Cratesiclea
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle III aC Pèrsida (Imperi Aquemènida) |
| Mort | p. segle III aC Alexandria |
| Altres | |
| Títol | Reina |
| Cònjuge | Leònides II Megistó |
| Fills | Cleòmenes III (  Leònides II)Quilonis ( Leònides II)Euclides d'Esparta ( Leònides II) |
Cratesiclea (en grec antic Κρατησικλείας, "Kratesikleías") nascuda a Pèrsia, va ser una reina d'Esparta, esposa de Leònides II i mare de Cleòmenes III.
Casada amb Leònides II que va regnar del 254 aC fins al 235 aC i que a causa d'aquest matrimoni va ser destituït temporalment l'any 242 aC a proposta de l'èfor Lisandre. Una antiga llei espartana obligava als reis a casar-se amb dones nascudes a Esparta, i Cratesiclea era d'origen selèucida, donada en matrimoni al rei per un lloctinent de Seleuc II Cal·línic.[1] Deposat, Leònides es va exiliar, però al cap d'un any va tornar a Esparta on va recuperar el tron, matant al rei euripòntida Agis IV.[2]
Del seu matrimoni,Cratesiclea va tenir tres fills, Cleòmenes III, que va ser rei a la mort del seu pare, Euclides d'Esparta, que va compartir regne amb el seu germà i Quilonis, que es va casar amb Cleombrot, i va ser rei per un breu període, quan Leònides va marxar a l'exili.
Després de la mort de Leònides, Cratesiclea es va casar amb Megistó, un fidel col·laborador del seu fill Cleòmenes, i es va fer famosa per haver anat voluntàriament com a hostatge a Egipte davant del rei Ptolemeu III Evèrgetes I, quan Cleòmenes es trobava en dificultats en l'anomenada Guerra de Cleòmenes, un conflicte entre Esparta i els seus aliats i la Lliga Aquea i el Regne de Macedònia. Va anar-hi amb els seus dos nets, els fills de Cleòmenes.[3]
Quan Cleòmenes va ser derrotat a la batalla de Sel·làsia va fugir cap a Egipte on hi havia la seva mare i els seus fills, a demanar ajuda a Ptolemeu II. Però la mort de Ptolemeu i l'ascens al tron del seu fill Ptolemeu IV Filopàtor va canviar la situació, i Cleòmenes, a Alexandria va intentar una rebel·lió, on va morir. Cratesiclea i els seus nets van ser executats per ordre de Ptolemeu IV.[4] Plutarc diu que no estava gens esglaiada davant de la mort, i que va demanar de morir abans que els seus nets, però no se li va concedir el desig i els va veure morir.[5]
Referències[modifica]
- ↑ Plutarc. Vides paral·leles: Agis, 11
- ↑ Plutarc. Vides paral·leles: Agis, 16-18
- ↑ Plutarc. Vides paral·leles: Agis, 22
- ↑ Plutarc. Vides paral·leles: Agis, 37-38
- ↑ Plutarc. Vides paral·leles: Agis, 38