Crèssida (satèl·lit)
 | |
| Altres designacions | S/1986 U 3 |
|---|---|
| Tipus | satèl·lit natural i satèl·lit d'Urà |
| Satèl·lit de | Urà |
| Descobridor | Stephen P. Synnott / Voyager 2 |
| Data de descobriment | 9 de gener de 1986 |
| Epònim | Crèssida |
| Elements orbitals | |
| Semieix major | 61,800 Gm |
| Excentricitat | 0,00036 ± 0,00011[1] |
| Inclinació | 0,006 ± 0,040° (a l'equador d'Urà)[1]° * |
| Període orbital | 0,463569601 ± 0,000000013 d[1] |
| Característiques físiques | |
| Albedo | 0,08 ± 0,01[2] 0.07[3][4] |
| Massa | ~3,4×1017 kg[5] |
| Magnitud aparent | ? |
| Densitat | ~1,3 g/cm³ (presumible)[3] |
| Gravetat | ~0,013 m/s2[5] m/s² |
| Velocitat d'escapament | ~0,034 km/s[5] km/s |
| Temperatura | ~64 K[5] K |
| Composició | ? |
| Pressió atmosfèrica | ? |
| *respecte a l'eclíptica | |
 | |
Crèssida és un satèl·lit interior d'Urà. Va ser descobert el 9 de gener de 1986 gràcies a les imatges de la sonda Voyager 2. Provisionalment va rebre el nom de S/1986 U 3.[6] Posteriorment va rebre el nom de Crèssida, en referència al personatge de l'obra de teatre de Shakespeare Tròilus i Crèssida. També se'l coneix com a Uranus IX.[7]
Crèssida pertany al grup de satèl·lits de Pòrcia, que inclou Bianca, Desdèmona, Julieta, Pòrcia, Rosalinda, Cupid, Belinda i Perdita.[2] Aquests satèl·lits tenen òrbites i propietats fotomètriques similars.[2] Encara que només es coneix l'òrbita,[1] el seu radi de 41 km[8] i la seva albedo geomètrica de 0,08.[2]
En les imatges del Voyager 2 Crèssida apareix com un objecte allargat amb el seu eix major apuntant cap al planeta Urà. La ràtio dels eixos de l'esferoide prolat de Crèssida és de 0.8 ± 0.3.[8] La seva superfície és de color gris.[8]
Crèssida podria col·lidir amb Desdèmona en els propers 100 milions d'anys.[9]
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Jacobson, R.A. «The Orbits of the Inner Uranian Satellites From Hubble Space Telescope and Voyager 2 Observations». The Astronomical Journal, 115, 1998, pàg. 1195–1199. DOI: 10.1086/300263.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Karkoschka, Erich «Comprehensive Photometry of the Rings and 16 Satellites of Uranus with the Hubble Space Telescope». Icarus, 151, 2001, pàg. 51–68. DOI: 10.1006/icar.2001.6596.
- ↑ 3,0 3,1 «Planetary Satellite Physical Parameters». JPL (Solar System Dynamics), 24-10-2008. [Consulta: 12 desembre 2008].
- ↑ Williams, Dr. David R. «Uranian Satellite Fact Sheet». NASA (National Space Science Data Center), 23-11-2007. [Consulta: 12 desembre 2008].
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 calculada basant-se en altres paràmetres
- ↑ Smith, B. A. «IAU Circular No. 4164», 16-01-1986. [Consulta: 6 agost 2006].
- ↑ «Planet and Satellite Names and Discoverers». Gazetteer of Planetary Nomenclature. USGS Astrogeology, 21-07-2006. [Consulta: 6 agost 2006].
- ↑ 8,0 8,1 8,2 Karkoschka, Erich «Voyager's Eleventh Discovery of a Satellite of Uranus and Photometry and the First Size Measurements of Nine Satellites». Icarus, 151, 2001, pàg. 69–77. DOI: 10.1006/icar.2001.6597.
- ↑ Duncan, Martin J.; Jack J. Lissauer «Orbital Stability of the Uranian Satellite System». Icarus, 125, 1, 1997, pàg. 1–12. DOI: 10.1006/icar.1996.5568 [Consulta: 9 maig 2008].
Enllaços externs[modifica]
- Crèssida de la NASA
- Satèl·lits d'Urà (de Scott S. Sheppard)
Generalment ordenats segons la distància a Urà, de menor a major. | |
| Interiors | |
| Grans (esferoides) | |
| Exteriors (irregulars) | |
| Satèl·lits principals |  | |
|---|---|---|
| Característiques | ||
| Exploració | ||
| Altres temes | ||
