Cotoliu

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula taxonòmicaCotoliu
Lullula arborea
Lullula arborea (Rodrigo de Almeida).jpg
Lullula arborea.jpg
Il·lustració d'un cotoliu
Mèdia
Estat
Taxonomia
Super-regne Eukaryota
Regne Animalia
Fílum Chordata
Classe Aves
Ordre Passeriformes
Família Alaudidae
Gènere Lullula
Espècie Lullula arborea
(Linnaeus, 1758)
Modifica dades a Wikidata

El cotoliu o titella, titerella, titet, titit, tititet, dit també cogullada petita o llausetina, (Lullula arborea) és un moixó de camp, molt similar a l'alosa vulgar,[1] però amb la cua més curta i de dimensions més reduïdes. És l'única espècie del gènere Lullula.

Morfologia[modifica]

Lullula arborea

Mesura 15 cm de llargària. Té el plomatge bru amb unes ratlles blanques a la cara i al clatell. És d'un color terrós, ratllat de negre, i té una petita cresta.

Ecologia[modifica]

És un ocell essencialment terrícola que habita sedentàriament a la vora dels boscos, als vessants on hi ha arbres i a les brugueres. Prefereix terrenys herbacis amb arbres dispersos, per situar el seu niu folrat d'herba i molsa. Els arbres no li desplauen i hi entona el seu cant, al revés del que fan els altres alàudids.

És sedentària. A la població pròpia dels Països Catalans, s'han d'afegir els individus de l'Europa Central que hi vénen a hivernar. Arriben el novembre i marxen a primers de març. El tipus d'alimentació depèn de l'època de l'any: a l'estiu s'alimenten, principalment, d'insectes i d'aràcnids, mentre que a l'hivern i a la tardor es reuneixen en bàndols per recollir llavors.

Nidifica de març a juny ponent 3 o 4 ous, que cova la femella durant 13-15 dies. Els novells reben els aliments durant 11-12 dies a través dels dos progenitors. Aquesta mateixa operació pot repetir-se fins a tres cops al llarg d'un any.[2]

Referències[modifica]

  1. A Mallorca i Menorca, on l'alosa s'hi designa amb el mot terrola o torròl·lera, el mot alova -que representa la pronúncia balear d'alosa- hi designa, precisament, el cotoliu.
  2. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, pàgina 80. ISBN 84-315-0434-X

Enllaços externs[modifica]