Crèssida (satèl·lit)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'objecte astronòmicCrèssida Cressida symbol (fixed width).svg
S1986U10 zoom.png
Designació provisionalS/1986 U 3 Modifica el valor a Wikidata
Tipussatèl·lit natural i satèl·lit d'Urà Modifica el valor a Wikidata
Descobert perStephen P. Synnott
Voyager 2 Modifica el valor a Wikidata
Data descobriment9 gener 1986 Modifica el valor a Wikidata
EpònimCrèssida Modifica el valor a Wikidata
Cos pareUrà Modifica el valor a Wikidata
Dades orbitals
Semieix major a61.766,73 km[1] Modifica el valor a Wikidata
Excentricitat e0,00036[1] Modifica el valor a Wikidata
Període orbital P0,46 d Modifica el valor a Wikidata
Inclinació i0,006 ° Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Massa340.000.000.000.000.000 kg[3] Modifica el valor a Wikidata
Gravetat superficial equatorial0,0013 m/s²[3] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat d'escapament~0,034 km/s[2]
Albedo0,08 Modifica el valor a Wikidata
Temperatura de superfície
64 kelvins Modifica el valor a Wikidata
Part degrup de Pòrcia Modifica el valor a Wikidata

Crèssida és un satèl·lit interior d'Urà. Va ser descobert el 9 de gener de 1986 gràcies a les imatges de la sonda Voyager 2. Provisionalment va rebre el nom de S/1986 U 3.[4] Posteriorment va rebre el nom de Crèssida, en referència al personatge de l'obra de teatre de Shakespeare Tròilus i Crèssida. També se'l coneix com a Uranus IX.[5]

Crèssida, Pòrtia i Ofèlia, en una imatge del Voyager 2

Crèssida pertany al grup de satèl·lits de Pòrcia, que inclou Bianca, Desdèmona, Julieta, Pòrcia, Rosalinda, Cupid, Belinda i Perdita.[6] Aquests satèl·lits tenen òrbites i propietats fotomètriques similars.[6] Encara que només es coneix l'òrbita,[7] el seu radi de 41 km[8] i la seva albedo geomètrica de 0,08.[6]

En les imatges de la Voyager 2 Crèssida apareix com un objecte allargat amb el seu eix major apuntant cap al planeta Urà. La ràtio dels eixos de l'esferoide prolat de Crèssida és de 0.8 ± 0.3.[8] La seva superfície és de color gris.[8]

Crèssida podria col·lidir amb Desdèmona en els propers 100 milions d'anys.[9]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 URL de la referència: http://adsabs.harvard.edu/abs/1998AJ....115.1195J.
  2. ↑ calculada basant-se en altres paràmetres
  3. ↑ 3,0 3,1 URL de la referència: https://ssd.jpl.nasa.gov/?sat_phys_par. Data de consulta: 5 setembre 2020.
  4. ↑ Smith, B. A. «IAU Circular No. 4164», 16-01-1986. [Consulta: 6 agost 2006].
  5. ↑ «Planet and Satellite Names and Discoverers». Gazetteer of Planetary Nomenclature. USGS Astrogeology, 21-07-2006. [Consulta: 6 agost 2006].
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 Karkoschka, Erich «Comprehensive Photometry of the Rings and 16 Satellites of Uranus with the Hubble Space Telescope». Icarus, 151, 2001, pàg. 51–68. DOI: 10.1006/icar.2001.6596.
  7. ↑ Jacobson, R.A. «The Orbits of the Inner Uranian Satellites From Hubble Space Telescope and Voyager 2 Observations». The Astronomical Journal, 115, 1998, pàg. 1195–1199. DOI: 10.1086/300263.
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 Karkoschka, Erich «Voyager's Eleventh Discovery of a Satellite of Uranus and Photometry and the First Size Measurements of Nine Satellites». Icarus, 151, 2001, pàg. 69–77. DOI: 10.1006/icar.2001.6597.
  9. ↑ Duncan, Martin J.; Jack J. Lissauer «Orbital Stability of the Uranian Satellite System». Icarus, 125, 1, 1997, pàg. 1–12. DOI: 10.1006/icar.1996.5568 [Consulta: 9 maig 2008].

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Crèssida_(satèl·lit)&oldid=28903728»