Covellita

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de mineralCovellita
Covellite-USA.jpg
Covellita de la mina Leonard, Butte, Montana, Estats Units
Fórmula químicaCuS
EpònimNiccolo Covelli (en) Tradueix
Localitat tipusVesuvi
Classificació
Categoriasulfurs
Nickel-Strunz 10a ed.02.CA.05a
Nickel-Strunz 9a ed.2.CA.05a
Nickel-Strunz 8a ed.II/C.22
Dana02.08.12.01
Propietats
Sistema cristal·líhexagonal
Hàbit cristal·lícristalls prims i hexagonals o en rosetes, també massiva o granular
Estructura cristal·linaa = 3.7938 Å, c = 16.341 Å; Z = 6
Simetriaxexagonal dihexagonal dipiramidal
Colorblau indi, tendint a violeta
Exfoliació{0001} perfecta, micàcia
Tenacitatflexible
Duresa1,5 a 2
Lluïssormat o resinosa
Color de la ratllagris o negra, blau fosca en contacte amb l'aire
Diafanitatopaca
Gravetat específica4,6 a 4,8
Densitat4,68
Propietats òptiquesuniaxial (+)
Índex de refracciónω = 1.450 nε = 2.620
Pleocroismemarcat, blau profund a blau pàl·lid
Fusibilitat2,5
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) i Estatus complementari: publicat abans de 1959
Referències[1]
Modifica les dades a Wikidata

La covellita és un mineral de coure de la classe dels sulfurs. Va ser anomenat així l'any 1832 per François Sulpice Beudant en homenatge al mineralogista italià Niccolo Covelli (1790-1829), qui va descobrir el mineral al mont Vesuvi.

Característiques[modifica]

És un sulfur abundant a l'escorça terrestre. Cristal·litza en el sistema hexagonal, en forma de cristalls prims i hexagonals o en rosetes. També ho fa amb un hàbit massiu o granular. Els bons cristalls són força rars. Es fa servir com mena de coure, ja que és un molt bon conductor del corrent elèctric. Té un marcat pleocroisme de blau profund a blau pàl·lid.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la covellita pertany a "02.CA: Sulfurs metàl·lics, M:S = 1:1 (i similars), amb Cu" juntament amb els següents minerals: klockmannita, spionkopita, yarrowita, nukundamita i calvertita.

Formació[modifica]

La covellita és trobada com un mineral secundari de coure, poques vegades és un mineral primari en jaciments de coure, i és encara menys probable que es trobi com un sublimat volcànic. Es forma a la intempèrie prop de la superfície dels dipòsits on el coure és el sulfur primari, en condicions hidrotermals. Pot contenir impureses de ferro, seleni, plata o plom. Acostuma a trobar-se com a recobriment sobre calcocita, calcopirita, bornita, enargita, pirita i altres sulfurs, sovint produint reemplaçaments pseudomòrfics d'altres minerals.

Varietats[modifica]

Es coneixen dues varietats de covellita:

  • La covellita argentífera és una varietat de color blau que conté plata de manera significativa, i que ha estat trobada a la mina Chala, Khaskovo, Bulgària.[2]
  • La covellita selenosa és una varietat que conté seleni, amb fórmula Cu(S,Se). Se n'ha trobat a diversos indrets de la Xina i als Urals.[3]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Covellita
  1. «Covellite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 8 juny 2014].
  2. «Argentian Covellite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 8 juny 2014].
  3. «Selenian Covellite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 8 juny 2014].