Creative Commons

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'organitzacióCreative Commons
CC-logo.svg

Lema Creative Commons develops, supports, and stewards legal and technical infrastructure that maximizes digital creativity, sharing, and innovation.
Dades bàsiques
Tipus entitat organització
Història
Fundació 2001
Fundadors Lawrence Lessig
Organització i govern
Seu central 
Executiu en cap Ryan Merkley
Format per Creative Commons Global Network Tradueix
Altres dades
Premi(s)

Web Lloc web oficial
Facebook: creativecommons Twitter: creativecommons
Modifica dades a Wikidata
Logo Alguns drets reservats
Versió 2 del logo Alguns drets reservats

Creative Commons (CC) és una organització sense ànim de lucre dedicada a reduir les barreres legals per a compartir treballs creatius.

Aquesta organització inspirada en l'obra de Richard Stallman i en els treballs de la Free Software Fundation (FSF), ofereix diferents llicències que engloben des del sistema tradicional de drets d'autor fins al domini públic. L'objectiu de Creative Commons és donar opcions a aquells creadors que vulguin que terceres persones utilitzin i/o modifiquin la seva obra sota unes condicions determinades, ajudant així a reduir les barreres legals de la creativitat mitjançant la nova legislació i les noves tecnologies. Creative Commons proporciona llicències als creadors/autors per tal que estableixin els termes amb els quals volen compartir les seves obres en el medi digital. No dóna llicències totalment lliures, es troba entremig del Copyright i el Copyleft (o totalment lliure). La filosofia del Creative Commons s'allunya de l'estricte "tots els drets reservats" per derivar en el lema "alguns drets reservats", de l'autor, al copyleft.[1] Aquestes condicions les escull el mateix autor. Entre una obra amb "tots els drets reservats" o una "sense cap dret reservat", Creative Commons proposa tenir "alguns drets reservats". De fet una llicència CC no invalida el copyright d'una obra sinó que invalida alguns drets a terceres persones amb una sèrie de condicions (quatre) que es combinen per donar lloc a diferents tipus de llicències. L'objectiu final queda resumit en estandarditzar les llicències en lloc de prohibir l'ús de les obres; conseqüentment establirà un equilibri entre els drets dels autors i els drets dels usuaris. Tot i això, Creative Commons no pot ser considerada com una entitat intermediadora entre autors i usuaris, ni com una entitat de gestió de drets. Pel que respecta a la definició d'obra, qualsevol creació original ho és. Per tant, l'àmbit objectiu de l'aplicació és molt ampli: a internet tot pot esser una obra sotmesa -a vegades, innecessàriament- a una llicència CC, per exemple els blogs. Una obra que s'aculli a una llicència de Creative Commons, podrà ser copiada i distribuïda, sempre que es reconegui l'autoria i sota les condicions especificades en els diferents models de llicències, que van des de l'opció "domini públic" a aquelles modalitats que limiten l'ús comercial i les modificacions permeses en la creació original.[1]

Creative Commons va ser fundada l'any 2001 i llançada el 2002 als Estats Units, amb el suport del Centre del Domini Públic, per James Boyle i Lawrence Lessig (experts en propietat intel·lectual i ciberlleis), Hal Abelson (professor del MIT), Eric Saltzman (advocat i expert en ciberlleis) i Eric Eldred (editor web). Estudiants del Berkman Center for Internet & Society a la Harvard Law School han ajudat també en el projecte. Lawrence Lessig n'és l'actual president i és professor de dret a la Universitat de Stanford, que és on s'ubica actualment Creative Commons. A l'estat Espanyol concretament, el projecte fou resultat d'una necessitat a la UB (Universitat de Barcelona) per gestionar el material docent que el professorat penjava a internet.

El professor de Harvard i creador de Creative Commons, Lawrence Lessig, ha apostat per la desaparició de les societats privades dedicades a la recaptació dels drets d'autor, com la Societat General d'Autors i Editors (SGAE), per considerar-ho un model esgotat que no encaixa en l'era digital.[2] Ara bé, cada vegada més escriptors es recolzen en aquestes llicències per a ampliar la difusió de la seva obra i generar beneficis indirectes.[3]

Creative Commons a l'Estat espanyol[modifica]

El projecte de Creative Commons a l'Estat espanyol es va iniciar el febrer de l'any 2003 quan la Universitat de Barcelona va escollir un sistema per publicar material docent seguint l'exemple de l'OpenCourseware de l'Institut de Tecnologia de Massachusetts (MIT). Es va decidir optar pel sistema de llicències que emprava el MIT, el de Creative Commons. D'aquesta manera es va establir un acord de treball pel qual la Universitat de Barcelona encapçalaria el projecte d'adaptació de les llicències a l'Estat espanyol, en castellà i en català. A partir de febrer de l'any 2004 es va obrir una llista de discussió sobre les llicències i gràcies a les aportacions rebudes es va aconseguir disposar de les llicències adaptades a la legislació espanyola.

Des de l'1 d'octubre de 2004, les llicències de Creative Commons adaptades a la legislació sobre propietat intel·lectual de l'Estat espanyol estan disponibles per a tothom, tant en castellà com en català. I actualment també hi ha versions en aranès, asturià, eusquera i gallec.[4]

Creative Commons Internacional[modifica]

L'any 2003 neix Creative Commons International (iCommons) amb la finalitat d'adaptar i traduir les llicències de Creative Commons, basades en la legislació nord-americana, a les jurisdiccions i múltiples idiomes de la resta d'estats del món. La Universitat de Barcelona (UB), l'any 2003, decideix buscar un sistema per publicar material docent seguint l'exemple del Massachusetts Institute of Technology (MIT). És així com neix Creative Commons a l'Estat espanyol, ja que la UB es decideix a utilitzar llicències CC i es compromet a realitzar i liderar el projecte d'adaptació i traducció al castellà, català, basc i gallec. Les llicències adaptades a l'estat espanyol van estar disponibles a partir de l'octubre de 2004.

Llicències[modifica]

Amb la combinació de diferents principis i restriccions, les llicències autoritzen certs usos lliurement definits pels autors. L'organització vol fomentar la reutilització creativa de les obres intel·lectuals, fent que el creador mantingui els drets que consideri oportuns. Per fer-ho, a la web, posen a disposició dels autors uns formularis amb els quals poden escollir les característiques de distribució de l'obra. A través d'aquests formularis, es genera una llicència en tres formats: - Commons Deed: es tracta d'un resum d'ús autoritzat que inclou la iconografia. - Legal Code: seria una lectura més jurídica, el text regulador pròpiament. - Digital Code: aquest tercer nivell només és comprensible per les màquines. És la lectura tecnològica o versió digital amb metadades que es poden utilitzar per facilitar el treball de cercadors web.

Les combinacions es generen al voltant de quatre condicions bàsiques:

  • Creative Commons: Reconeixement Creative Commons: Reconeixement Reconeixement, o Attribution (by): sempre que es reconegui l'autoria de l'obra, aquesta pot ser reproduïda, distribuïda i comunicada públicament.
  • Creative Commons: No Comercial No comercial, o Non Commercial (nc): no es pot utilitzar l'obra ni els treballs derivats per a finalitats comercials.
  • Creative Commons: Sense obres derivades Sense obres derivades, o No derivative works (nd): no es pot alterar, transformar o generar una obra derivada de l'obra original.
  • Creative Commons: Compartir Igual Compartir igual, o Share alike (sa): si s'altera o transforma l'obra, o se'n generen obres derivades, han de quedar subjectes a la mateixa llicència que l'obra original.

Combinant les condicions obtenim les següents sis llicències:

  • Creative Commons: Reconeixement Reconeixement (cc-by): es permet l'ús comercial de l'obra i de les possibles obres derivades, la generació i distribució de les quals també està permesa sense cap restricció.
  • Creative Commons: Reconeixement Creative Commons: No Comercial Reconeixement – NoComercial (cc-by-nc): es permet la generació d'obres derivades sempre que no se'n faci un ús comercial. Tampoc es pot utilitzar l'obra original amb finalitats comercials.
  • Creative Commons: Reconeixement Creative Commons: No Comercial Creative Commons: Compartir Igual Reconeixement - NoComercial - CompartirIgual (by-nc-sa): no es permet un ús comercial de l'obra original ni de les possibles obres derivades, la distribució de les quals s'ha de fer amb una llicència igual a la que regula l'obra original.
  • Creative Commons: Reconeixement Creative Commons: No Comercial Creative Commons: Sense obres derivades Reconeixement - NoComercial - SenseObraDerivada (by-nc-nd): no es permet un ús comercial de l'obra original ni la generació d'obres derivades.
  • Creative Commons: Reconeixement Creative Commons: Compartir Igual Reconeixement - CompartirIgual (by-sa): es permet l'ús comercial de l'obra i de les possibles obres derivades, la distribució de les quals s'ha de fer amb una llicència igual a la que regula l'obra original.
  • Creative Commons: Reconeixement Creative Commons: Sense obres derivades Reconeixement - SenseObraDerivada (by-nd): es permet l'ús comercial de l'obra però no la generació d'obres derivades.

A més d'aquestes sis llicències, s'ofereixen d'altres que no són aplicables per igual a totes les obres ni en tots els països.

També existeix la llicència genèrica en la qual mirar un document CC-llicenciat en particular o de treball, és possible que fa a les llicències portada (ported) o no portada (No adaptada, també anomenada anaportada o genèrica). Això es refereix al codi legal subjacent. El verb "portar" s'aplica a l'adaptació de les dades per adaptar-se a una jurisdicció / territori / entorn tecnològic o política en particular.

Les llicències No Adaptada són llicències que no estan associats a cap jurisdicció específica (per exemple, país). No esmenten la llei de qualsevol jurisdicció en particular. Les versions no portades estan escrites d'acord amb els tractats internacionals de drets d'autor i, per tant, en teoria, compatible d'acord amb la legislació de drets d'autor en diversos països. A causa de les diferències subtils en els dos sistemes legals i com diversos països interpretar els diversos tractats internacionals sobre drets d'autor, la versió adaptada pot incloure o excloure clàusules que són o bé no jurídicament vinculants, o legalment sense sentit, en una jurisdicció específica - i per tant, alguns aspectes de la llicència poden no estar alineats perfectament amb les lleis d'una jurisdicció particular. Els socis Creative Commons amb advocats de tot el món, fan local o porten les llicències a diferents legislacions de dret d'autor de tot el món.[5]

Comparació amb altres llicències [cal citació][modifica]

Ni les llicències Creative Commons ni les llicències copyleft són contràries al copyright. De fet, es basen, precisament, en el règim de la propietat intel·lectual. En definitiva Creative Commons és un sistema alternatiu al copyright.

El copyright ha estat històricament una proposició de tot o res: un treball o està en el domini públic, o el seu propietari afirma "tots els drets reservats". El terme de protecció dels drets d'autor per a la majoria dels treballs s'ha dilatat considerablement, des dels 14 anys (el 1970, quan la llei del copyright va ser decretada per primera vegada als Estats Units) fins als 70 anys després de la mort del creador del treball. Veient la necessitat d'opcions a més del "domini públic" i de "tots els drets reservats" els creadors de Creative Commons van buscar establir un terreny intermedi de "alguns drets reservats" que respecti la propietat intel·lectual mentre s'expandeix l'ús acceptable del material protegit.

Compatibilitat de les llicències CC al sistema jurídic espanyol[modifica]

En general el plantejament de les llicències CC és compatible amb la Llei de Propietat Intel·lectual (Llei 23/2006), ja que l'article 17 de la LPI així ho indica:

"Correspon a l'autor l'exercici exclusiu dels drets d'explotació de la seva obra en qualsevol forma i, en especial, els drets de reproducció, distribució, comunicació pública i transformació, que no podran ser realitzades sense la seva autorització, excepte en els casos que preveu aquesta Llei".

Els autors que decideixen recolzar-se en una llicència d'aquest tipus es reserven alguns drets que gestionen les Entitats de Gestió Col·lectiva de Drets d'Autor. Encara que en alguns casos l'autor o autora no reservés cap dret, ha de saber que alguns d'ells són gestionats obligatòriament per aquestes entitats (P.ex., el dret remuneratori dels autors audiovisuals per la comunicació pública i/o lloguer de les seves obres).

Incoherències [cal citació][modifica]

Les llicències CC són perpètues, és a dir, tenen una duració perpètua i irrevocable, anul·lant així la capacitat de l'autor per modificar o anul·lar la llicència en algun moment. A més a més tampoc permeten el control sobre l'explotació de l'obra. Un cop que l'autor/a decideix regular l'accés a la seva obra mitjançant una llicència CC, aquesta obra quedarà sempre sotmesa a l'explotació sota els termes de la llicència. Com agravant, l'autor no control cap de les cessions que es realitzen amb l'obra, és a dir, no es controla a qui se cedeix, ni on, ni el període (encara que les cessions es facin mitjançant contractes escrits).

Avantatges/Inconvenients de l'aparició de CC [cal citació][modifica]

Avantatges
  • Ajuda en el procés d'equilibrar drets de l'autor i de l'usuari.
  • Relació més directa entre autor - usuari.
  • Llicència estandarditzada (alguns drets reservats).
  • Fomenta l'accés lliure i gratuït d'obres a Internet.
  • Compatible amb altres llicències (copyright, copyleft).
  • L'autor/a decideix com i en què condicions explotar la seva obra.
  • Contribueix a l'enriquiment dels commons.
  • Plataforma de llançament de l'obra d'artistes principiants.
  • Facilitat d'interceptar "infractors".
  • Compatible amb la normativa espanyola de Propietat Intel·lectual (LPI) que contempla principalment 4 drets: atribució, integritat, divulgació, explotació.
  • L'explotació té 4 manifestacions: reproducció, distribució, comunicació pública i transformació.
Inconvenients
  • Caràcter perpetu, irrevocable i gratuït.
  • Incoherència amb la LPI: anul·lació a l'autor de la llibertat per poder en qualsevol moment, canviar la llicència CC per altra, o inclús anul·lar-la.
  • No permet el control sobre l'explotació posterior de l'obra.
  • No estableix un termini fix en la cessió de drets que representa.
  • Incoherència de significat interna: es vol fomentar l'ús lliure i gratuït d'obres amb un mecanisme "propietari" la llicència. D'aquí sorgeixen dues postures:
  1. L'autorització de drets a favor de l'accés públic en contra dels seus interessos privats.
  2. Autors/usuaris acostumen a percebre una "patrimonialització" de les obres. És a dir, es reforça la percepció que les obres són propietats, les llicències sempre són necessàries i els usos/drets han d'estar expressament autoritzats.

Projectes que utilitzen llicències CC[modifica]

Alguns dels projectes més coneguts amb llicències CC

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

Referències[modifica]