Cova de Sant Ignasi

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'edifici
Cova de Sant Ignasi
LaCova.JPG
Dades
Tipus monestir i edifici
Característiques
Estil arquitectònic Barroc, eclecticisme
Ubicació geogràfica
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
Provínciaprovíncia de Barcelona
ComarcaBages
MunicipiManresa
Localització Camí de la Cova, Puig de Sant Bartomeu. Manresa (Bages)
 41° 43′ 18″ N, 1° 49′ 52″ E / 41.721569°N,1.831139°E / 41.721569; 1.831139Coord.: 41° 43′ 18″ N, 1° 49′ 52″ E / 41.721569°N,1.831139°E / 41.721569; 1.831139
Bé cultural d'interès local
Data 23 gener 1985
Identificador 16543
Modifica les dades a Wikidata

La Cova de Sant Ignasi és un conjunt arquitectònic del municipi de Manresa (Bages) protegida com a bé cultural d'interès local. Formen el conjunt una església barroca i un edifici modern neoclàssic.[1] Juntament amb el Pont Vell romànic i la silueta gòtica de la Seu, constitueix una de les imatges clàssiques de l'entrada a la ciutat de Manresa.

Història[modifica]

L'entrada a l'església a la nevada del gener de 2006

Edificat al puig de Sant Bartomeu, el conjunt va néixer per venerar el lloc on, segons la tradició, es va recloure sant Ignasi de Loiola a pregar i fer penitència durant el seu sojorn a la ciutat del 25 de març de 1522 a principis de febrer de 1523, en una de les balmes formades per l'erosió de les aigües del Cardener, tornant del seu pelegrinatge a Montserrat, i on va escriure les parts essencials dels Exercicis Espirituals.[2][1]

A finals del segle XVI es desperta l'interès pels llocs ignasians i es comença a venerar la Cova. Es col·loca una creu al cim de la roca i es tanca la balma amb una porta.

El 1603 es basteix al costat de la cova una capella dedicada a Sant Ignasi.[1] La marquesa d'Aitona donà a la Companyia els terrenys de la cova, damunt la qual, ampliada, fou construïda una capella. La creença d'haver suat sang el 1627 el Crist de la Creu del Tort, venerat a la cova, n'augmentà la devoció dels fidels. Del 1660 al 1678 hi fou edificada una torre per a casa d'exercicis espirituals i per acollir els pelegrins que venien a la Cova.

Després fou enriquit l'interior de la cova amb una fastuosa decoració en alabastre (1671) obra dels escultors manresans Joan i Francesc Grau (pare i fill) i de llur deixeble Josep Sunyer, que esculpiren el retaule amb marbre blanc i negre a finals del segle XVII. El 1720 foren col·locats uns originals estucs del germà Sesé. L'arquitecte vigatà Josep Morató en construí l'església (1759-63), una mostra típica de l'arquitectura jesuítica i considerat el principal conjunt barroc del Bages, que no fou decorada fins després de la restauració de la Companyia (1860-64). La façana és molt notable, disposada a la manera d'un gran retaule, on es mostra Sant Ignasi vestit de penitent i escrivint els Exercicis. L'interior, d'una sola nau i amb passadissos laterals, conté escultures de Joan Flotats i pintures de Sebastià Gallés, amb un cert to neorococó. El 1844 es beneí l'església.[1]

Aleshores hom dedicà el lloc a tercera provació, segon noviciat dels jesuïtes, i l'any 1894 s'enderroca l'antiga residència i hi fou iniciada la construcció d'un gran edifici d'inspiració neoclàssica, segons un projecte de Ferran Martorell, una residència dels pares jesuïtes. Compta amb una important biblioteca especialitzada.[1]

Entre 1915 i 1918 s'hi portà a terme una reforma al vestíbul que incloïa la decoració actual. Va ser realitzada per Martí Coronas amb un estil modernista.[1] Els relleus en bronze dels laterals són de Carles Flotats. El mur del fons, que marca el pas de l'avantcova a la Cova, és decorat amb àngels en bronze per Josep Llimona.

Entre el 1964 i el 1969 es van fer reformes a l'edifici conventual.[1] El conjunt va ser rehabilitat a principis de la dècada de 1990 per l'arquitecte Francesc Xavier Asarta i Ferraz.[3]

Descripció[modifica]

Conjunt d'edificis religiosos format per l'església, la Cova i la casa convent, bastits en èpoques successives.[1]

L'Església[modifica]

L'església és un edifici barroc, mostra de l'arquitectura jesuítica. És d'una nau amb passadissos laterals i capelles, per damunt de les quals corren unes tribunes amb gelosies barroques. Les exuberants façanes barroques contrasten amb la contenció decorativa, correcció de línies i proporció de mides de l'espai interior, de remarcable unitat d'estil.[1]

La façana de l'Església és exuberant d'un gran barroquisme, però amb gran correcció de línies, unitat d'estil i proporció de les dimensions. La part més ricament treballada és la zona del portal amb un gran arc florit coronat per una finestra ovalada, a manera de sol irradiant coronada per una estructura triangular a manera de teulada. A sota la teulada, un arc que arranca o imposta en unes columnes laterals; sota de l'arc una fornícula amb la imatge d'un sant, i al dessota el portal d'accés decorat en la part superior per un ric escut. A ambdós costats d'això, una estructura ornamental formada per dues pilastres amb sants adossats i una columna enmig.[1]

Als costats d'aquesta gran decoració, obertures de finestres repetides simètricament.[1]

El Convent[modifica]

L'actual edifici substitueix una modesta casa del segle XVII on vivia la Companyia. Adossat pel costat occidental de l'església, és un gran casalici eclèctic, vuitcentista, amb façanes de composició regular i simètrica i finestres i balcons d'esquema vertical de quatre pisos d'alçada. Actualment l'interior està molt reformat. Fet amb pedra arenisca.[1]

La galeria o vestíbul és un corredor d'unió entre l'església i la coveta. Hi ha una fastuosa decoració amb marbres, mosaics, estucs, vidrieres i metalls. D'estil postmodernista imperial en les façanes. A les seves parets hi ha uns relleus en bronze realitzats entre 1915-1918 i a l'altar hi ha el retaule d'alabastre barroc, realitzat per Joan i Francesc Grau.[1]

Galeria d'imatges[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 «Cova de Sant Ignasi». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 7 juny 2015].
  2. «La Cova. Lloc de pelegrinatge i culte». Cova de Sant Ignasi. [Consulta: 2 agost 2014].
  3. Restauració de les façanes de la Santa Cova i de l'església de Sant Ignasi a Manresa. Francesc Xavier Asarta i Ferraz

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cova de Sant Ignasi Modifica l'enllaç a Wikidata