Creuera

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Per a altres significats, vegeu «creuera (anatomia)».
Infotaula d'ésser viuCreuera
Cruciata laevipes
Cruciata laevipes Luc na croise.JPG
Hàbit
Cruciata sp Sturm49.jpg
Il·lustració naturalista
(Deutschlands Flora in Abbildungen , 1796)
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreGentianales
FamíliaRubiaceae
TribuRubieae
GènereCruciata
EspècieCruciata laevipes
Opiz
Nomenclatura
Sinònim taxonòmic
  • Valantia cruciata L.
  • Galium cruciata (L.) Scop.
  • Galium cruciata var. laevipes (Opiz) W.D.J.Koch
  • Rubia cruciata (L.) Baill.
  • Valantia hirsuta Gilib.
  • Aparine latifolia Moench
  • Galium valantia G.Gaertn., B.Mey. & Scherb.
  • Valantia ciliata Opiz ex J.Presl & C.Presl
  • Galium glabrifolium Rochel
  • Galium cruciata var. mucronata Peterm.
  • Cruciata ciliata Opiz
  • Cruciata hirsuta Fourr.
  • Galium luteocruciatum St.-Lag.
  • Valantia crucialis Bubani
Modifica les dades a Wikidata

La creuera (Cruciata laevipes) és una espècie de planta de la família de les rubiàcies present arreu d'Europa així com al nord de Turquia, l'Iran, el Caucas i l'Himàlaia occidental.[1] S'ha informat de la seva naturalització al Comtat d'Ontario a l'Estat de Nova York.[2] C. laevipes creix en prats, vorals de carreteres, ribes, matollars i boscos oberts, generalment sobre sols calcaris ben drenats.[3]

Morfologia[modifica]

Flors de C. laevipes

Aquesta planta perenne extensiva pot créixer a una alçada de 15-70 cm, es reprodueix per llavors i estolons i presenta, cosa inusual en el grup de les rubiàcies, flors hermafrodites grogues. Les flors interiors són mascles i després cauen, mentre que les exteriors són bisexuals i produeixen els fruits. Les flors fan olor de mel. Dels verticils de quatre fulles, només dos de cada grup són fulles reals, les altres dues són estípules.[4] S'associa amb micorizes arbusculars que penetren les cèl·lules corticals de les arrels.

Usos[modifica]

Avui dia Cruciata laevipes apenes s'usa com a planta medicinal, però abans s'emprava com a remei per al reumatisme i l'edema.[5] El manuscrit del Medicinale Anglicum recomana la creuera com a cura per al maldecap.[6]

Notes[modifica]

  1. Kew World Checklist of Selected Plant Families Cruciata laevipes
  2. Biota of North America Program, Cruciata laevipes
  3. The Flora of Derbyshire
  4. Hutchinson, John (1955). British Wild Flowers. Harmondsworth : Penguin. V. 1. p. 211.
  5. Medicinal plants
  6. Robert Lacey and Danny Danziger August: The Year 1000: What Life Was Like at the Turn of the First Millennium Little, Brown, 2000 ISBN 0-316-51157-9

Enllaços externs[modifica]