Coxiella burnetii

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Coxiella burnetii
C. burnetii, agent causant de la febre Q
C. burnetii, agent causant de la febre Q
Classificació científica
Regne: Eubacteria
Fílum: Proteobacteria
Classe: Gammaproteobacteria
Ordre: Legionellales
Família: Coxiellaceae
Gènere: Coxiella
Espècie: C. burnetii
Nom binomial
Coxiella burnetii
(Derrick 1939)
Philip 1948

Coxiella burnetii és una espècie de bacteri patogen intracel·lular obligat i causa la febre Q. El gènere Coxiella és similar morfològicamentg al gènere Rickettsia, però diferent en genètica i fisiologia. C. burnetii és Gram-negatiu amb dues fases de creixement i endospores que es troben al sòls.[1] Pot sobreviure als desinfectants estàndards i a molts canvis mediambientals.[2]

Història i noms[modifica | modifica el codi]

En la dècada de 1920 i 1930 els investigadors van trobar el que semblava un nou tipus de Rickettsia, aïllat de paparres. Primer es va dir Rickettsia diaporica, Rickettsia burnetii,

Transmissió[modifica | modifica el codi]

El microorganisme es transmet entre animals com les vaques, les cabres o les ovelles, mitjançant les paparres. En canvi, la transmissió als humans es dóna gràcies a la ingestió de llet no pasteuritzada i per la inhalació de les femtes o dels productes del part dels animals infectats.[3]

Quadre clínic[modifica | modifica el codi]

Tot i que acostuma a cursar de manera asimptomàtica, la infecció per C. burnetii provoca a l'home el que s'anomena febre Q. Cursa amb febre, malestar inespecífic, semblant a una grip, que acostuma a ser benigne. Del total de casos, només entre el 4% i el 6% provoca una pneumònia i, de manera molt poc freqüent, afectar al fetge o al cor. Aquest últim pot donar una afectació de manera crònica, ara bé, per arribar aquí s'ha de cursar amb una patologia de base a les vàlvules cardíaques, pacients immunodeprimits o embarassades. El diagnòstic és per serologia.[4]

Ús com arma biològica[modifica | modifica el codi]

En el programa de 1969 dels Estats Units per les armes biològiques C. burnetii era un dels set agents estàndard.[5]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Ryan KJ; Ray CG (editors). Sherris Medical Microbiology. 4th ed.. McGraw Hill, 2004. ISBN 0-8385-8529-9. 
  2. Sankaran, Neeraja. «Coxiella burnetii». A: Microbes and people : an A-Z of microorganisms in our lives. Phoenix, Arizona: The Oryx Press, 2000, p. 72. ISBN 1-57356-217-3.  "In contrast to other rickettsiae, which are highly sensitive and easily killed by chemical disinfectants and changes in their surroundings, C. burnetii is highly resistant" & «Q fever». Centers for Disease Control and Prevention; National Center for Infectious Diseases; Division of Viral and Rickettsial Diseases; Viral and Rickettsial Zoonoses Branch, 2003-02-13. [Consulta: 24 maig 2006]. "The organisms are resistant to heat, drying, and many common disinfectants."
  3. https://microbewiki.kenyon.edu/index.php/Coxiella_burnetti
  4. Maurin M, Raoult D. Q fever. Clin Microbiol Rev. 1999;12:518–53 .
  5. Croddy, Eric C. and Hart, C. Perez-Armendariz J., Chemical and Biological Warfare, (Google Books), Springer, 2002, pp. 30-31, (ISBN 0387950761), accessed October 24, 2008.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Coxiella burnetii Modifica l'enllaç a Wikidata