Vés al contingut

Craco

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula geografia políticaCraco
Imatge
Tipusmunicipi d'Itàlia i ciutat fantasma Modifica el valor a Wikidata
Lloc
Modifica el valor a Wikidata Map
 40° 22′ 43″ N, 16° 26′ 24″ E / 40.3786°N,16.44°E / 40.3786; 16.44
PaísItàlia
RegióBasilicata
ProvínciaProvíncia de Matera Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població620 (2023) Modifica el valor a Wikidata (8,05 hab./km²)
Geografia
Superfície77,04 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud391 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
PatrociniNicolau de Mira Modifica el valor a Wikidata
Organització política
Membre de
Identificadors descriptius
Codi postal75010 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic0835 Modifica el valor a Wikidata
Identificador ISTAT077007 Modifica el valor a Wikidata
Codi del cadastre d'ItàliaD128 Modifica el valor a Wikidata
Lloc webcomune.craco.mt.it Modifica el valor a Wikidata

Craco és un poble abandonat i un comune a la regió de Basilicata, al sud d'Itàlia, abandonat després del terratrèmol d'Irpínia el 1980. És una atracció turística i un popular lloc de rodatge. El 2010, Craco va ser inclòs en la llista de vigilància del Fons Mundial de Monuments.[1]

Geografia

[modifica]

Craco està a uns 40 km terra endins del golf de Tàrent, a la província de Matera. El poble va ser construït en un cim molt escarpat per motius defensius, distingint-lo dels voltants. El centre, construït a la part més alta del poble, mira cap a una carena que s'estén abruptament cap al sud-oest, on hi ha edificis més nous. La ciutat s'assenta sobre un penya-segat de 400 m d'altitud que domina la vall del riu Cavone. Per tota la zona hi ha molts monticles sense vegetació anomenats calanchi (badlands) formats per l'erosió intensa.

Història

[modifica]
Craco el 1960, 3 anys abans del desastre de l'esllavissada

S'han trobat tombes que daten del segle viii aC. Al voltant de l'any 540 aC la zona estava habitada per grecs antics, que es van traslladar a l'interior des de la ciutat costanera de Metaponto. El nom de la ciutat es pot datar el 1060 dC, quan la terra era possessió d'Arnaldo, arquebisbe de Tricarico, que anomenava la zona Graculum, «petit camp llaurat» en llatí. Aquesta llarga associació de l'Església amb la ciutat va tenir una gran influència en els habitants.

Del 1154 al 1168, el control del poble va passar a un noble, Eberto, probablement d'origen normand, que va establir el primer control feudal sobre la ciutat. El 1179 Roberto de Pietrapertosa es va convertir en el senyor de Craco. Sota Frederic II, Craco va ser un important centre militar i la Torre del Castell va acollir els presoners llombards que van lluitar contra l'emperador del Sacre Imperi Romanogermànic.[2]

El 1276 es va fundar una universitat al poble. La població va augmentar de 450 (1277), a 655 (1477), a 1.718 (1532), fins a arribar a 2.590 el 1561, i mantenint-se en una mitjana de 1.500 persones durant els segles següents.[3] Al segle xv s'havien construït quatre grans palaus al poble: el Palazzo Maronna, prop de la torre del castell, el Palazzo Grossi, prop de l'església gran, el Palazzo Carbone a la propietat dels Rigirones i el Palazzo Simonetti. Durant el 1656 el poble va patir una pesta, que va causar centenars de morts i va reduir el nombre de famílies a la ciutat.

El 1799, amb la proclamació de la República Partenopea, la gent del poble va enderrocar el sistema feudal borbònic. Innocenzo De Cesare va tornar a Nàpols, on havia estudiat, i va promoure un municipi independent. Pocs mesos després la revolució republicana va ser reprimida per l'⁣exèrcit de la Santa Fe i Craco va tornar sota la monarquia borbònica. Posteriorment, la ciutat va caure sota el control de l'ocupació napoleònica. Bandes de brigants, amb el suport del govern borbònic a l'exili, van atacar Craco el 18 de juliol de 1807, saquejant i matant els notables que estaven a favor de França.[2]

El 1815, el poble era prou gran per dividir-se en dos districtes: Torrevecchia, la zona més alta adjacent al castell i la torre; i Chiesa Madre, la zona adjacent a l'església de San Nicola. Després de la unificació italiana, el 1861 Craco va ser conquerit per bandes de brigants encapçalades per Carmine Crocco.[4]

Amb el final del conflicte, el principal problema al qual es va enfrontar la ciutat va ser mediambiental i geològic. Del 1892 al 1922, més de 1.300 habitants van emigrar a Amèrica del Nord principalment a causa de les males condicions agrícoles. El 1963, Craco va començar a ser evacuada a causa d'una sèrie d'⁣esllavissades i els habitants es van traslladar a la vall de Craco Peschiera. Les esllavissades semblen haver estat provocades per obres d'infraestructura, clavegueram i el sistema d'abastiment d'aigua. El 1972 una inundació va empitjorar encara més la situació, impedint una possible repoblació del centre històric. Després del terratrèmol d'Irpínia el 1980, l'antic poble de Craco va ser completament abandonat.[5]

El 2007, els descendents dels emigrants de Craco als Estats Units van formar la «Craco Society», una organització sense ànim de lucre que preserva la cultura, les tradicions i la història del municipi.

[modifica]

Cinema

[modifica]
Vista aèria de Craco
Ruïnes de Craco

Craco s'ha utilitzat com a lloc de rodatge de diverses pel·lícules, incloent-hi:

Televisió

[modifica]
  • L'antic jaciment ha estat un dels platós de rodatge de la sèrie de televisió italiana Classe di ferro (1989–1991), de Bruno Corbucci.[6]
  • Craco ha estat escollida entre les localitzacions de la telenovel·la brasilera O Rei do Gado (1996–1997), dirigida per Luiz Fernando Carvalho.[7]

Música

[modifica]
  • El grup de folk francès Ödland va filmar a Craco el videoclip de la cançó «Santa Lucia», de l'àlbum Sankta Lucia (2011).
  • El compositor alemany Hauschka va escriure la cançó «Craco», inclosa a l'àlbum Abandoned City (2014).[8]
  • El videoclip de «Paradise» (2020) del grup italià Meduza amb Dermot Kennedy es va rodar a Craco.[9]

Personatges il·lustres

[modifica]
  • Sant Vicenç, màrtir de Craco
  • L'avi matern del director David O. Russell era originari de Craco.[10]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Historic Center of Craco (Centro Storico Di Craco)» (en anglès). [Consulta: 12 gener 2026].
  2. 1 2 Pedìo, Tommaso. La Basilicata dalla caduta dell'impero romano agli Angioini (en italià). Levante editori, 1987, p. 80.
  3. ↑ «The Craco Society» (en anglès americà). [Consulta: 12 gener 2026].
  4. ↑ Monnier, Marc. Notizie storiche documentate sul brigantaggio (en italià). G. Barbera, 1862, p. 143.
  5. ↑ «Il «tragico geodestino» di Craco» (en italià), 04-09-2023. [Consulta: 12 gener 2026].
  6. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 «Craco Cinema 2014». comune.craco.mt.it. Arxivat de l'original el 28 July 2014. [Consulta: 24 juliol 2014].
  7. ↑ «O Rei do Gado - Teledramaturgia». Arxivat de l'original el 2014-10-06. [Consulta: 12 gener 2026].
  8. ↑ «Hauschka - UK Headline Tour & ‘Elizabeth Bay’ Video Premiere» (en anglès britànic), 30-01-2014. [Consulta: 12 gener 2026].
  9. ↑ Redazione. «Craco protagonista nel videoclip di "Paradise ft. Dermot Kennedy" dei Meduza con le immagini di Vincenzo Sidonio e Aldo Amati» (en italià), 31-10-2020. [Consulta: 12 gener 2026].
  10. ↑ Anderson, Ariston. «David O. Russell to Receive Italian-American Icon Award» (en anglès americà). The Hollywood Reporter, 13-10-2014. [Consulta: 12 gener 2026].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Craco&oldid=37029169»