Cotton Club (pel·lícula)
The Cotton Club | |
---|---|
Fitxa | |
Direcció | Francis Ford Coppola |
Protagonistes | |
Director artístic | Richard Sylbert |
Producció | Robert Evans Dyson Lovell |
Dissenyador de producció | Richard Sylbert |
Guió | Francis Ford Coppola Mario Puzo William Kennedy |
Música | John Barry |
Fotografia | Stephen Goldblatt |
Muntatge | Robert Q. Lovett i Barry Malkin |
Vestuari | Milena Canonero |
Productora | Orion Pictures Corporation |
Distribuïdor | Orion Pictures i Netflix |
Dades i xifres | |
País d'origen | Estats Units |
Estrena | 1984 |
Durada | 127 min |
Idioma original | anglès |
Versió en català | Sí |
Rodatge | Nova York |
Color | en color |
Pressupost | 47 milions de dòlars |
Recaptació | 25.928.721 $ |
Descripció | |
Gènere | Drama Cinema policíac |
Lloc de la narració | Nova York |
Premis i nominacions | |
Nominacions | |
Cotton Club (títol original en anglès, The Cotton Club) és una pel·lícula musical estatunidenca dirigida per Francis Ford Coppola. Els protagonistes són Richard Gere, Gregory Hines, Diane Lane, i Lonette McKee. Fou estrenada el 1984 i en català, la versió a TV3, es va emetre el 24 de desembre de 2016.[1] La banda sonora és de John Barry; el 1986 l'àlbum de música va guanyar el premi Grammy per al millor àlbum de grans grups de jazz.[2]
Argument
[modifica]El 1919, la prohibició ha engendrat una ona de violència que s'ha desfermat als Estats Units. A Nova York, al cabaret Cotton Club, la púrria, els polítics i les estrelles del moment tasten els plaers prohibits. Un trompetista blanc i un ballarí negre són portats en una tempesta on l'amor i l'ambició es burlen al ritme de les claquetes, del jazz... i metralletes.
Repartiment
[modifica]- Richard Gere: Dixie Dwyer
- Gregory Hines: Sandman Williams
- Diane Lane: Vera Cicero
- Lonette McKee: Lila Rose Oliver
- Bob Hoskins: Owney Madden
- James Remar: Dutch Schultz
- Nicolas Cage: Vincent Dwyer
- Allen Garfield: Abbadabba Berman
- Fred Gwynne: Frenchy Demange
- Gwen Verdon: Tish Dwyer
- Lisa Jane Persky: Frances Flegenheimer
- Maurice Hines: Clay Williams
- Julian Beck: Sol Weinstein
- Novella Nelson: Madame St. Clair
- Laurence Fishburne: Bumpy Rhodes
- Robert Earl Jones: Joe
Producció
[modifica]Robert Evans va ser el productor original de la pel·lícula i també va voler dirigir-la. Pretenia convertir l'obra The Cotton Club de James Haskins en un historia gràfica sobre el night club.[3] Evans finalment va decidir que no volia dirigir la pel·lícula i ho va demanar a Coppola en el darrer moment.[4] Richard Sylbert va dir a Evans que no contractés Coppola perquè "estava ressentit d'estar dins el negoci comercial, narratiu i cinematogràfic de Hollywood".[5] Coppola va dir que tenia cartes de Sylbert on li demanava que fes la pel·lícula perquè Evans estava boig.[5] Coppola va acceptar l'encàrrec com a guionista i després director perquè necessitava els diners.[6]
Premis i nominacions
[modifica]Premis
[modifica]- 1986: Millor vestuari als BAFTA
Nominacions
[modifica]- Oscar a la millor direcció artística per Richard Sylbert i George Gaines
- Oscar al millor muntatge per Barry Malkin i Robert Q. Lovet
- Globus d'Or al millor director
- Premi Razzie (per Diane Lane)
Referències
[modifica]- ↑ Cotton Club a "esadir.cat"
- ↑ «The Cotton Club - John Barry | Awards». [Consulta: 13 abril 2017].
- ↑ Scott, Jay «Making of Cotton Club: A Legend of its Own». The Globe and Mail, 12-11-1984.
- ↑ Harmetz, Aljean «Cotton Club Investor Sues Partners in Film». New York Times, 10-06-1984.
- ↑ 5,0 5,1 Kroll, Jack «Harlem on My Mind». Newsweek, 24-12-1984.
- ↑ Gussow, Michael «Parting Film Shots: Coppola and Dutch». New York Times, 22-03-1984.