Coves de Yungang

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia físicaCoves de Yungang
Yungang11 2010.JPG
Modifica el valor a Wikidata
TipusGruta ornamental Modifica el valor a Wikidata
Ubicació
Entitat territorial administrativaShanxi (RP Xina) Modifica el valor a Wikidata
 40° 06′ 35″ N, 113° 07′ 20″ E / 40.109722222222°N,113.12222222222°E / 40.109722222222; 113.12222222222Coord.: 40° 06′ 35″ N, 113° 07′ 20″ E / 40.109722222222°N,113.12222222222°E / 40.109722222222; 113.12222222222
Dades i xifres
Superfície348,75 ha Modifica el valor a Wikidata
Patrimoni de la Humanitat Welterbe.svg 
TipusPatrimoni cultural  → Àsia-Oceania
Data2001 (25a Sessió), Criteris PH: (i), (ii), (iii) i (iv) Modifica el valor a Wikidata
Identificador1039
Lloc històric i cultural de la República Popular Xinesa
Data1961
Història
Codi de catàlegfirst list of major cultural sites protected at national level (en) Tradueix: 34. Modifica el valor a Wikidata

Les coves de Yungang són un conjunt de 53 grutes i unes 1200 fornícules budistes, amb més de 51.000 estàtues de pedra que s'escampen per una àrea d'un quilòmetre quadrat d'extensió. Se situen als afores (al voltant de 20 km.) de la ciutat de Datong, a la província de Shanxi, en el nord de la Xina, era la capital de la dinastia Wei del nord.

La construcció de les coves a les muntanyes properes a la capital va començar l'any 460, amb la propostes del mestre monjo Tan Yao i l'autorització de l'emperador de la dinastia Wei del nord. Els treballs van acabar l'any 494, quan la dinastia Wei del nord, va decidir traslladar la capital a Luoyang.

Cada gruta té una estàtua principal de Buda. La més gran té 16,8 metres d'altura i la menor té 13,5 metres d'altura, representant respectivament als 5 primers emperadors de la dinastia Wei del nord.

Ens trobem en un període de molta activitat, que arriba fins al segle XI.

Podem veure un canvi de proporcions en les estàtues principals. Els forats que trobem al voltant del Buddha, formen part del procés constructiu. A més, el Buddha en qüestió, no és el Buddha històric, sinó Vairocana, entès com el Buddha celestial.

Trobem una escola budista en qüestió, que pensa que aquest personatge, anomenat també, el gran Buddha solar del Mahayana, és en realitat la figura principal a la qual rebre culte. Per aquesta escola, el Buddha històric és una forma provisional i Vairocana és la figura major.

Les coves en qüestió, es troben entre els primers exemples que queden de la gran època d'esplendor, de l'art budista a la Xina. Algunes de les coves eren simplement recintes en forma de cel·la, per a les figures del Buddha, mentre que d'altres eren recintes per ser utilitzades com a capelles. Els primers cinc temples van ser ordenats per un monjo d'una esglèsia, anomenat Tanyao. Sovint les cinc primeres imatges del Buddha en cada cova, s'han equiparat amb els cinc primers emperadors de Bei Wei; enfatitzant d'aquesta manera els aspectes polítics i el paper econòmic que la cort va imposar al budisme.

Patrimoni de la Humanitat[modifica]

Les grutes de Yungang representen una realització excepcional de l'art rupestre búdic a la Xina dels segles V i VI. Les anomenades Cinc Grutes, realitzades per Tan Yao amb una rigorosa unitat de traçat i disseny, són una obra mestra clàssica del primer període d'apogeu de l'art budista a la Xina.[1]

Les grutes de Yungang constitueixen el major grup de grutes conservat a la Xina, sent per aquesta raó famós tant a la Xina com a tot el món. L'any 2001, van ser declarades com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.[1] Abastant una àrea protegida de 348,75 ha i una àrea de respecte de 846,809998 ha.

Història[modifica]

Després de la decadència de la dinastia Jin, les regions del nord de la Xina, va quedar sota el control de la Wei del Nord. Van fer de la ciutat de Pingcheng, ara coneguda com a Datong, la seva capital. A causa de la seva promoció, Pingcheng va registrar un augment en els treballs de construcció. El Wei del Nord va adoptar anticipadament el budisme com a religió estatal. El budisme va arribar a aquest lloc a través dels viatges a l'antiga Ruta de la Seda del Nord, la ruta més septentrional d'uns 2600 quilòmetres de longitud, que connecta l'antiga capital xinesa de Xi'an cap a l'oest a través del pas de Wushao Ling a Wuwei abans d'unir-se a l'antiga Pàrtia.[2]

El treball en aquest primer període de la talla va durar fins a l'any 465 dC, i les coves es coneixen ara com coves 16 i 20. Començant al voltant de l'any 471 dC, en una segona fase de construcció, que va durar fins al 494 dC, les coves bessones 5/6, 7/8 i 9/10, així com les coves 11, 12, 13 i probablement es van construir sota la supervisió i el suport de la cort imperial. El patrocini imperial va acabar l'any 494 dC amb el trasllat de la cort Wei a la nova capital de Luoyang. Totes les altres coves van sorgir sota el patrocini privat en un tercer període de construcció, que va durar fins a l'any 525, quan la construcció es va aturar finalment a causa dels aixecaments a la zona.

Des del final dels treballs, la pedra arenisca de les grutes ha estat exposada a l'erosió pesada. Per tant, els segles següents van veure diversos intents de preservar les coves i per reparar el dany continu. Durant la dinastia Liao es feu alguna renovació de les estàtues i l'acumulació dels "10 temples de Yungang" de 1049-1060, que estaven destinats a protegir a les principals coves. No obstant això, van ser destruïts altra vegada només uns 60 anys més tard en un incendi. Els edificis de fusta existents al davant de les coves 5 i 6 es van construir l'any 1621, durant la dinastia Qing. Des de la dècada de 1950, les esquerdes a la pedra sorrenca han estat segellats per la beurada, i el repoblament ha estat implementat en un esforç per reduir l'erosió a causa de les tempestes de sorra.[1]

Representació i estil[modifica]

Trobem que les representacions no tenen una voluntat naturalista encara. Les espatlles són extremadament grans, hi ha una certa geometrització de les formes, especialment facial; ulls molt oberts, cara amb forma oval, orelles desproporcionadament grosses, sortides. Els plecs podrien ser més naturalistes, però res a veure amb el budisme indi, tot i que hi trobem referències.

Els rostres es van arrodonint, però segueixen sent figures allargades, no sensuals; es parla d'un art gràfic. Es dóna molt valor a la línia. Són imatges per ser vistes de manera frontal. Al voltant d'aquestes representacions, ens trobem amb petits nínxols, on trobem la imatge del Buda: la multiplicació d'imatges ha de ser llegida en el sentit que propicien bon karma, i com més se'n trobin, millor karma es tindrà, per aquells qui els realitzen.

Pel que fa a l'interior, en aquest recinte s'han fet campanyes de restauració bastant extensives, però hi ha zones on el nivell de degradacio de la pedra i la policromia és molt avançat. La multiplicació de Budes de diversos mudres és proliferant. El principi de multiplicació d'imatges prové del món indi. El budisme xinès i l'indi estan vinculats, un exemple seria el jaciment de Bamiyan.

El material de construcció és una pedra local, és molt arenisca, porosa, molt fàcil de perdre amb el pas del temps, a causa de l'erosió. A conseqüència trobem que les estàtues s'estuquen i es policromen.

En relació amb la policromia, ens trobem que hi ha una tonalitat molt colorista, això a Yungang es va accentuant amb el canvi. A les fotografies d'abans i després de la restauració les tonalitats es van degradar molt i els matisos de la pedra es van arrodonint. Ens trobem davant de dos estils; per una banda, la segona meitat del segle V on es parla d'un estil pròpiament xinès, i per altra banda, el segle vi, en aquest últim moment d'activitat, s'acosten més a figures de l'escola de Longmen.

Geografia, clima i deteriorament de les grutes[modifica]

Les grutes de Yungang estan situades al peu del sud de la Muntanya Wuzhou, a 16 km a l'oest de la ciutat de Datong. Actualment es conserven unes 53 grutes, amb unes 51.000 estàtues. La més alta fa aproximadament 17 m d'alt, la més petita fa uns pocs centímetres.[3]

El clima de Yungang és temperat, semiàrid continental, caracteritzat per temperatures extremes, 37° a l'estiu, i temperatures mínimes de -25° a l'hivern.

Les grutes de Yungang han estat sotmeses a grans deterioraments durant el pas dels anys. Un dels factors que més ha repercutit són els ambientals i la petjada humana. Un primer factor seria la contaminació de l'aire, generada per les mines de carbó, per altra banda, el trànsit de camions a la carretera ha comportat un increment d'aquesta contaminació.[3]

La majoria de coves van ser construïdes a la dinastia Wei del Nord. Durant un període històric llarg, uns mil cinc-cents anys, diverses escultures, s'han vist afectades i malmeses.[4] L'any 1990 es van detectar que molts danys procedien de la contaminació del carbó, però més també de la filtració de l'aigua, a partir de sediments o fractures. Per tal de poder prevenir-ho, se'n van instal·lar, l'any 1992, uns materials geosintètics, malauradament no el projecte no va sortir amb èxit.[4] A l'última dècada, s'ha pogut comprovar que la humitat d'aquestes grutes, també procedeix de la condensació del vapor d'aire. Les condicions climatològiques, temperatura, humitat, caracteritzen un microclima que controla l'erosió d'escultures.[5]

Conclusions[modifica]

És gràcies als manteniments, estudis, investigacions, proves, que el patrimoni cultural sobreviu. Les coves de Yungang, han sigut un indret molt danyat i afectat pels canvis de temperatura tan extrems. A més, les investigacions han donat fruit a més punts de vista i nous descobriments, com el fet que les roques humides han patit menys que les roques seques, una raó podria ser que l'aigua fes un afecte lubricant.[5] Les antigues columnes de les grutes de Yungang han estat suportant durant més de mil cinc-cents anys el pes i la fortalesa de les roques. Gràcies a l'important valor cultural d'aquest indret, s'estan realitzant estudis de manera constant, per tal de preservar i que sobrevisqui, aquest patrimoni importantíssim.


Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 «Yungang Grottoes» (en anglès). UNESCO World Heritage. [Consulta: 13 febrer 2021].
  2. «Silk Road, North China» (en anglès). The Megalithic Portal. [Consulta: 14 febrer 2021].
  3. 3,0 3,1 Guo, Fang; Jiang, Guanghui «Investigation into rock moisture and salinity regimes: implications of sandstone weathering in Yungang Grottoes, China». Carbonates and Evaporites, 30, 1, 2015, pàg. 1–11. ISSN: 0891-2556.
  4. 4,0 4,1 Wang, Xu-Sheng; Wan, Li; Huang, Jizhong; Cao, Wenbing; Xu, Fei «Variable temperature and moisture conditions in Yungang Grottoes, China, and their impacts on ancient sculptures» (en anglès). Environmental earth sciences, 2014. ISSN: 1866-6280.
  5. 5,0 5,1 Yang, X.; Wang, J.; Zhu, Chun; He, M. «Effect of Water on Long-Term Strength of Column Rocks Based on Creep Behavior in Yungang Grottoes, China». Geotechnical and Geological Engineering, 2018. DOI: 10.1007/s10706-018-0601-0.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Coves de Yungang