Crestomatia

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

La crestomatia (del grec antic χρηστομάθεια, khrēstomátheia desig d'aprendre = χρηστός “útil” + μανθάνω “aprendre”), és a dir alguna cosa que és útil per aprendre)[1] és el gènere literari que consisteix en una selecció dels millors fragments d'una obra literària, autor, autors, una època, un gènere literari o una literatura, a fi de fer-se una idea total del mèrit i valor d'aquests. Aquesta denominació va ser donada per primera vegada per Hel·ladi de Cesarea en el segle IV a un conjunt de trossos literaris grecs molt selectes, i en el segle següent per Procopi de Cesàrea. Des del segle XVI es van multiplicar les crestomaties, però amb un ús més didàctic, perquè eren destinades especialment als estudiants que necessitaven exercitar-se en la traducció d'una llengua mitjançant una antologia dels seus textos més representatius.

Les crestomaties es donen especialment per als estudiants de llengües antigues, com l'hebreu, grec i llatí. Normalment per a l'estudi de l'hebreu bíblic, s'utilitzen com a crestomatia els primers capítols del llibre del Gènesi.

Exemples de crestomaties[modifica]

  • Silvestre de Sacy: Chrestomathie arabe. Ou extraits de divers écrivains arabes, tant en prose qu’en vers, à l’usage des élèves de l’école spéciale des langues orientales vivantes. Impr. impériale, Paris 1806 ff.
  • Alexandre Vinet: Chrestomathie française, ou choix de morcheaux tirés des meilleurs écrivains français. Ouvrage destiné à servir d’application méthodique et progressive à un cours régulier de langue française. 3 Bände. Bâle, Neukirch 1829–1930.
  • Bernhard Dorn (Hrsg.): A Chrestomathy of the Pushtū or Afghan language, to which is subjoined a glossary in Afghan and English. Imperial Academy of Sciences, St. Petersburg 1847.
  • Caspar Decurtins (Hrsg.): Rätoromanische Chrestomathie. 12 Bände und ein Ergänzungsband. Junge, Erlangen 1891–1919 (als Faksimile mit Register in 15 Bänden neu hrsg. vom Octopus-Verlag bzw. von der Società Retorumantscha, Chur 1982–1986).
  • Henri Sensine: Chrestomathie française du XIXe siècle. Band 1: Prosateurs. Payot, Lausanne 1898; Band 2: Poètes. Payot, Lausanne 1899.
  • Frido Mětšk: Chrestomatija dolnoserbskego pismowstwa. Pokazki z dolnoserbskeje literatury w imperialistiskej Nmskej [Chrestomathie des niedersorbischen Schrifttums]. 3 Bände. Volk und Wissen, Berlin 1956 und 1957; 2. Auflage: Domowina, Budyšyn 1982.
  • Bruno Lewin: Japanische Chrestomathie. Von der Nara-Zeit bis zur Edo-Zeit. 2 Bände. Harrassowitz, Wiesbaden 1965.
  • Mencken, H. L., A Mencken Chrestomathy, New York: Alfred P. Knopf, 1949
  • Zamenhof, L. L., Fundamenta Krestomatio de la Lingvo Esperanto, Paris: Hachette, 1903
  • Inocêncio Francisco da Silva, Crestomatia portuguesa oferecida à mocidade estudiosa, Typ. de José Manuel Mendes, Lisboa, 1850
  • Edward Ullendorff, A Tigrinya Chrestomathy, Stuttgart: Steiner Werlag Wiesbaden GmbH, 1985.
  • Bilingual Greek-Latin Grammar, by Georgios Dimitriou, 1785, conté anotacions personals, epístoles i maximes, així com biografies d'homes notables.[2]

Referències[modifica]

  1. «Crestomatia». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Merry, Bruce. Encyclopedia of modern Greek literature. 1. publ.. Westport, Conn. [u.a.]: Greenwood Press, 2004, p. 70. ISBN 978-0-313-30813-0. 

Enllaços externs[modifica]

Vegeu Crestomatia en el Viccionari, el diccionari lliure.