Criada 74

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Criada 74 fou un col·lectiu d'artistes mallorquins, del moviment avui anomenat la Nova Plàstica Mallorquina, que dinamitzaran la vida cultural mallorquina entre el 1973 i el 1977 de manera provocativa i rompent amb l'oficialisme cultural. El grup estava integrat inicialment per Catalina Bonnín, Bartomeu Cabot, Josep Canyelles, Valentí Castanyer, Miquel Àngel Femenias, Àngel Muerza, Lleonard Muntaner, Carme Roig, Vicenç Torres i Miquel Trias. Posteriorment, quedà reduït a Josep Canyelles, Miquel Àngel Femenias, Àngel Muerza, Carme Roig i Vicenç Torres, i amb la incorporació de Ramon Valentí.

El grup es donà a conèixer el 1974 a la llibreria Tous, de Palma, amb l'exposició de la imatge estereotipada d'una criada, pintada de forma idèntica per cada un dels artistes, com a denúncia de l'art anquilosat dels concursos. L'obra fou presentada, i rebutjada, als certàmens d'Andratx i Felanitx. De les accions que dugueren a terme, en destaquen quatre.[1] La primera fou la participació el 1975 en el Primer Cicle d’Investigacions Plàstiques d’Alcúdia, quan instal·laren cent figures serigrafiades i aferrades damunt fusta arreu de la murada d’Alcúdia, les quals representaven policies agressius i polítics sinistres com l'emperador vietnamita Bảo Đại. La policia franquista confiscà totes les figures en qüestió d’hores. La segona acció-exposició tengué lloc l’any 1976 al Col·legi Oficial d’Arquitectes de les Illes Balears, on recrearen l’ambient claustrofòbic, sòrdid i amenaçador d’una comissaria. De nou, l'exposició fou clausurada per ordre governativa. La tercera acció sonada comptà amb la participació del crític Damià Ferrà-Ponç i artistes aliens al grup com Andreu Terrades i Horacio Sapere, i consistí a irrompre a la Sala Mozart durant el lliurament dels Premis Ciutat de Palma del 1977 i, entre altres gestos, repartir entre els assistents bosses de paper perquè hi vomitessin[2] i repartir el manifest A un art oficial.[1] Finalment, la quarta acció-exposició de ressò fou la mostra anomenada “Expo-Caca” a la Galeria Latina de Palma. L'exposició constava de set tasses de vàter enfilades dalt d’una mena d’altars i envoltades totes de centenars d’excrements falsos –fets amb pasta de paper i pintats– però d’aparença molt realista. Ofensiva i grollera amb humor, la mostra mereixé l’atenció de revistes aleshores tan mainstream com Interviú, un fet que ja permetia entreveure de quina manera al cap dels anys s’acabarien assumint, mediàticament i socialment, la provocació artística i el concepte de revolta.[2] Tot i la seva breu durada, fou una temptativa dinamitzadora, crítica i provocativa que assolí un gran ressò a Mallorca.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 «Criada 74». A: Dolç i Dolç, Miquel (coord.). Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum 4. Palma: Promomallorca, p. 310. ISBN 84-8661702-2. 
  2. 2,0 2,1 Pons, Pere Antoni. «Criada 74: criticar l’oficialisme, rebentar l’oficialisme», 30-11-2018. [Consulta: 21 desembre 2021].