Creu de Malta (mecanisme)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Mecanisme de la creu de Malta: fixeu-vos que només gira mentre està en contacte amb la rodeta, creant un moviment circular intermitent.

La Creu de Malta, o roda de Ginebra, és un mecanisme d'un projector de pel·lícules cinematogràfiques.

Funcionament[modifica | modifica el codi]

La pel·lícula arriba al projector, per diversos engranatges passa per la finestreta on es projecta la llum i pels lectors de so. Els engranatges giren contínuament, però la creu de Malta, no. Fa un moviment de gir i fa una aturada, sincronitzada amb unes paletes que tallen i deixen passar la llum, de manera que al moviment de gir la pel·lícula avança un fotograma i la paleta no deixa passar la llum, i en l'aturada la paleta s'obre, deixant passar la llum per la finestreta i projectant la imatge a la pantalla. Al cinema actual, aquest moviment es fa 24 vegades per segon.

Usos i aplicacions[modifica | modifica el codi]

Una de les aplicacions de la Creu de Malta són els projectors cinematogràfics, per a què es pugui fixar cada fotograma. La cinta avança fotograma a fotograma i cadascun d’ells es manté fix davant la finestra de projecció 1/24 segons, sent exposat dues vegades cada fotograma en aquest temps, resultant així una freqüència de 48 Hz. Per tant, l’avanç intermitent és aconseguit mitjançant la Creu de Malta, tot i que alguns projectors moderns utilitzen mecanismes electrònics o motors. Els primers usos de la Creu de Malta per als projectors cinematogràfics es remunten a 1896, amb els projectors d'Oskar Messter i Max Gliewe, així com amb el Theatrograph de Robert William Paul. Alguns projectors previs, incloent-hi el projector de Thomas Armat, comercialitzat per Edison com el Vitascope, utilitzaven un mecanisme inventat per Georges Demenÿ l’any 1893 per aconseguir l’avanç intermitent.

Les Creus de Malta també eren utilitzades en rellotges mecànics, però no com a mecanisme principal, sinó com a ajuda per limitar la tensió de les molles i els engranatges. En els rellotges, la roda d’accionament és aquella que enrotlla les molles i la Creu de Malta és la que evita que les molles es desenrotllin o perdin la seva flexibilitat. Aquesta utilització del mecanisme la varen inventar els rellotgers dels segles XVII i XVIII.

Altres aplicacions del mecanisme de la Creu de Malta inclouen el canvi de tinta en les impressores plòter, màquines per comptar bitllets i diversos equips utilitzats en la fabricació, per exemple torres, trepants i taules giratòries. L’Iron Ring Clock, creat pels estudiants d’una universitat canadenca, també utilitza la Creu de Malta per funcionar.

Per últim, es pot remarcar com a fet curiós que una Creu de Malta va ésser utilitzada per canviar els filtres de la càmera d’enquadrament en la missió Dawn, utilitzada per obtenir imatges de l’asteroide 4 Vesta l’any 2011.[1]

Tipus de rodes de Ginebra[modifica | modifica el codi]

Animació d'una roda de Ginebra interna en moviment.

Existeixen dos tipus de rodes de Ginebra. Per una banda trobem el sistema extern, que és el més utilitzat gràcies a que pot suportar un major estrès mecànic. En aquest tipus de sistemes l'angle de rotació no acostuma a sobrepassar els 180°. Per altra banda, i encara que es tracta d'un sistema menys versàtil, també hi ha la roda de Ginebra interna. Suporta menys tensió mecànica que l'anterior tipus i no es pot reduir tant la seva mida. A més, l'eix de la roda motriu només pot tenir un pivot al costat i l'angle de rotació sempre ha de ser superior als 180°. Ambdues formes són completament vàlides i poden ser utilitzades en funció de les necessitats i la finalitat de cada situació.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. "Camera", Multimedia, US: Jet propulsion laboratory, Nasa, <http://dawn.jpl.nasa.gov/multimedia/movies/camera6.mov>.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Creu de Malta (mecanisme) Modifica l'enllaç a Wikidata