Vés al contingut

Cova los Carraos

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de geografia físicaCova los Carraos
Localització
Entitat territorial administrativaVeneçuela Modifica el valor a Wikidata
Postal de 1906 en què s'aprecia el congost del riu Guaire; també s'hi observa la paret est del penyal de las Guacas, on és la boca de la cova los Carraos

La cova los Carraos es troba al sud-est de la ciutat de Caracas, al municipi El Hatillo, de l'estat Miranda, Veneçuela. La cova està incorporada en el Cadastre Espeleològic Nacional de Veneçuela amb les sigles Mi.14.[1][2]

Característiques de la cova

[modifica]

La cova està enclavada a la paret est del Penyal de las Guacas o de los Carraos, al sector Los Naranjos a l'est de la urbanització La Lagunita; està enclavada en marbres de la fase Zenda de la formació de brises del juràssic tardà i presenta afloraments càrstics. La boca de la cova és a la cara est del penyal de las Guacas, oberta cap al congost del riu Guaire; en aquesta cova s'ha assenyalant l'existència de ratpenats insectívors dels gèneres Natalus i Myotis, comuns a la zona així com a la cova Zuloaga, situada en el mateix penyal; també s'hi han trobat restes subfosilitzades de la ratapinyada Tadarida aurispinosa. Una altra espècie que s'ha assenyalat com a extinta en aquesta cova són els ocells de l'oli (Steatornis caripensis).[3][4][5][6][7][8][9][10]

La cova los Carraos es troba en una zona d'interés històric del municipi El Hatillo, perquè al penyal on és hi ha la cova Zuloaga, la més llarga de la capital, i també es troba l'Estació El Encantado, fundada per l'enginyer veneçolà Ricardo Zuloaga, que fou la primera planta hidroelèctrica de Veneçuela i de Llatinoamèrica i amb què s'inicià l'electrificació de Caracas l'any 1897.[8][11][12][13]

Referències

[modifica]
  1. Catastro espeleológico de Venezuela. Boletín de la Sociedad Venezolana de Espelología 2(1): 27-28, 1969.
  2. Bellard Pietri, Eugenio. 1993: Bibliografía espeleológica venezolana (1678-1950), un intento de investigación, recolección y registro. Boletín de la Academia de Ciencias Físicas, Matemáticas y Naturales. LIII(173-174):107-132.
  3. ZENDA, Fase (Formación Las Brisas)
  4. LAS BRISAS, Formación
  5. Urbani, Franco. 1973: Carsos de Venezuela. Parte 2: calizas Metamórficas de la Cordillera de la Costa. Boletín de la Sociedad Venezolana de Espeleología, 4(1).15-37
  6. Urbani, Franco. 2003:Las cavidades kársticas como sitios potenciales de preservación del registro paleosísmico de una región: notas de avance. Revista Geográfica Venezolana, Vol. 44(1):149-154.
  7. Linares, Omar. (1987). Murciélagos de Venezuela. Cuadernos Lagoven. Lagoven, S.A. Caracas – Venezuela. Pp:45. ISBN 980-259-107-6
  8. 8,0 8,1 Urbani, Franco. 1999: Edades de radiocarbono en las cuevas del Indio y Ricardo Zuloaga, sureste de Caracas, Venezuela. Boletín Informativo de la Comisión de Geospeleología No 9
  9. Linares O. 1969. Quirópteros subfósiles encontrados en las cuevas venezolanas. Parte 2. Tadarida aurispinosa (Peale) en la Cueva de Los Carraos (Mi.14), Miranda. Bol. Soc. Venezolana Espeleol. 2 (1): 45-48.
  10. [Enllaç no actiu]
  11. «Zuloaga Tovar, Ricardo». Arxivat de l'original el 22 de febrer de 2013. [Consulta: 23 març 2016].
  12. Schael, Guillermo José. 1975. Casi un siglo. Editorial El Arte. Caracas. 130p.
  13. Arraíz Lucca, Rafael. 2006: La Electricidad de Caracas el desarrollo de una empresa de servicio administrada por cuatro generaciones de gerentes venezolanos (1895), y el paso a otra de capital y gerencia globalizada. Universidad Católica Andrés Bello y Universidad Metropolitana