Crancs

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Cranc)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquest article tracta sobre els crancs, uns crustaci. Vegeu-ne altres significats a «Cranc (desambiguació)».
Infotaula de nom vulgarCrancs
Nom vulgar sense valor taxonòmic
Necora puber 127457413.jpg
Organismes amb aquest nom

Cranc o carranc[1] és el nom comú de diverses espècies de crustacis decàpodes. La majoria dels crustacis que hom coneix amb el nom de cranc pertanyen al grup dels braquiürs, però els crancs de riu es classifiquen en el grup dels astacideus, i els bernats ermitans pertanyen als paguroïdeus, i també hi ha crancs en altres grups d'anomurs, com el cranc de Kamtxatka.

Característiques[modifica]

Els crancs tenen una closca dura (exoesquelet) que els protegeix dels seus depredadors i que han de mudar periòdicament. Tenen 10 potes locomotores al cefalotòrax, però les del davant estan transformades en fortes pinces que utilitzen per a defensar-se, capturar i processar l'aliment; en alguns, les potes del darrere estan transformades en paletes que actuen com a rems i els permeten de nedar amb rapiditat.

Biologia i ecologia[modifica]

Els crancs són animals bàsicament bentònics, és a dir, viuen sobre el fons dels mars, llacs, rius, etc. Hi ha espècies que viuen a gran profunditat (zona abissal), però d'altres viuen en aigües somes i molts duen una vida amfíbia i passen una part del temps fora de l'aigua.

La dieta dels crancs és molt variada; alguns són omnívors, però molts són depredadors i s'alimenten d'altres crustacis, mol·luscs, cucs o petits peixos; també n'hi ha de carronyaires, que s'alimenten d'animals morts, i d'herbívors amb una dieta a base d'algues.

Alguns crancs destacables[modifica]

Tenen el cefalotòrax molt desenvolupat, en general més ample que llarg, que forma tot el cos de l'animal; l'abdomen està molt reduït i amagat sota el cos.

Bou (Cancer pagurus)  
Cabra o cranca (Maja squinado)  
Cranc pelut (Eriphia verrucosa)  

Gastronomia[modifica]

Vídeo mostrant com s'alimenta el cranc roquer.

Els crancs suposen una cinquena part dels crustacis marins capturats a tot el món, amb prop d'un milió i mig de tones consumides anualment. Destaquen en ordre decreixent, Portunus trituberculatus, Portunus pelagicus, algunes espècies del gènere Chionoecetes, el Callinectes sapidus, espècies del gènere Charybdis, Cancer pagurus, Cancer magister i Scylla serrata, amb unes captures anuals al voltant de les 20.000 tones.[3]

El cranc a la cultura[modifica]

Tant el signe del zodíac com la constel·lació homònimes reben el seu nom del cranc. Amb les seves pinces, s'associa a la Lluna i els seus cicles.

A Orient s'associa amb la pluja i la sequera, en la creença que la seva aparició està relacionada amb canvis climàtics[4] d'importància. Per als nadius de Tailàndia, a més a més, és el guardià de la sortida del món, situada en una cova submarina. A la Melanèsia actua com a emissari dels déus.

Referències[modifica]

  1. «carranc». Diccionari normatiu valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.
  2. Blas, M. et al., 1987. Artròpodes (II). Història Natural dels Països Catalans, 10. Enciclopèdia Catalana, S. A., Barcelona, 547 pp. ISBN 84-7739-000-2
  3. «Global Capture Production 1950-2004». Food and Agriculture Organization (FAO).
  4. Chevalier. Diccionario de símbolos. Herder, 2000. ISBN 9788425415142. 

Vegeu també[modifica]