Coxiella burnetii
 C. burnetii, agent causant de la febre Q  | |
| Dades | |
|---|---|
| Malaltia | Febre Q |
| Tinció de Gram | gramnegatiu |
| Taxonomia | |
| Regne | Pseudomonadati |
| Fílum | Pseudomonadota |
| Classe | Gammaproteobacteria |
| Ordre | Legionellales |
| Família | Coxiellaceae |
| Gènere | Coxiella |
| Espècie | Coxiella burnetii * (Derrick 1939)
|
| Nomenclatura | |
| Epònim | Frank Macfarlane Burnet i Herald Rae Cox |
Coxiella burnetii és una espècie de bacteri patogen intracel·lular obligat que causa la malaltia de la febre Q, amb les seves formes aguda i crònica. El gènere Coxiella és similar morfològicament al gènere Rickettsia, però diferent en genètica i fisiologia. C. burnetii és gramnegatiu amb dues fases de creixement i endòspores que es troben al sòls.[1][2] Pot sobreviure als desinfectants estàndards i a molts canvis mediambientals.[3]
Història i noms[modifica]
En la dècada de 1920 i 1930 els investigadors van trobar el que semblava un nou tipus de Rickettsia, aïllat de paparres. Primer es va dir Rickettsia diaporica, Rickettsia burnetii,
Transmissió[modifica]
El microorganisme es transmet entre animals com les vaques, les cabres o les ovelles, mitjançant les paparres. En canvi, la transmissió als humans es dona gràcies a la ingestió de llet no pasteuritzada i per la inhalació de les femtes o dels productes del part dels animals infectats.[4]
Quadre clínic[modifica]
Tot i que acostuma a cursar de manera asimptomàtica, la infecció per C. burnetii provoca a l'home el que s'anomena febre Q. Cursa amb febre, malestar inespecífic, semblant a una grip, que acostuma a ser benigne. Del total de casos, només entre el 4% i el 6% provoca una pneumònia i, de manera molt poc freqüent, afectar el fetge o al cor. Aquest últim pot donar una afectació de manera crònica, ara bé, per arribar aquí s'ha de cursar amb una patologia de base a les vàlvules cardíaques, pacients immunodeprimits o embarassades. El diagnòstic és per serologia.[5]
Ús com arma biològica[modifica]
En el programa de 1969 dels Estats Units per les armes biològiques C. burnetii era un dels set agents estàndard.[6]
Referències[modifica]
- ↑ Ryan KJ; Ray CG (editors). Sherris Medical Microbiology. 4th ed.. McGraw Hill, 2004. ISBN 0-8385-8529-9.
- ↑ Eldin, Carole; Mélenotte, Cléa; Mediannikov, Oleg; Ghigo, Eric; Million, Matthieu «From Q Fever to Coxiella burnetii Infection: a Paradigm Change» (en anglès). Clinical Microbiology Reviews, 30, 1, 2017-01, pàg. 115–190. DOI: 10.1128/CMR.00045-16. ISSN: 0893-8512. PMC: PMC5217791. PMID: 27856520.
- ↑ Sankaran, Neeraja. «Coxiella burnetii». A: Microbes and people : an A-Z of microorganisms in our lives. Phoenix, Arizona: The Oryx Press, 2000, p. 72. ISBN 1-57356-217-3. "In contrast to other rickettsiae, which are highly sensitive and easily killed by chemical disinfectants and changes in their surroundings, C. burnetii is highly resistant" & «Q fever». Centers for Disease Control and Prevention; National Center for Infectious Diseases; Division of Viral and Rickettsial Diseases; Viral and Rickettsial Zoonoses Branch, 13-02-2003. [Consulta: 24 maig 2006]. "The organisms are resistant to heat, drying, and many common disinfectants."
- ↑ «Coxiella burnetii - microbewiki» (en anglès). [Consulta: 3 gener 2021].
- ↑ Maurin M, Raoult D. Q fever. Clin Microbiol Rev. 1999;12:518–53 .
- ↑ Croddy, Eric C. and Hart, C. Perez-Armendariz J., Chemical and Biological Warfare, (Google Books), Springer, 2002, pp. 30-31, (ISBN 0387950761), accessed October 24, 2008.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Coxiella burnetii |
- Coxiella burnetii Arxivat 2011-07-27 a Wayback Machine. genomes and related information at PATRIC, a Bioinformatics Resource Center funded by NIAID