Creuer Baleares

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de vaixellCreuer Baleares
Crucero Baleares (1936).jpg
Historial
Drassana Societat Espanyola de Construcció Naval
Assignat 28 desembre 1936

28 desembre 1936 – 6 març 1938
Operador Armada Espanyola
Característiques tècniques
Tipus creuer pesat
Classe Canarias-class cruiser
Modifica dades a Wikidata

El Baleares fou un creuer pesat de l'armada franquista durant la Guerra Civil espanyola. Va ser enfonsat durant la Batalla del Cap de Pals després de ser impactat per torpedes disparats per destructors de l'armada republicana.[1]

Característiques generals[modifica | modifica el codi]

  • Eslora: 193,90 m
  • Mànega: 19,52 m
  • Puntal: 12,57 m
  • Calat: 6,51 m
  • Armament
  • 8 canons SECN de 203 mm en 4 torres dobles
  • 8 canons de 120 mm, 4 per banda
  • 12 tubs llança-torpedes de calibre 533 mm, grups de 6, un per banda
  • Propulsió:
  • 8 calderes Yarrow
  • 4 turbines Parsons
  • 4 hèlix
  • Potència: 90.000 cv
  • Velocitat: 33 nusos
  • Autonomia:
  • 8.000 milles a 15 nusos
  • 4.000 milles a 25 nusos
  • 1.235 milles a 33 nusos
  • Tripulació: 800 homes

Construcció[modifica | modifica el codi]

La seva construcció va ser orenada durant la dictadura del general Miguel Primo de Rivera. La Sociedad Española de Construcción Naval (SECN) va ser l'empresa que construí la nau i basà el disseny en el dels creuers de la classe Country de la Royal Navy. La proclamació de la segona república en el 1931 varen retardar la construcció tal que en el 1936 encara estava amarrat a port i incomplet.

Enfonsament durant la Guerra civil Espanyola[modifica | modifica el codi]

la nit del 5 de març de 1938 el Baleares participava en la protecció de un comboi procedent d'Itàlia. La flota franquista es va trobar inesperadament amb l'armada republicana produint-se un enfrontament que avui es coneix com la batalla del Cap de Pals. Cap a les 02:20 del 6 de març diversos torpedes, possiblement procedents del destructor Lepanto, tocaren la zona central i el dipòsit de municions del Baleares, causant importants danys que provocaren el seu enfonsament. Els destructors anglesos HMS Boreas i HMS Kempenfelt varen acudir al salvament dels naufragats i varen rescatar a 435 homes; mentre que uns 786 varen morir o desaparèixer. El Contraalmirall i comandant de l'embarcació, Manuel Vierna Belando, fou un dels morts

Durant el salvament, avions republicans varen bombardejar els destructors anglesos, perquè varen pensar erròniament que es tractava del Baleares, causant un mort i quatre ferits al Boreas.

Altres[modifica | modifica el codi]

Al cinema[modifica | modifica el codi]

En el 1940 es va estrenar la pel·lícula El Crucero Baleares, dirigida per Enrique del Campo i de marcat caràcter propagandista. Tot i així, la pel·lícula no va ser autoritzada, qi en el 1948 totes les còpies existents havien estat destruïdes.

Monuments[modifica | modifica el codi]

A Ciutat de Mallorca (Illes Balears) es va construir un monument en memòria de les víctimes del Baleares.[2] A més, a moltes localitats hi ha carrers amb el nom Creuer de Baleares. En la localitat basca de Ondárroa, d'on procedien uns 50 tripulants, es varen construir dos monuments en honor als morts, un al port i l'altra al cementeri.

Referències[modifica | modifica el codi]