Covellita

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Covel·lita)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Linecons diamond.svgCovellita
Covellite-USA.jpg
Covellita de la mina Leonard, Butte, Montana, Estats Units
Fórmula química CuS
Anomenat en referència a Niccolo Covelli
Localitat tipus Vesuvi
Classificació
Categoria sulfurs
Nickel-Strunz 10a ed. 02.CA.05a
Nickel-Strunz 9a ed. 2.CA.05a
Nickel-Strunz 8a ed. II/C.22
Dana 02.08.12.01
Propietats
Sistema cristal·lí hexagonal
Hàbit cristal·lí cristalls prims i hexagonals o en rosetes, també massiva o granular
Estructura cristal·lina a = 3.7938 Å, c = 16.341 Å; Z = 6
Simetria xexagonal dihexagonal dipiramidal
Color blau indi, tendint a violeta
Exfoliació {0001} perfecta, micàcia
Tenacitat flexible
Duresa 1,5 a 2
Lluïssor mat o resinosa
Ratlla gris o negra, blau fosca en contacte amb l'aire
Diafanitat opaca
Gravetat específica 4,6 a 4,8
Densitat 4,68
Propietats òptiques uniaxial (+)
Índex de refracció nω = 1.450 nε = 2.620
Pleocroisme marcat, blau profund a blau pàl·lid
Fusibilitat 2,5
Estatus IMA mineral heretat (G)
Referències [1]
Modifica dades a Wikidata

La covellita és un mineral de coure de la classe dels sulfurs. Va ser anomenat així l'any 1832 per François Sulpice Beudant en homenatge al mineralogista italià Niccolo Covelli (1790-1829), qui va descobrir el mineral al mont Vesuvi.

Característiques[modifica | modifica el codi]

És un sulfur abundant a l'escorça terrestre. Cristal·litza en el sistema hexagonal, en forma de cristalls prims i hexagonals o en rosetes. També ho fa amb un hàbit massiu o granular. Els bons cristalls són força rars. Es fa servir com mena de coure, ja que és un molt bon conductor del corrent elèctric. Té un marcat pleocroisme de blau profund a blau pàl·lid.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la covellita pertany a "02.CA: Sulfurs metàl·lics, M:S = 1:1 (i similars), amb Cu" juntament amb els següents minerals: klockmannita, spionkopita, yarrowita, nukundamita i calvertita.

Formació[modifica | modifica el codi]

La covellita és trobada com un mineral secundari de coure, poques vegades és un mineral primari en jaciments de coure, i és encara menys probable que es trobi com un sublimat volcànic. Es forma a la intempèrie prop de la superfície dels dipòsits on el coure és el sulfur primari, en condicions hidrotermals. Pot contenir impureses de ferro, seleni, plata o plom. Acostuma a trobar-se com a recobriment sobre calcocita, calcopirita, bornita, enargita, pirita i altres sulfurs, sovint produint reemplaçaments pseudomòrfics d'altres minerals.

Varietats[modifica | modifica el codi]

Es coneixen dues varietats de covellita:

  • La covellita argentífera és una varietat de color blau que conté plata de manera significativa, i que ha estat trobada a la mina Chala, Khaskovo, Bulgària.[2]
  • La covellita selenosa és una varietat que conté seleni, amb fórmula Cu(S,Se). Se n'ha trobat a diversos indrets de la Xina i als Urals.[3]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Covellite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 8 juny 2014].
  2. «Argentian Covellite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 8 juny 2014].
  3. «Selenian Covellite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 8 juny 2014].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Covellita Modifica l'enllaç a Wikidata