Coxiella burnetii

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuCoxiella burnetii Modifica el valor a Wikidata
Coxiella burnetii 01.JPG
C. burnetii, agent causant de la febre Q Modifica el valor a Wikidata
Dades
MalaltiaFebre Q Modifica el valor a Wikidata
Tinció de Gramgramnegatiu Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneProkaryota
FílumProteobacteria
ClasseGammaproteobacteria
OrdreLegionellales
FamíliaCoxiellaceae
GènereCoxiella
EspècieCoxiella burnetii Modifica el valor a Wikidata
* (Derrick 1939)
  • Philip 1948
Nomenclatura
EpònimFrank Macfarlane Burnet Modifica el valor a Wikidata

Coxiella burnetii és una espècie de bacteri patogen intracel·lular obligat que causa la malaltia de la febre Q, amb les seves formes aguda i crònica. El gènere Coxiella és similar morfològicament al gènere Rickettsia, però diferent en genètica i fisiologia. C. burnetii és gramnegatiu amb dues fases de creixement i endòspores que es troben al sòls.[1][2] Pot sobreviure als desinfectants estàndards i a molts canvis mediambientals.[3]

Història i noms[modifica]

En la dècada de 1920 i 1930 els investigadors van trobar el que semblava un nou tipus de Rickettsia, aïllat de paparres. Primer es va dir Rickettsia diaporica, Rickettsia burnetii,

Transmissió[modifica]

El microorganisme es transmet entre animals com les vaques, les cabres o les ovelles, mitjançant les paparres. En canvi, la transmissió als humans es dona gràcies a la ingestió de llet no pasteuritzada i per la inhalació de les femtes o dels productes del part dels animals infectats.[4]

Quadre clínic[modifica]

Tot i que acostuma a cursar de manera asimptomàtica, la infecció per C. burnetii provoca a l'home el que s'anomena febre Q. Cursa amb febre, malestar inespecífic, semblant a una grip, que acostuma a ser benigne. Del total de casos, només entre el 4% i el 6% provoca una pneumònia i, de manera molt poc freqüent, afectar al fetge o al cor. Aquest últim pot donar una afectació de manera crònica, ara bé, per arribar aquí s'ha de cursar amb una patologia de base a les vàlvules cardíaques, pacients immunodeprimits o embarassades. El diagnòstic és per serologia.[5]

Ús com arma biològica[modifica]

En el programa de 1969 dels Estats Units per les armes biològiques C. burnetii era un dels set agents estàndard.[6]

Referències[modifica]

  1. Ryan KJ; Ray CG (editors). Sherris Medical Microbiology. 4th ed.. McGraw Hill, 2004. ISBN 0-8385-8529-9. 
  2. Eldin, Carole; Mélenotte, Cléa; Mediannikov, Oleg; Ghigo, Eric; Million, Matthieu «From Q Fever to Coxiella burnetii Infection: a Paradigm Change» (en anglès). Clinical Microbiology Reviews, 30, 1, 2017-01, pàg. 115–190. DOI: 10.1128/CMR.00045-16. ISSN: 0893-8512. PMC: PMC5217791. PMID: 27856520.
  3. Sankaran, Neeraja. «Coxiella burnetii». A: Microbes and people : an A-Z of microorganisms in our lives. Phoenix, Arizona: The Oryx Press, 2000, p. 72. ISBN 1-57356-217-3.  "In contrast to other rickettsiae, which are highly sensitive and easily killed by chemical disinfectants and changes in their surroundings, C. burnetii is highly resistant" & «Q fever». Centers for Disease Control and Prevention; National Center for Infectious Diseases; Division of Viral and Rickettsial Diseases; Viral and Rickettsial Zoonoses Branch, 13-02-2003. [Consulta: 24 maig 2006]. "The organisms are resistant to heat, drying, and many common disinfectants."
  4. «Coxiella burnetii - microbewiki» (en anglès). [Consulta: 3 gener 2021].
  5. Maurin M, Raoult D. Q fever. Clin Microbiol Rev. 1999;12:518–53 .
  6. Croddy, Eric C. and Hart, C. Perez-Armendariz J., Chemical and Biological Warfare, (Google Books), Springer, 2002, pp. 30-31, (ISBN 0387950761), accessed October 24, 2008.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Coxiella burnetii