Crim de la fase final

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'esdevenimentCrim de la fase final
Data gener 1945 –  maig 1945
Modifica les dades a Wikidata

Els Crims de la fase final o, en alemany, Endphaseverbrechen són tota una sèrie d'almenys 410 crims nazis perpetrats principalment per la SS, la Wehrmacht, la Hitlerjugend i la Gestapo, però també per civils quan la desfeta alemanya a la Segona Guerra Mundial semblava ineludible. Van començar a la fi de gener de 1945 i van continuar fins a les darreres hores abans de la capitulació incondicional de la Wehrmacht el 8 de maig del mateix any. La terminologia crim de la fase final és una categoria de crim de guerra que troba el seu origen als judicis després del 1945 a Àustria i Alemanya. Les víctimes van ser desenes de milers de presoners dels camps de concentració, forçats, desertors, presoners militars i dissidents alemanys.

L'estratègia de supervivència dels Nazis[modifica]

Tret d'uns casos de venjança personal, es tractava d'una estratègia de supervivència dels nazis davant la desfeta imminent, decidida al més alt nivell de la jerarquia. El gener del 1945, el Reichsführer Heinrich Himmler i el cap de la Gestapo Heinrich Müller van donar l'ordre als seus comandos d'eliminar, d'un costat, tots els potencials testimonis a càrrega dels crims nazis (presoners dels camps i treballadors estrangers) i, d'un altre costat, tots els oponents i dissidents que podrien complir un paper dirigent o exercir un poder polític en la reconstrucció del país després de la derrota del nazisme. A banda de les persones, també va decretar-se la destrucció de totes les traces materials dels seus crims, per exemple les cambres de gas d'Auschwitz o els camps de concentració i d'extermini.

Müller va dir: «No farem el mateix error que va fer-se el 1918. No deixarem vius els nostres enemics interiors.»[1] Això marcava l'estratègia de supervivència concebuda per Adolf Hitler: els Aliats haurien de trobar una terra cremada sense infraestructures, a la qual no hi hagués cap demòcrata, comunista, socialista, intel·lectual dissident o sacerdot resistent que poguessin ajudar-los o testimoniejar contra els nazis.

Els més coneguts crims de la fase final van ser les evacuacions dels camps de concentració durant marxes de la mort cap a enlloc, durant les quals molts presoners ja força extenuats van morir.

Uns crims destacats[modifica]

Uns exemples de crims de la fase final, classificats segons el lloc on van passar.

Aquisgrà

El 25 de març de 1945, Franz Oppenhoff, nomenat per l'exèrcit americà el 1944 com a batlle de la ciutat, per recomanació del bisbe d'Aquisgrà, va ser assassinat per ordre de Heinrich Himmler per un comando de les SS i de la Luftwaffe que van poder passar el front amb un avió americà capturat.[2]

Hamburg

A la nit del 21 al 22 d'abril de 1945, a l'antiga escola del l'Bullenhuser Damm al barri de Rothenburgsort d'Hamburg, l'unterscharführer Johann Frahm (1901 – 1946) i Alfred Trzebinski (1902 – 1946), sota el comandament de l'obersturmführer Arnold Strippel i manats per l'obergruppenführer Oswald Pohl van assassinar 20 nens i nenes jueus de cinc a dotze anys, tots víctimes d'experiments pseudo-científics del metge SS Kurt Heissmeyer, els seus quatre curadors (René Quenouille, Gabriel Florence, Anton Hölzel i Dirk Deutekom) així com 24 presoners de guerra russos.[3]

Leipzig
  • 12 d'abril: 53 presoners alemanys i estrangers són assassinats a la vora de la ciutat de Leipzig
  • 13 d'abril: 32 arrestats alemanys, francesos, austríacs i txecoslovacs són assassinats a una caserna de la Wehrmacht.
  • 18 d'abril: almenys 80 presoners del camp de Leipzig-Thekla, una extensió del camp de Buchenwald són cremats vius pels SS, durant el «massacre d'Abtnaundorf».[4]
Lemgo
Sandbostel

L'abril del 1945, uns 8000 presoners del Camp de concentració de Neuengamme es transfereixen al camp de Sandbostel al nord de Bremen, al qual una gran part va morir.[5]

Schwerin

El 2 de maig del 1945, uns SS de Schwerin van penjar Marianne Grunthal a la plaça Bahnhofsvorplatz perquè s'havia alegrat de la mort d'en Hitler i de la pau imminent.[6]

Wuppertal

El 28 de febrer de 1945, a una clarina al bosc estatal de Burgholz prop del camp de tir de la policia municipal de Wuppertal, la Gestapo, ajudada per la Kripo de Wuppertal, va afusellar sis dones i 24 homes soviètics, tots forçats, dels quals només es coneix el nom d'una, Helena Matrosova, una ensenyant d'Ucraïna.[7]

Referències[modifica]

  1. Heinrich Müller, text original: «Wir werden nicht den gleichen Fehler machen, der 1918 begangen wurde; wir werden unsere innerdeutschen Feinde nicht am Leben lassen.» citat per: Gisa Marschefski, «Die Rede von Gisa Marschefski, Karfreitag 2009» (alemany), web del museu commemoratiu du Romberg Park
  2. «Oppenhoffallee, Denkmal»
  3. «Site commemoratif du camp de concentration de Neuengamme» (francès), Web de l'indret memorial del KZ Neuengamme [Consulta el 22 d'abril de 2013]
  4. Karl-Heinz Rother, «Das Massaker von Abtnaundorf» (alemany) , Leipzigs Neue, gener del 2009 (volum 17), pàgina 7 (en català: «El Massacre d'Abtnaundorf»)
  5. «The Sandbostel Camp» (anglès)
  6. «Mord an Marianne Grunthal: Zeitzeuge erzählt», Schweriner Volkszeitung, Schwerin, 2 de maig 2013, (en català: L’assassinat de Marianne Grunthal: un testimoni d’època)
  7. «Helena Matrosova», al web Gedenkbuch für die NS-Opfer aus Wuppertal (en català: Llibre in memoriam de les víctimes del nazisme a Wuppertal)