Crèssida (satèl·lit)

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Crèssida
Designació
Designació alternativa S/1986 U 3
Elements orbitals
Semieix major a: 61,800 km
Excentricitat orbital e: 0,00036 ± 0,00011[1]
Període orbital P: 0,463569601 ± 0,000000013 d[1] d
Inclinació i: 0,006 ± 0,040° (a l'equador d'Urà)[1]°
Satèl·lit de Urà
Característiques físiques
Massa: ~3,4×1017 kg[2] kg
Diàmetre equatorial: km
Període de rotació: ?
Albedo: 0,08 ± 0,01[3]
0.07[4][5]
Magnitud aparent: ?
Densitat: ~1,3 g/cm³ (presumible)[4]
Gravitació: ~0,013 m/s2[2] m/s²
Velocitat d'escapament: ~0,034 km/s[2] km/s
Temperatura: ~64 K[2] K
Atmosfera
Composició: ?
Pressió atmosfèrica: ?
Descobriment
Data: 9 de gener de 1986
Descobridor(s): Stephen P. Synnott / Voyager 2

Crèssida és un satèl·lit interior d'Urà. Va ser descobert el 9 de gener de 1986 gràcies a les imatges de la sonda Voyager 2. Provisionalment va rebre el nom de S/1986 U 3.[6] Posteriorment va rebre el nom de Crèssida, en referència al personatge de l'obra de teatre de Shakespeare Tròilus i Crèssida. També se'l coneix com Uranus IX.[7]

Crèssida, Pòrtia i Ofèlia, en una imatge del Voyager 2

Crèssida pertany al grup de satèl·lits de Pòrcia, que inclou Bianca, Desdèmona, Julieta, Pòrcia, Rosalinda, Cupid, Belinda i Perdita.[3] Aquests satèl·lits tenen òrbites i propietats fotomètriques similars.[3] Encara que només es coneix l'òrbita,[1] el seu radi de 41 km[8] i la seva albedo geomètrica de 0,08.[3]

En les imatges del Voyager 2 Crèssida apareix com un objecte allargat amb el seu eix major apuntant cap al planeta Urà. La ràtio dels eixos de l'esferoide prolat de Crèssida és de 0.8 ± 0.3.[8] La seva superfície és de color gris.[8]

Crèssida podria col·lidir amb Desdèmona en els propers 100 milions d'anys.[9]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Jacobson, R.A. «The Orbits of the Inner Uranian Satellites From Hubble Space Telescope and Voyager 2 Observations». The Astronomical Journal, 115, 1998, pàg. 1195–1199. DOI: 10.1086/300263.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 calculada basant-se en altres paràmetres
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Karkoschka, Erich «Comprehensive Photometry of the Rings and 16 Satellites of Uranus with the Hubble Space Telescope». Icarus, 151, 2001, pàg. 51–68. DOI: 10.1006/icar.2001.6596.
  4. ↑ 4,0 4,1 «Planetary Satellite Physical Parameters». JPL (Solar System Dynamics), 24-10-2008. [Consulta: 12 desembre 2008].
  5. ↑ Williams, Dr. David R. «Uranian Satellite Fact Sheet». NASA (National Space Science Data Center), 23-11-2007. [Consulta: 12 desembre 2008].
  6. ↑ Smith, B. A. «IAU Circular No. 4164», 16-01-1986. [Consulta: 6 agost 2006].
  7. ↑ «Planet and Satellite Names and Discoverers». Gazetteer of Planetary Nomenclature. USGS Astrogeology, 21-07-2006. [Consulta: 6 agost 2006].
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 Karkoschka, Erich «Voyager's Eleventh Discovery of a Satellite of Uranus and Photometry and the First Size Measurements of Nine Satellites». Icarus, 151, 2001, pàg. 69–77. DOI: 10.1006/icar.2001.6597.
  9. ↑ Duncan, Martin J.; Jack J. Lissauer «Orbital Stability of the Uranian Satellite System». Icarus, 125, 1, 1997, pàg. 1–12. DOI: 10.1006/icar.1996.5568 [Consulta: 9 maig 2008].

Enllaços externs[modifica]

Vegeu aquesta plantilla
Satèl·lits d'Urà
Generalment ordenats segons la distància a Urà, de menor a major.
Interiors
Grans (esferoides)
Miranda · Ariel · Umbriel · Titània · Oberó
Exteriors (irregulars)
Vegeu aquesta plantilla
Urà
Satèl·lits principals
Titània · Oberó · Umbriel · Ariel · Miranda · Puck
Imatge de color real de Saturn, a partir d'imatges del Voyager 2.
Característiques
Exploració
Altres temes
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Crèssida_(satèl·lit)&oldid=17013578»