pràctica totalitat dels habitants de Costur es guanya la vida treballant a les fàbriques de rajoles de l'Alcora.

Política i govern[modifica]

Composició de la Corporació Municipal[modifica]

El Ple de l'Ajuntament està format per 7 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 4 regidors del Partit Popular (PP) i 3 del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE).

Escut de Costur-2.svg
Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Costur

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Popular Logo PP 2019.png Víctor García Latorre 156 47,42% 4 (Green Arrow Up.svg+3)
Partit Socialista del País Valencià-PSOE PSPV-PSOE.svg Juan Carlos Centelles Nebot 150 45,59% 3 (OOjs UI-like equal progressive.svg)
Altres candidatures[a] Transparent.gif   0 (Red Arrow Down.svg -3)
Vots en blanc Transparent.gif 23 6,99%
Total vots vàlids i regidors 329 100 % 7
Vots nuls 29 8,10%
Participació (vots vàlids més nuls) 358 84,24%**
Abstenció 67* 15,76%**
Total cens electoral 425* 100 %**
Alcalde: Víctor García Latorre (PP) (15/06/2019)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors
Fonts: JEC,[3] JEZ Castelló,[4] Periòdic Ara.[5]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldia[modifica]

Des de 2019 l'alcalde de Costur és Víctor García Latorre, del Partit Popular (PP).[6]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Gonzalo Centelles Nebot PSPV-PSOE 19/04/1979 --
1983–1987 Gonzalo Centelles Nebot PSPV-PSOE 28/05/1983 --
1987–1991 Gonzalo Centelles Nebot PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991–1995 Gonzalo Centelles Nebot PSPV-PSOE 15/06/1991 --
1995–1999 Gonzalo Centelles Nebot PSPV-PSOE 17/06/1995 --
1999–2003 Gonzalo Centelles Nebot PSPV-PSOE 03/07/1999 --
2003–2007 Gonzalo Centelles Nebot PSPV-PSOE 14/06/2003 --
2007–2011 Gonzalo Centelles Nebot PSPV-PSOE 16/06/2007 --
2011–2015 Gonzalo Centelles Nebot PSPV-PSOE 11/06/2011 --
2015–2019 José Maximino Portales Compromís 13/06/2015 --
Des de 2019 Víctor García Latorre PP 15/06/2019 --
Fonts: Generalitat Valenciana[6]

Monuments i llocs d'interés[modifica]

Església parroquial de Sant Pere Màrtir
  • Capelles de Sant Josep i Sant Miquel. Són unes xicotetes capelles amb plafons ceràmics a l'aire lliure.
  • Ermita del Santíssim Crist del Calvari. Està datada de l'any 1910.
  • Església de Sant Pere Màrtir. De dimensions reduïdes, està formada per tres naus, la central més alta i amb escassa ornamentació. De l'interior té un valor especial la pila baptismal romànica, procedent de l'ermita de Sant Salvador del castell de l'Alcalatén.
  • Camí dels Bandejats. Hi trobem els vestigis d'una calçada romana.
  • Cova de l'Artiga. De gran valor geomorfològic per les estalactites i estalagmites que conté, les quals presenten un bon estat de conservació.
  • La Fontanella. Reben este nom tant la font com el camí que recorre els paratges de Costur.
Ajuntament

Festes i celebracions locals[modifica]

  • Festes majors. En honor de l'Assumpció de la Mare de Déu i el Santíssim Crist del Calvari, se celebra el 15 d'agost, amb una processó, bous al carrer, balls i altres actes.
  • Sant Antoni Abat. El 17 de gener o el dissabte més pròxim es beneïxen els animals, es crema la foguera a la plaça de l'Església i es repartixen els típics rotllos.
  • Sant Pere Màrtir. Se celebra del 29 al 30 d'abril, amb processó i missa.

Notes[modifica]

  1. En les eleccions de 2019, Compromís, que no es presentà, perdé els 3 regidors obtinguts el 2015.

Referències[modifica]

  1. Aquestes dades ofereixen la població de dret (1877-1991) i la població resident (2001-2011), conceptes equivalents segons indica el mateix INE. La població de fet dels anys 1857 i 1860 sols té una funció orientativa. Dades tretes de l'Institut Nacional d'Estadística. Alteraciones de los municipios en los Censos de Población desde 1842.
  2. Institut Nacional d'Estadística. Nomenclátor: Población del Padrón Continuo por Unidad Poblacional.
  3. Junta Electoral Central «Resolución de 2 de julio de 2019, de la Presidencia de la Junta Electoral Central, por la que se procede a la publicación del resumen de los resultados de las elecciones locales convocadas por Real Decreto 209/2019, de 1 de abril, y celebradas el 26 de mayo de 2019, según los datos que figuran en las actas de proclamación remitidas por cada una de las Juntas Electorales de Zona. Provincias: Cantabria, Castellón, Ciudad Real, Córdoba, A Coruña, Cuenca, Gipuzkoa y Girona». Butlletí Oficial de l'Estat, 184, 02-08-2019, pàg. 84.133 [Consulta: 29 abril 2020].
  4. Junta Electoral de la Zona de Castelló «Relación de candidaturas proclamadas para las Elecciones Municipales de 26 de mayo de 2019» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de Castelló. Diputació Provincial de Castelló [Castelló], 56, 30 abril del 2019, pàg. 23. inserció 01868-2019-U [Consulta: 19 juny 2019].
  5. Ara. «Eleccions municipals 2019. Resultats a Costur», 26-05-2019. [Consulta: 31 març 2020].
  6. 6,0 6,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Costur. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 29 novembre 2020].

Enllaços externs[modifica]

Wikiquote A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Costur
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Costur