Creepy
| Tipus | còmic  |
|---|---|
| Fitxa | |
| Llengua | anglès |
| Data d'inici | 1964 |
| Propietat de | Warren Publishing |
| Estat | Estats Units d'Amèrica |
Creepy va ser el títol de dues revistes especialitzades en còmic de terror: Una nord-americana i una altra espanyola, que al principi compartien molt del seu material. Inspirades en les publicacions d'EC Comics (Entertaining Comics), sobretot en "Tales from de Crypt" ("Historias de la cripta" en castellà), on apareixia el "vigilant de la cripta" (The Crypt-Keeper), que inspiraria el personatge mascota de la revista l'"Oncle Creepy" i les pel·lícules "Creepshow" de George A. Romero i Stephen King.
La versió nord-americana va aparèixer el 1964 editada per Warren Publishing. En el seu moment de major auge, "tirava tres milions d'exemplars, que anaven no només al mercat nord-americà, també a Canadà, Anglaterra".[1] Actualment la companyia Dark Horse aquesta publicant una reedició en volums de la col·lecció original de Creepy i una revista periòdica amb material nou.
La versió espanyola va ser editada per Toutain Editor a partir de 1979, formant part de l'anomenat boom del còmic adult a Espanya. Pel que sembla, l'edició nord-americana rebia cartes de lectors queixant-se de la influència espanyola que es notava a la revista, mentre que l'edició espanyola ho feia respecte a la influència americana.[2]
L'edició nord-americana (1964-1983)[modifica]
Va constar de 145 números:
| De 1964-1969 | ||
|---|---|---|
| Número | Data | Contingut |
| 1 | Finals de 1964 | "Els vampirs surten de nit" ("Vampires Fly at Dusk!"), Del guionista Archie Goodwin i el dibuixant Reed Crandall relata el tràgic amor del Comte Orsini i el seu nova dona, que, recentment traslladats al seu castell en Sicília comencen a ser relacionats pels vilatans amb els misteriosos assassinats que estan patint. |
| 14 | "La maledicció del vampir" ("Curse of the Vampire!") Amb guió de Archie Goodwin i dibuixos de Neal Adams, presenta un doctor nord-americà, de nom Gordon, que es disposa a vetllar el cadàver de la seva dona Teresa Veneto, en contra dels consells del majordom de la família d'aquesta, qui l'insta a travessar-la amb una estaca en atenció a la superstició popular que convé que els Veneto havien estat maleïts amb una mort primerenca de la qual sempre despertaven convertits en vampirs. | |
| 30 | novembre de 1969 | "To Be Or Not To Be A Witch", 7 p. de Bill Parente/Carles Prunés, convertint aquest en el primer historietista espanyol que publica a la revista, encara sense la mediació de Selecciones Ilustradas. |
El 1970 Jim Warren es va entrevistar amb Josep Toutain, que havia viatjat amb una carpeta plena d'originals a Nova York per buscar nous mercats i gèneres per als artistes deSelecciones Ilustradas, que fins llavors havien treballat principalment per al mercat britànic. Jim Warren va quedar tan impressionat per la relació qualitat / preu dels dibuixos que a l'any següent començava un desembarcament d'autors espanyols, primer a Eerie.
| Des de 1970 | ||
|---|---|---|
| Número | Data | Contingut |
| 45 | En "El quadre de la mort" ("The Picture of Death"), tot un homenatge a Hieronymus Bosch per part de Josep M. Beà, el jove pintor Herbert Wilson, de camí a Londres, pernocta a la petita població de Lairg (Escòcia), veient-se obligat a agafar una habitació que ningú vol, a causa de l'escassetat provocada per les festivitats del lloc. Pel que sembla, han desaparègut quatre hostes des que es deixés en ella un horrible quadre com a pagament del lloguer. | |
| 54 | "Mickey l'esmunyedís" ("The Slipped Mickey"), per Douglas Moench / Richard Corben és una lucinada història en la qual un nou amfitrió,Mr Dement substitueix l'Oncle Creepy, per venjar-se del psiquiatre Howard Nugent que l'havia tractat, narrant-nos com aquest es precipita en la bogeria. | |
| 94 | "Ada", de Bill Pearson / Alfredo Alcalá narra la trista vida (1908-1975) del seu protagonista homònima, condemnada per un experiment patern a néixer vella i tornar a la infància durant la seva vida, així com l'amor impossible que el doctor Alan Coburn desenvolupa per ella. | |
| 97 | Vegeu Creepy número 97| | | |
| 100 | En "La remor del més enllà" ("Whisper of Darkness"), ambientada en un poble costaner de Massachusetts, Gerry Boudreau / Rafael Auraleón narren els últims dies de vida de Gezelda, una pobra dona sempre pendent del retorn del seu marit, el pescador Lancaster Howell, tot i que aquest li és infidel. Un dia de tardor de 1893, una esfera extraterrestre posada al mar contacta amb ella i la dota del poder d'influir en els altres, el que inevitablement deslligarà la tragèdia. | |
| 105 | "Vida nocturna" ("Night Life"), amb guió de Bob Toomey i dibuixos de Rafael Aura León és una historieta gairebé romàntica de vuit pàgines, en la qual una dona acaba la seva persecució d'un ben plantat monstre, del qual es quedés enamorada fa gairebé cinquanta anys, quan ella era una joveneta pintora en la Plaça Clichy de París. | |
| 145 | febrer de 1983 | |
L'edició espanyola (1979-1985, 1990-1992, 2010)[modifica]
Primera època (Toutain Editor), 1979-1985, 79 números publicats[modifica]
Sota el lema "La millor publicació mundial de terror" recopilava en els seus primers números historietes ja publicades en els darrers números de l'edició nord-americana de la revista, VampirellaiEerie, encara incorporar una altra de 1984 en el nombre 3 i diverses historietes de Richard Corben procedents de fanzines (números 0 i 3).
La revista va tenir 60 pàgines. El seu preu va ser de 100 pessetes en els dos primers números, 125 pessetes, del 3 al 32.
En els seus primers números, l'última historieta, generalment més antiga, era precedida per una petita ressenya biogràfica de l'autor de la mateixa (Neal Adams, Reed Crandall, Víctor de la Fuente, Josep M. Beà, Richard Corben, Pat Boyette, Luis García, Esteban Maroto, etc.)
(Planeta DeAgostini), 2010[modifica]
Recull dels 5 primers números de la versió nord-americana en enquadernació cartoné.
Referències[modifica]
Vegeu també[modifica]
Enllaços externs[modifica]
- The Warren Magazines Index per Richard J. Arndt. (En anglès)
- Creepy, la insígnia del terror a Espanya, per Fco Javier Alcázar.