Cretona

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
L'ordit i la trama en un teixit normal

La cretona fou originalment un teixit molt resistent amb ordit de cànem i trama de lli . En els inicis era de color blanc, sense estampar. També en els orígens, hi havia cretones teixides de cànem, de lli i de cotó. A França, segons una llei de 1738 (Reglement du 14 de Janvier de 1738 ) les cretones havien de ser de lli, exclusivament. Durant molts anys les cretones eren teixits blancs, resistents i suaus al tacte. Emprats per a fer camises, mocadors i altres. Les definicions actuals consideren les cretones teixits de cotó estampats, de qualitat regular, usats per a fer cortines, entapissat de mobles i altres paraments de la llar.[1][2] El canvi de significat es produí a partir de 1875 i ja estava consolidat el 1900. (Vegeu documents, més avall).

Història[modifica]

Hom atribueix el seu nom i origen al teixidor Paul Creton del poble de Vimoutiers dans l’Orne ( l’any 1640 ) o, potser, a la vila de Creton dans l’Eure en època no definida. [3]

Documents[modifica]

  • 1762. Cretona només de lli. CRETONNE. Toile blanche ainsi appellée du nom de celui qui en a fabriqué le premier. Elle a la chaîne & la trame de lin, … aux cretonnes qui se manufacturent à Lizieux en Normandie. Il y en a de fines, de grosses & de moyennes. Leur longụeur & leur largeur varient beaucoup. Elles sont toutes d’un très-bon usé.[4]
  • 1770. Cretona de cànem i lli. CRETONNE. Sorte de toile blanche qui se fabrique en Normandie du côté de Lizieux. Les cretonnes , ainsi appeliées du nom de celui qui en a fabriqué le premier , ont la chaîne de chanvre & la trame de lin.[5]
  • 1814. CRETONNE, s. f. Sorte de toile blanche Des chemises de cretonne.[6]
  • 1839. Cretona tela blanca. Cretonne, subst. fém., sorte de toile blanche qui se fabrique du côté de Lisieux : des chemises de cretonne.[7]
  • 1841. Cretona tela blanca, bastant suau...[8]
  • 1844. Primera referéncia en castellà.[9]
  • 1870-1950. Barbara Brackman resumeix el canvi de significat de "cretonne".[10]
  • 1918. Cretones estampades amb flors.[11]

Poesia popular[modifica]

«

y cuant [la percalera] talla algun vestit

de cretona o de percal,

talla més faldes sa llengua

qu•una daga d'afaitar

(Tipos d'auca, 99).

»

[12]

Notes[modifica]

  1. CRETONA f.: Roba de cotó, gruixuda i de baixa qualitat, que sol esser estampada i destinar-se a cortines, tapisseria de mobles, etc.. http://dcvb.iecat.net/
  2. TÈXT Teixit fet amb fils gruixuts de cotó, lligat de plana i bastant d'empesa, que hom destina generalment a l'estampació. http://www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0037468
  3. Mou-te per la pobresa zero. Intermón Oxfam Editorial, 2006, p. 21–. ISBN 978-84-8452-436-6. 
  4. Dictionnaire du citoyen, ou Abregé historique, théorique et pratique du commerce. Contenant ses principes; le droit public de l'Europe relativement au négoce; [etc.]. Aux dépens de la compagnie, 1762, p. 198–. 
  5. Dictionnaire portatif de commerce, contenant la connoissance des marchandises de tous les pays, ou les principaux & nouveaux articles, concernans le commerce & l'economie: les arts, les manufactures, les fabriques, la minéralogie, les drogues, les plantes, les pierres précieuses, &c.&c. .... Société typographique, 1770, p. 233–. 
  6. Dictionnaire de l'Académie françoise,. Bossange et Masson, Garnery, Henri Nicolle, 1814, p. 348–. 
  7. Paris Aubert et cie. Pictorial French Dictionary. C. Tiet, 1839, p. 119–. 
  8. W. Duckett. Dictionnaire de conversation à l'usage des dames et des jeunes personnes, ou Complément nécessaire de toute bonne éducation. Langlois et Leclercq, 1841, p. 356–. 
  9. Juan Bravo Castillo. Actas del II Coloquio sobre los Estudios de Filología Francesa en la Universidad Española: (Almagro, 3-5 de mayo de 1993). Univ de Castilla La Mancha, 1 gener 1994, p. 151–. ISBN 978-84-88255-52-5. 
  10. Barbara Brackman. Making History - Quilts & Fabric From 1890-1970: 9 Reproduction Quilt Projects - Historic Notes & Photographs - Dating Your Quilts. C&T Publishing Inc, 5 novembre 2010, p. 42–. ISBN 978-1-60705-302-6. 
  11. Lesley Jackson. Twentieth-Century Pattern Design. Princeton Architectural Press, 8 febrer 2007, p. 58–. ISBN 978-1-56898-712-5. 
  12. Joaquim Martí Mestre. Diccionari històric del valencià col•loquial: Segles XVII, XVIII i XIX. Universitat de València, 28 novembre 2011, p. 508–. ISBN 978-84-370-8598-2. 

Enllaços externs[modifica]