Crónica de una fuga

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Ic movie 48px.svgCrónica de una fuga
Fitxa tècnica
Direcció Adrián Caetano
Protagonistes Rodrigo de la Serna, Pablo Echarri, Nazareno Casero
Direcció artística Lola Quirós
Producció Óscar Kramer i Hugo Sigman
Guió Adrián Caetano i Esteban Student, adaptació de la novel·la de Claudio Tamburrini
Música Iván Wyszogrod
Fotografia Julián Apezteguia
Muntatge Alberto Ponce
Dades i xifres
País Argentina
Data d'estrena 2007
Durada 103 minuts
Idioma original castellà
Color color
Temàtica
Gènere Thriller dramàtic
Palmarès
Nominacions Independent Spirit a la millor pel·lícula de parla no anglesa
Més informació
IMDB Fitxa 7.2/10 stars
FilmAffinity 7.2/10 stars
AlloCiné Fitxa
Rotten Tomatoes Fitxa
All Movie Fitxa
Metacritic Fitxa
Lloc web oficial http://www.cronicadeunafuga.com/
Modifica dades a Wikidata

Crónica de una fuga és una pel·lícula de suspens, treta de fets reals, dirigida i escrita per Adrián Caetano el 2006. Descriu la història de l'Argentina durant la guerra bruta dels anys 1970. La pel·lícula va ser seleccionada al Festival internacional de cinema argentí, i a la selecció oficial al Festival Internacional de Cinema de Canes del 2006. Aquesta pel·lícula ha estrenada el 24 de març de 2006, exactament 30 anys després del cop d'estat del 24 de març de 1976. La pel·lícula descriu el cop d'estat argentí del 24 de març de 1976 que va fer caure la cap d'Estat Isabel Peron. La junta militar prohibeix llavors totes les aliances polítiques, sindicats, i restableix la censura, mentre que esquadrons de la mort (la Triple A) suportats pel govern terroritzaven la població. El balanç de les víctimes de la guerra bruta es va elevar aproximadament a 30.000 desaparecidos. El guió és basat en el llibre de Claudio Tamburini: «Pase libre, la fuga de la mansion Seré». Eslògan de la pel·lícula: 120 dies, 4 presoners, 1 sola oportunitat d'escapar-se

Argument[modifica | modifica el codi]

Un porter d'un equip local de futbol, anomenat Claudio Tamburrini és detingut en l'assalt a casa seva per homes al servei del poder local. És embarcat després d'haver estat interrogat. Aterra en una casa aïllada del món exterior. Allà és torturat. Sabent que és innocent, decideix no donar falsos noms, com el seu amic que l'ha denunciat, mentre que no havia fet res. Resta diversos mesos en aquesta casa, sense que el seu cas avanci.

Un dia, amb el seu amic Guillermo, i els seus dos camarades d'habitació, decideixen fugir. Fracassen la primera vegada, però estan decidits a no viure en aquest infern constant, patint insults diaris.

Mentre que són a la seva habitació, imaginen llavors un pla per evadir-se amb l'ajuda dels seus llençols. Aquesta vegada, aconsegueixen escapar-se de la casa, tot i que les tropes militars van a la seva recerca. Se separen doncs, i fugen del país. Reprendran una vida normal, però no oblidaran mai aquesta experiència.

Després d'aquesta evasió, la casa és cremada, i els altres presoners són portats a presons, en millors condicions.[1]

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Crónica de una fuga». The New York Times.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal: cinema