Crèssida (satèl·lit)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula satèl·litCrèssida
S1986U10 zoom.png
Altres designacions S/1986 U 3
Tipus satèl·lit natural i satèl·lit d'Urà
Satèl·lit de Urà
Descobridor Stephen P. Synnott / Voyager 2
Data de descobriment 9 de gener de 1986
Epònim Crèssida
Elements orbitals
Semieix major 61,800 Gm
Excentricitat 0,00036 ± 0,00011[1]
Inclinació 0,006 ± 0,040° (a l'equador d'Urà)[1]° *
Període orbital 0,463569601 ± 0,000000013 d[1]
Característiques físiques
Albedo 0,08 ± 0,01[2]
0.07[3][4]
Massa ~3,4×1017 kg[5]
Magnitud aparent ?
Densitat ~1,3 g/cm³ (presumible)[3]
Gravetat ~0,013 m/s2[5] m/s²
Velocitat d'escapament ~0,034 km/s[5] km/s
Temperatura ~64 K[5] K
Composició ?
Pressió atmosfèrica ?
*respecte a l'eclíptica
Modifica les dades a Wikidata


Crèssida és un satèl·lit interior d'Urà. Va ser descobert el 9 de gener de 1986 gràcies a les imatges de la sonda Voyager 2. Provisionalment va rebre el nom de S/1986 U 3.[6] Posteriorment va rebre el nom de Crèssida, en referència al personatge de l'obra de teatre de Shakespeare Tròilus i Crèssida. També se'l coneix com a Uranus IX.[7]

Crèssida, Pòrtia i Ofèlia, en una imatge del Voyager 2

Crèssida pertany al grup de satèl·lits de Pòrcia, que inclou Bianca, Desdèmona, Julieta, Pòrcia, Rosalinda, Cupid, Belinda i Perdita.[2] Aquests satèl·lits tenen òrbites i propietats fotomètriques similars.[2] Encara que només es coneix l'òrbita,[1] el seu radi de 41 km[8] i la seva albedo geomètrica de 0,08.[2]

En les imatges del Voyager 2 Crèssida apareix com un objecte allargat amb el seu eix major apuntant cap al planeta Urà. La ràtio dels eixos de l'esferoide prolat de Crèssida és de 0.8 ± 0.3.[8] La seva superfície és de color gris.[8]

Crèssida podria col·lidir amb Desdèmona en els propers 100 milions d'anys.[9]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Jacobson, R.A. «The Orbits of the Inner Uranian Satellites From Hubble Space Telescope and Voyager 2 Observations». The Astronomical Journal, 115, 1998, pàg. 1195–1199. DOI: 10.1086/300263.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Karkoschka, Erich «Comprehensive Photometry of the Rings and 16 Satellites of Uranus with the Hubble Space Telescope». Icarus, 151, 2001, pàg. 51–68. DOI: 10.1006/icar.2001.6596.
  3. ↑ 3,0 3,1 «Planetary Satellite Physical Parameters». JPL (Solar System Dynamics), 24-10-2008. [Consulta: 12 desembre 2008].
  4. ↑ Williams, Dr. David R. «Uranian Satellite Fact Sheet». NASA (National Space Science Data Center), 23-11-2007. [Consulta: 12 desembre 2008].
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 calculada basant-se en altres paràmetres
  6. ↑ Smith, B. A. «IAU Circular No. 4164», 16-01-1986. [Consulta: 6 agost 2006].
  7. ↑ «Planet and Satellite Names and Discoverers». Gazetteer of Planetary Nomenclature. USGS Astrogeology, 21-07-2006. [Consulta: 6 agost 2006].
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 Karkoschka, Erich «Voyager's Eleventh Discovery of a Satellite of Uranus and Photometry and the First Size Measurements of Nine Satellites». Icarus, 151, 2001, pàg. 69–77. DOI: 10.1006/icar.2001.6597.
  9. ↑ Duncan, Martin J.; Jack J. Lissauer «Orbital Stability of the Uranian Satellite System». Icarus, 125, 1, 1997, pàg. 1–12. DOI: 10.1006/icar.1996.5568 [Consulta: 9 maig 2008].

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Crèssida_(satèl·lit)&oldid=21909906»