Creativitat

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Exemple de treball creatiu

La creativitat (o també enginy) és la generació o posada en relació d'"idees" originals i potencialment útils en qualsevol camp, entenent "idea" no com a un concepte intel·lectualitzat sinó en un sentit més ampli, podent ser musical, un moviment corporal o relacionada amb una manera d'entendre l'espai o els colors, per exemple.[1]

La creativitat s'associa amb la imaginació i el pensament divergent, ja que sovint sorgeix del dubte, de replantejar un assumpte des de diferents angles, en un procés on intervenen la intuïció i la memòria.

Fases[modifica | modifica el codi]

La creativitat passa per diverses fases. En una primera es planteja la qüestió de manera lògica i es recullen les dades disponibles. Quan aquestes no permeten arribar a una solució satisfactòria, el cervell activa una segona fase, on cerca mecanismes diferents per abordar el problema. Aquesta fase pot ser llarga en el temps i sovint el problema queda emmagatzemat en el subconscient. Es produeix llavors el que metafòricament s'anomena il·luminació, on el cervell troba una alternativa abans no pensada. Aleshores la sotmet a crítica de manera conscient. Aquesta fase provoca eufòria en l'individu, que sent autorrealització i ganes de posar a prova la seva idea (si s'aplica realment llavors es parla d'innovació). Autors com Graham Wallas expandeixen aquestes fases fins a cinc, però respectant l'esquema bàsic.[2]

Sembla que la creativitat engloba diferents processos, que són els mateixos que intervenen en el cas de la metàfora o el somni. Aquests processos influeixen també en l'humor, per això moltes persones creatives tenen alts i baixos emocionals freqüents o fins i tot problemes de salut mental.

Expressió i repressió[modifica | modifica el codi]

La creativitat no és una característica estàtica, d'una banda perquè es pot potenciar o reprimir, i de l'altra perquè la seva manifestació depèn en gran mesura de factors aliens, que poden provocar bloquejos o alterar l'estat d'ànim.

Hi ha certes activitats que poden considerar-se eines per a la creativitat, com per exemple la lectura, el visionat de pel·lícules o d'espectacles d'arts escèniques, l'alteració de la consciència (per prendre alguna droga o per la desconnexió temporal que fa el cervell en una situació d'avorriment: baixa tensió i monotonia, com la repetició de mantres), l'associació lliure d'imatges o trencar conscientment una rutina.

En canvi hi ha circumstàncies que bloquegen o inhibeixen la creativitat, com l'excessiu autojudici, la falta de confiança en un mateix, l'apropament superficial repetit als problemes o la por a la reacció dels altres.

Tipus[modifica | modifica el codi]

La creativitat té diversos camps d'actuació. Així, es parla, per exemple, de la creativitat científica, la creativitat artística o la creativitat pràctica o estratègica (a vegades s'ha anomenat enginy), entre d'altres.

Sociologia[modifica | modifica el codi]

La creativitat, quan s'aplica a un nou concepte o objecte, per motius econòmics pot registrar-se (patent) i llavors gaudeix dels drets de propietat intel·lectual. Aquest costum o tradició capitalista és cultural, ja que en el passat a Europa no es considerava important protegir les invencions, sinó que es consideraven part de la comunitat. Fins i tot en èpoques com l'Edat Mitjana, els artistes eren anònims, ja que el contrari era un pecat d'orgull.

Algunes cultures, com les orientals, creuen que la creativitat és una facultat divina perquè està emparentada semàticament i en efecte a la Creació dels déus, i per tant el seu exercici té una aura sagrada. Els creients intenten fomentar-la i exercitar les arts per apropar-se a la divinitat.

Aquest concepte també estava estès en l'època clàssica, els grecs (i els romans després) creien en les musses com a presència divina que posseïa el cos de l'artista provocant-li creativitat. Per això les invocaven al començament dels poemes. La figura retòrica va perdurar durant els segles posteriors, especialment durant el romanticisme (on es lligava a la idea de geni).

Teories psicològiques[modifica | modifica el codi]

"Intel·ligència creativa"[modifica | modifica el codi]

Determinats psicòlegs addueixen que, tenint en compte les intel·ligències múltiples de Howard Gardner, la creativitat no està lligada al coeficient ordinari però sí que seria un símptoma d'intel·ligència, anomenada fluida o flexible. Altres postulen que, en tant que solució diferent, és un tipus d'"intel·ligència".

Alguns psicòlegs d'empreses diuen que busquen gent "amb creativitat" per avançar-se al competidor, ja que creuen que la novetat és un valor en el mercat contemporani per ella mateixa, a diferència, segons ells, d'altres èpoques on es valorava més la imitació exacta de la tradició.[3]

"Personalitat creativa"[modifica | modifica el codi]

Segons algunes idees d'alguns psicòlegs, hi ha persones amb més "creativitat innata" que d'altres, si bé diuen que és una facultat que es pot entrenar. Les "persones creatives", segons ells, acostumen a tenir una sèrie de trets en comú:[4] tendeixen a buscar moments de solitud i són més introvertides que la mitjana, no fan tant de cas als prejudicis socials, estan més oberts a manifestar i explorar l'emoció, són apassionades, són persones intuïtives, busquen els problemes complexos, que veuen com a reptes i no els deixen fins a resoldre'ls, es poden mostrar inconformes amb la situació del món on viuen, tenen un bon autoconcepte però poden caure més fàcilment en la frustració, presenten gran capacitat de síntesi i abstracció, estan obertes a l'experiència i al risc, i tenen capacitat de lideratge.[5]

Mesura de la creativitat[modifica | modifica el codi]

Malgrat que alguns psicòlegs necessiten quantificar i mesurar la creativitat, no tenen cap test estàndard per mesurar-la. Normalment usen l'observació, o mirar si es donen en l'individu les característiques "pròpies de l'ésser creatiu" i el producte del seu treball, i aproximacions a la personalitat.

També poden posar al subjecte davant situacions provocades que pensen que els poden estimular el pensament divergent. Els exemples clàssics serien fer-li dibuixar alguna cosa (per fugir del model de la casa escolar), continuar una història, buscar trets comuns en objectes molt diferents, intentar usar un estri quotidià d'una manera nova o generar conseqüències possibles d'esdeveniments allunyats de la norma.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Lucia Langa García i Franc Ponti Roca, Intel·ligència creativa, editorial amat, 2013. ISBN 9788497355018 (català)
  2. «What is Creativity?» (en anglès). [Consulta: 7 abril 2015].
  3. Estruch Ribera, Susana «[Tesi doctoral en xarxa LA CREATIVITAT: BASES TEÒRIQUES I PROPOSTA D’UN PROGRAMA D’INTERVENCIÓ PEDAGÒGICA A TRAVÉS DE L’ART EN PRIMÀRIA]». , 2005.
  4. Sterenberg, Robert J «Creativity: from protencial to realitzation». , 2004.
  5. Wolfradt, Uwe «Individual differences in creativity : personality, story writing and hobbies». , 2001.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Creativitat Modifica l'enllaç a Wikidata