Coves de les Illes Balears

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Les coves de les Illes Balears són cavitats naturals generalment formades sobre roca calcària a l'arxipèlag balear, que al llarg de la història han servit d'empara a persones i animals. A la prehistòria van servir tant per a grups humans sedentaris com nòmades, i des de l'edat mitjana han estat refugi de fugitius i eremites.

Cabrera[modifica]

Dragonera[modifica]

Eivissa[modifica]

Coves de Can Marçà. Port de Sant Miquel, Eivissa
Entrada de la Cova de Santa Agnès

Sant Antoni de Portmany[modifica]

Santa Eulària des Riu[modifica]

Tagomago[modifica]

Sant Joan de Labritja[modifica]

  • El Forat des Boc, a la badia des Portitxol,[19] Sant Miquel de Balansat.[20]
  • La Cova del Bon Nin (o Cova d'en Bon Nin), situada prop de can Miquel des Puig, Sant Miquel de Balansat. Té 35 metres de desenvolupament.[21]
  • La Cova de Can Marçà,[22] va ser utilitzada com amagatall en l'època del contraban. La podem trobar ubicada entre 10 i 40 metres d'altitud sobre el nivell del mar a l'interior d'un penya-segat del Port de Sant Miquel de Balansat, al terme de Sant Joan de Labritja. Aquesta cova és visitable per la gent i ens permet observar les antigues formes geològiques, les cascades i cursos d'aigua recuperats artificialment. A més, es pot contemplar des dels diferents miradors del camí d'accés una espectacular panoràmica del Port de Sant Miquel, l'illa Murada i el seu Pas i la Torre des Molar.
  • La Cova de s'Aigua. Al seu interior hi ha un naixement d'aigua.[23]
  • La Cova Es Cuieram[24] va ser una cova santuari a l'època cartaginesa i bona part de la romana. Erigida en els segles IV-III aC a la deessa Tanit i situada a 200 m sobre el nivell del mar, dominant la badia de Sant Vicent de Sa Cala. Està situada prop de la cala Maians, dins la parròquia de Sant Vicenç de la Cala al municipi de Sant Joan de Labritja. El paisatge interior i de gran riquesa botànica amb boscos espessos. Fou explorada per primera vegada el 1907 per Joan Roman i Calvet i pel seu fill Carles Roman i Ferrer. Hi foren trobades una gran quantitat de figuretes de terra cuita, que són conservades als museus d'arqueologia d'Eivissa, Barcelona, Madrid i Sitges.
  • La Cova Roja. És situada a la badia de Portinatx.[25]

Sant Josep de sa Talaia[modifica]

Es Vedrà[modifica]

Mallorca[modifica]

Coves del Drac. Porto Cristo, Mallorca
Coves d'Artà
  • Les Coves del Drac se situen a la costa oriental de Mallorca, aquestes coves constitueixen un dels principals atractius turístics, i són, sens dubte, unes de les més destacables de l'illa, ja que presenten un desenvolupament horitzontal proper als 2.400 metres de longitud i una profunditat en la seva cota màxima de 25 m. sota la superfície. Les coves amaguen al seu interior un gran llac subterrani, el Llac Martel, considerat un dels majors llacs subterranis del món (177 m. de llarg per 30 m. d'ample).
  • Les Coves d'Artà estan situades a la costa marítima del terme municipal de Capdepera, al Cap Vermell. Aquestes coves estan envoltades de muntanyes que s'alcen sobre el mar. A l'interior d'aquesta cova es pot observar la sala de la Reina de les columnes on hi ha una estalactita de 22 metres d'alçada.
  • Les Coves de Campanet estan situades al vessant sud del puig de Sant Miquel, a la Serra de Tramuntana, al nord de Mallorca. Es desenvolupen a una mitjana de 50 m sota la superfície del terreny i creen un buit d'uns 16.000 m3. Tenen una superfície aproximada de 3.200 m2 i un recorregut proper als 400 m. En aquestes coves podem trobar diverses sales i cada una d'elles s'anomena: sala romàntica, sala del llac, castell encantat, sala de la palmera, cascada sonora, etc.). Aquestes coves destaquen per la finor i riquesa dels seus dipòsits calcaris en forma d'estalactites i estalagmites.
  • Les Coves dels Hams són conegudes per les seves formacions arborescents. Al seu interior hi ha un llac on hi viuen uns petits crustacis prehistòrics.
  • Les Coves de Gènova van ser descobertes el 1906. Estan formades per 200 metres de longitud, es baixa per una cova de 36 metres sota terra. S'observen nombroses curiositats calcàries com formacions corall que es desenvolupen sobre les estalagmites.

Menorca[modifica]

Cova den Xoroi
  • La Cova d'en Xoroi és una imponent cavitat natural situada en un inexpugnable penya-segat de Cala en Porter, el terme municipal d'Alaior. Es tracta d'una cova natural situada sobre un penya-segat, l'interior del qual representa tot un món màgic i mitològic. El seu mirador és un dels més impressionants d'Europa des d'on es pot contemplar la posta de sol o l'embruix de la lluna. A més, a l'interior del mirador hi ha un restaurant i una discoteca. Normalment, se solen organitzar festes i esdeveniments.

També, aquesta cova té una llegenda coneguda que té com a eix vertebrador una història d'amor. La història comença amb un home anomenat Xoroi que va arribar del mar, possiblement a causa d'un naufragi del qual solament va sobreviure ell. Aleshores, es refugià a la cova. Poc després, va desaparèixer una dona d'una de les cases properes a la cova. Al cap d'un temps, uns homes armats van seguir unes petjades i van baixar a la Cova. Allà dins van trobar un home, la dona i tres fills. Xoroi, en veure's acorralat i impotent, es va llançar al mar seguit del seu fill gran, però com la mar estava moguda varen desaparèixer i ningú no va tornar a saber res més d'ells. La dona i els seus dos fills, desconsolats, van ser traslladats a Alaior on es van instal·lar i van tenir descendència.

Formentera[modifica]

  • La Cova d'en Cabrit, situada al sud de la punta de sa Pedrera, en la costa nord.[29]
  • Les Coves d'en Jeroni[30] són coves subterrànies i s'hi troben als afores de Sant Ferran de ses Roques. Aquestes coves van romandre ocultes sota la superfície de la terra fins que al maig de 1975 van ser descobertes de manera casual en perforar un pou. La cova principal que es pot visitar té una forma de gran volta. Es poden veure les clàssiques formacions d'estalactites i estalagmites. L'antiguitat de les coves és de tres milions d'anys aproximadament i els minerals que hi apareixen són el ferro, el magnesi, el sodi i la calcita. L'interior de la cova més important té una forma convexa, la capa que la separa de la superfície és irregular i té una part més fina amb només un metre de gruix. La temperatura és constant, d'uns 20º, i el seu nivell d'humitat és superior o igual al 80%. Les seves parets tenen diferents formes semblants al perfil d'un rostre humà o un animal.
  • La Cova de na Rafela. Situada al vessant de migjorn dels penya-segats de la Mola i a 75 metres d'altitud.[31]
  • La Cova de Sant Valero està situada al Cap de Barbaria, es creu que els seus túnels arriben fins a la part central de la meseta d'Es Cap, fins a la mateixa "Capella de sa Tanca Vella" de Sant Francesc. Aquests túnels tenen diverses ramificacions.
  • La Cova de s'Aigua (o cova de s'Aigua Dolça).[23]

Coves a la Mola[modifica]

S'Espardell[modifica]

S'Espalmador[modifica]

Referències[modifica]

  1. Ministeri per a la transició ecològica i el repte demogràfic, Els nostres Parcs, Arxipèlag de Cabrera: Itinerari Sa Cova Blava
  2. «sa Dragonera». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera, Coves Blanques
  4. Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera, cova d'en Jaume Orat
  5. «Cova de Santa Agnès». Sant Antoni.net. [Consulta: 11 juliol 2014].
  6. Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera, Sa Talaia
  7. Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera, Ses Fontanelles
  8. «Història de l'Aquarium de Cap Blanc». [Consulta: 11 juny 2015].
  9. Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera, Punta de sa Llagosta
  10. Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera, caló des Moro
  11. Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera, cala Gració
  12. Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera, Cova Blanca
  13. Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera, Cova de Ca na Reia
  14. Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera, Cova de Ca sa Jaia des Pou
  15. Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera, Cova de s'Avenc
  16. Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera, Cova des Ramells
  17. Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera, Cova Xives
  18. Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera, Cova des Cagallons
  19. Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera, Forat des Boc
  20. Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera, es Portitxol
  21. Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera, Cova del Bon Nin
  22. Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera, Cova de Can Marçà
  23. 23,0 23,1 23,2 Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera, Cova de s'Aigua
  24. Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera, es Culleram
  25. Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera, Cova Roja
  26. Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera, Cova d'en Baló
  27. Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera, cova de sa Llenya
  28. Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera, Cova Baixa
  29. Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera, Cova d'en Cabrit
  30. Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera, coves d'en Jeroni
  31. Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera, Cova de na Rafela
  32. Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera, Avenc des Bosc d'en Botiga
  33. Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera, Cova de s'Aigua d'en Pep Talaia
  34. Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera, Cova des Bacons
  35. Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera, Cova de sa Baixada
  36. Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera, Cova Bruta
  37. Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera, es Ram
  38. Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera, Cova de Sa Mà Peluda
  39. Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera, Coves de s'Arena
  40. Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera, Cova Mala
  41. Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera, cova de s'Almànguena
  42. Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera, Cova des Corbmarins
  43. Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera,
  44. Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera, Cova des Burro

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Coves de les Illes Balears
Formentera
Menorca
Mallorca