Cova de Sant Ignasi

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
Cova de Sant Ignasi
LaCova.JPG
Dades bàsiques
Tipus monestir i edifici
Construït XVI, XVII-XIX
Característiques
Estil Barroc, eclecticisme
Ubicació
Estat Espanya
Autonomia Catalunya
Vegueria Catalunya Central
Comarca Bages
Municipi Manresa
Localització Camí de la Cova, Puig de Sant Bartomeu. Manresa (Bages)

41° 43′ 18″ N, 1° 49′ 52″ E / 41.721569°N,1.831139°E / 41.721569; 1.831139
Bé inventariat
Identificador IPAC: 16543
Modifica dades a Wikidata

La Cova de Sant Ignasi és un conjunt arquitectònic del municipi de Manresa (Bages) que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Formen el conjunt una església barroca i un edifici modern neoclàssic.[1] Juntament amb el Pont Vell romànic i la silueta gòtica de la Seu, constitueix una de les imatges clàssiques de l'entrada a la ciutat de Manresa.


Història[modifica | modifica el codi]

L'entrada a l'església a la nevada del gener de 2006

Edificat al puig de Sant Bartomeu, el conjunt va néixer per venerar el lloc on, segons la tradició, es va recloure sant Ignasi de Loiola a pregar i fer penitència durant el seu sojorn a la ciutat del 25 de març de 1522 a principis de febrer de 1523, en una de les balmes formades per l'erosió de les aigües del Cardener, tornant del seu pelegrinatge a Montserrat, i on va escriure les parts essencials dels Exercicis Espirituals.[2][1]

A finals del segle XVI es desperta l'interès pels llocs ignasians i es comença a venerar la Cova. Es col·loca una creu al cim de la roca i es tanca la balma amb una porta.

El 1603 es basteix al costat de la cova una capella dedicada a Sant Ignasi.[1] La marquesa d'Aitona donà a la Companyia els terrenys de la cova, damunt la qual, ampliada, fou construïda una capella. La creença d'haver suat sang el 1627 el Crist de la Creu del Tort, venerat a la cova, n'augmentà la devoció dels fidels. Del 1660 al 1678 hi fou edificada una torre per a casa d'exercicis espirituals i per acollir els pelegrins que venien a la Cova.

Després fou enriquit l'interior de la cova amb una fastuosa decoració en alabastre (1671) obra dels escultors manresans Joan i Francesc Grau (pare i fill) i de llur deixeble Josep Sunyer, que esculpiren el retaule amb marbre blanc i negre a finals del segle XVII. El 1720 foren col·locats uns originals estucs del germà Sesé. L'arquitecte vigatà Josep Morató en construí l'església (1759-63), una mostra típica de l'arquitectura jesuítica i considerat el principal conjunt barroc del Bages, que no fou decorada fins després de la restauració de la Companyia (1860-64). La façana és molt notable, disposada a la manera d'un gran retaule, on es mostra Sant Ignasi vestit de penitent i escrivint els Exercicis. L'interior, d'una sola nau i amb passadissos laterals, conté escultures de Joan Flotats i pintures de Sebastià Gallés, amb un cert to neorococó. El 1844 es beneí l'església.[1]

Aleshores hom dedicà el lloc a tercera provació, segon noviciat dels jesuïtes, i l'any 1894 s'enderroca l'antiga residència i hi fou iniciada la construcció d'un gran edifici d'inspiració neoclàssica, segons un projecte de Ferran Martorell, una residència dels pares jesuïtes. Compta amb una important biblioteca especialitzada.[1]

Entre 1915 i 1918 s'hi portà a terme una reforma al vestíbul que incloïa la decoració actual. Va ser realitzada per Martí Coronas amb un estil modernista.[1] Els relleus en bronze dels laterals són de Carles Flotats. El mur del fons, que marca el pas de l'avantcova a la Cova, és decorat amb àngels en bronze per Josep Llimona.

Entre el 1964 i el 1969 es van fer reformes a l'edifici conventual.[1] El conjunt va ser rehabilitat a principis de la dècada de 1990 per l'arquitecte Francesc Xavier Asarta i Ferraz.[3]

Descripció[modifica | modifica el codi]

Conjunt d'edificis religiosos format per l'església, la Cova i la casa convent, bastits en èpoques successives.[1]

L'Església[modifica | modifica el codi]

L'església és un edifici barroc, mostra de l'arquitectura jesuítica. És d'una nau amb passadissos laterals i capelles, per damunt de les quals corren unes tribunes amb gelosies barroques. Les exuberants façanes barroques contrasten amb la contenció decorativa, correcció de línies i proporció de mides de l'espai interior, de remarcable unitat d'estil.[1]

La façana de l'Església és exuberant d'un gran barroquisme, però amb gran correcció de línies, unitat d'estil i proporció de les dimensions. La part més ricament treballada és la zona del portal amb un gran arc florit coronat per una finestra ovalada, a manera de sol irradiant coronada per una estructura triangular a manera de teulada. A sota la teulada, un arc que arranca o imposta en unes columnes laterals; sota de l'arc una fornícula amb la imatge d'un sant, i al dessota el portal d'accés decorat en la part superior per un ric escut. A ambdós costats d'això, una estructura ornamental formada per dues pilastres amb sants adossats i una columna enmig.[1]

Als costats d'aquesta gran decoració, obertures de finestres repetides simètricament.[1]

El Convent[modifica | modifica el codi]

L'actual edifici substitueix una modesta casa del segle XVII on vivia la Companyia. Adossat pel costat occidental de l'església, és un gran casalici eclèctic, vuitcentista, amb façanes de composició regular i simètrica i finestres i balcons d'esquema vertical de quatre pisos d'alçada. Actualment l'interior està molt reformat. Fet amb pedra arenisca.[1]

La galeria o vestíbul és un corredor d'unió entre l'església i la coveta. Hi ha una fastuosa decoració amb marbres, mosaics, estucs, vidrieres i metalls. D'estil postmodernista imperial en les façanes. A les seves parets hi ha uns relleus en bronze realitzats entre 1915-1918 i a l'altar hi ha el retaule d'alabastre barroc, realitzat per Joan i Francesc Grau.[1]

Galeria d'imatges[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cova de Sant Ignasi Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 «Cova de Sant Ignasi». Pat.mapa: arquitectura. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 7 juny 2015].
  2. «La Cova. Lloc de pelegrinatge i culte». Cova de Sant Ignasi. [Consulta: 2 agost 2014].
  3. Restauració de les façanes de la Santa Cova i de l'església de Sant Ignasi a Manresa. Francesc Xavier Asarta i Ferraz

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]