Coves d'Ajanta

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'edifici
Coves d'Ajanta
Ajanta cave no. 9 2010.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom en la llengua original(mr) अजिंठा लेणी/गुहा Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusGruta ornamental i artificial cave (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Característiques
SuperfíciePatrimoni de la Humanitat: 8.242 ha
zona tampó: 78.676 ha Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
PaísÍndia
Estat federatMaharashtra Modifica el valor a Wikidata
Localitzaciódistricte d'Aurangabad Modifica el valor a Wikidata
 20° 33′ 05″ N, 75° 42′ 12″ E / 20.551356°N,75.703304°E / 20.551356; 75.703304
Patrimoni de la Humanitat Welterbe.svg 
TipusPatrimoni cultural  → ?
Data1983 (7a Sessió), Criteris PH: (i), (ii), (iii) i (vi) Modifica el valor a Wikidata
Identificador242
Monument d'Importància Nacional

Les Coves d'Ajanta són un conjunt monàstic de roca tallada i decorats amb pintura mural, datats al segle ii aC. Aquest recinte arqueològic, ubicat a 115 km d'Aurangabad, es troba a la localitat índia d'Ajanta de l'estat federat de Maharashtra. Específicament, les coves es situen en una zona on el riu Waghora, un afluent del Tapi, dóna pas a un penya-segat semicircular, de parets molt verticals, formades per roques d'origen volcànic que permeten esculpir sense una preparació prèvia excessiva.[1]

Aquest conjunt monumental anomenat en marathi अजिंठा-वेरूळची लेणी (Ajiṇṭhā vērūḷacī lēṇī) es tracta d'un típic vihara, és a dir, un conjunt de monestirs i santuaris excavats, on destaquen els frescs i altres pintures parietals rupestres. Aquestes obres d'art foren redescobertes pels occidentals el 1819, quan el capità britànic John Smith es trobava de caça per la zona.[2]

Entre aquestes, destaquen les que representen les reencarnacions de Buda anomenades jataka i episodis de la seva vida; les més cèlebres corresponen a les realitzades durant el període d'apogeu de l'art gupta i l'època postgupta.

Història[modifica]

Les Coves d'Ajanta es creu que es van construir en dos períodes diferents. Un primer període, Satavahana, que consta des del segle ii aC fins al segle I dC, i un segon període, Vakataka, uns segles més tard pels volts del segle V.[3]

El conjunt arqueològic consisteix en 36 fonaments identificables, alguns d'ells descoberts després de la numeració original de les coves que anava de l'1 al 29. Les coves identificades posteriorment han estat numerades per lletres de l'alfabet tals com 15A, exemple de cova numerat entre les coves originals 15 i 16. La numeració de les coves és una convenció per conveniència, ja que no reflecteix l'ordre cronològic de la seva construcció.

La primera fase de construcció hinayana, feta al llarg del segle I aC, es van excavar les coves centrals: els chatya número 9 i 10; i els viharas número 8, 12, 13 i 15, gràcies al mecenatge dels Andhra.

Mapa de les Coves d'Ajanta.

La segona fase, mahayana, es va construir pels volts del segle v, quan es va completar l'excavació de la resta de les coves, paral·lel a la decoració parcial del grup de les anteriors, gràcies al patrocini dels Vakataka (súbdits de l'imperi Gupta).[4]

La pintura[modifica]

Avalokiteshvara Padmapani, bodhisattva de la compassió amb el lotus blau, símbol de puresa. Inclina el seu cos en un contrapposto sensual i tanca les parpelles amb una calma espiritual que condueix a la il·luminació budista.

Tècnica pictòrica[modifica]

La tècnica pictòrica utilitzada a Ajanta és similar al fresc secco utilitzant pigments minerals locals.

Abans d'aplicar la pintura, es prepara el mur amb una capa de morter amb una capa de guix chuna [4] que resulta en una superfície llisa que serveix com a base en la qual anirà el suport pictòric.

Abans d'aplicar la pintura, unes línies mestres són inscrites al contorn de les figures amb un punxó on, seguidament, es recobreix amb una capa de monocroma de verd, vermell o ocre per animar l'escena. Finalment, es pinten els contorns definitius amb negre o vermell i s'emplenen les imatges amb colors.

Temàtica de les pintures[modifica]

Les pintures presenten motius vegetals, geomètrics i éssers mítics. El més representatiu són els cicles narratius de Buddha i els jataka. Buddha apareix en ells encarnat en príncep, ciutadà o animal simbolitzant en qualsevol d'aquestes formes una qualitat budista.

Els passatges de temàtica budista són una excusa pels artistes per tal de poder documentar tota una sèrie d'aspectes de la vida, ambient principesc i palauenc, majoritàriament de les corts guptes i vakataka del segle V.[5]

Referències[modifica]

  1. Harle, J. C.. Arte y arquitectura en el subcontinente indio. Madrid: Cátedra, 1992. ISBN 84-376-1075-3. 
  2. Spink, Walter M. Ajanta: history and development (en anglès). 5: Cave by Cave. 2017. Leiden: Brill, 2005, p. 3, 139. ISBN 90-04-14832-9. 
  3. Fernández del Campo, Eva.. Las pinturas de Ajanta : teatro de la naturaleza en la India clásica. Madrid: Abada, 2007. ISBN 978-84-96775-00-8. 
  4. 4,0 4,1 García-Ormaechea, Carmen.. Arte y cultura de India : península del Indostán, Himalaya y Sudeste Asiático. 1. ed. Barcelona: Edciones Del Serbal, 1998. ISBN 84-7628-238-9. 
  5. Fernández del Campo Barbadillo, Eva.. El arte de India : historia e historias. Tres Cantos (Madrid): Akal, D.L. 2013. ISBN 978-84-460-2676-1. 

Bibliografia[modifica]

  • "ASI": pàgina web de l'Archaeological Survey of India, informació concisa sobre les coves, darrer accés el 15-01-2020.
  • Burgess, James and Fergusson J. (1880). Cave Temples of India. Londres: W.H. Allen & Co., 1880. Delhi: Munshiram Manoharlal Publishers Pvt Ltd., Delhi, 2005. ISBN 81-215-0251-9.
  • Cohen, Richard S. (2006). Beyond Enlightenment: Buddhism, Religion, Modernity. Routledge. ISBN 978-1-134-19205-2.
  • Cohen, Richard S. "Nāga, Yaksinī, Buddha: Local Deities and Local Buddhism at Ajanta," a History of Religions. 37/4 (Maig 1998): 360–400.
  • Spink, Walter M. (2005). Ajanta: The arrival of the uninvited. Leiden: Brill. ISBN 978-90-04-14833-8.


Enllaços externs[modifica]