Cremador d'esperit de vi

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Un cremador d'alcohol d'alumini.
Un cremador d'alcohol de vidre.

Un cremador d'alcohol o cremador d'esperit de vi, és un equip de laboratori que s'utilitza per produir una flama oberta. Pot ser de llautó, vidre, acer inoxidable, alumini, etc.[1]

Usos[modifica]

Es prefereixen els cremadors d'alcohol per a alguns usos, en lloc dels cremadors Bunsen, amb finalitats de seguretat i en laboratoris on no es disposa de gas natural. Són poc voluminosos, la seva mida es limita a aproximadament 5 centímetres (dues polzades) d'alçada, amb una temperatura comparativament més baixa que la flama de gas del cremador Bunsen.[2][3]

Tot i que no generen unes flames tan calentes com altres tipus de cremadors, fan prou escalfor per realitzar proves amb substàncies químiques, procediments estàndard de laboratori de microbiologia, com també es poden utilitzar per esterilitzar a la flama alguns equips de laboratori.[4][5]

Funcionament[modifica]

La flama del cremador es tapa com una espelma per apagar-la.
Una petita quantitat de líquid bull al damunt del cremador d'alcohol.

El combustible típic és l'alcohol desnaturalitzat, el metanol o l'isopropanol. Per apagar la flama, s'utilitza Una tapa com esmocadora -(snuffer),[2][3]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Griffin, John Joseph. Chemical Recreations: A Compendium of Experimental Chemistry, Part 1. 8th. Glasgow: Richard Griffin and Co., 1838, p. 17–21. 
  2. 2,0 2,1 «Laboratory Burner Safety». safety.ucanr.edu, 2007. [Consulta: 17 juny 2015].
  3. 3,0 3,1 Braham, R. «Standard Operating Procedure - Safe Use of Alcohol Burner». ovc.uoguelph.ca. Department of Biomedical Sciences of Ontario Veterinary College, 2002. [Consulta: 17 juny 2015].
  4. «Low-tech Microbiology Tools». teach.genetics.utah.edu. Arxivat de l'original el 2015-06-27. [Consulta: 26 juny 2015].
  5. Myers, D. N.. «7.1.1. Equipment and Equipment Sterilization Procedures». A: National field manual for the collection of water-quality data. USGS, 1997 (Techniques of Water-Resources Investigations, book 9).