Crims (programa de radiotelevisió)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
No s'ha de confondre amb la sèrie catalana de ciència-ficció i thriller de l'any 2000 i que duu el mateix nom, Crims.
Infotaula de sèrie de televisióCrims
Logotip Crims (programa TV3).jpeg
Gènerecrim real Modifica el valor a Wikidata
NarradorCarles Porta i Gaset Modifica el valor a Wikidata
Companyia productoraCorporació Catalana de Mitjans Audiovisuals Modifica el valor a Wikidata
Llengua originalcatalà i castellà Modifica el valor a Wikidata
Canal originalTV3 i Catalunya Ràdio Modifica el valor a Wikidata
Més informació
Web oficialccma.cat… Modifica el valor a Wikidata
Twitter: Crims_Oficial Instagram: crims_oficial Modifica el valor a Wikidata

Crims és un programa de ràdio i televisió català sobre crim real coproduït per la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i la productora Goroka i presentat per Carles Porta i Gasset.[1] Les seues emissions van començar el 8 de setembre de 2018 en la versió radiofònica a Catalunya Ràdio,[2] mentre que el primer capítol de la versió televisiva a Televisió de Catalunya (TV3) es va emetre el 3 de febrer de 2020.[3][4]

Els capítols televisats del programa estan plenament subtitulats en castellà, anglès, àrab[5] i parcialment en català (les intervencions en castellà no estan subtitulades al català).

Sinopsi[modifica]

El programa descriu, a través de capítols radiofònics i televisius d'entre 50 minuts i una hora de durada, crims reals succeïts a Catalunya (i en alguns casos també en d'altres territoris dels Països Catalans o d'altres estats) de la segona meitat del segle xx i del segle xxi. El gènere discursiu utilitzat és el de la crònica negra novel·lada, conduïda amb trets de solemnitat i austeritat per Carles Porta —que introdueix cada cas i és qui obre les línies d'investigació o desvela nous fets de cada capítol— i combinada amb la participació de persones que, de manera directa o indirecta, van formar part del cas: familiars i amistats de les víctimes, cossos policials com els Mossos d'Esquadra o la Guàrdia Civil, metges forenses, jutges instructors, periodistes de successos com ara Mayka Navarro o Tura Soler, advocats representants de les parts i fins i tot alguns dels acusats inicialment.[1][4][6]

A cada capítol, els testimonis de persones implicades i les narracions novel·lades s'acompanyen de reconstruccions fictícies dels fets i també d'imatges d'arxiu de TV3,[1] retalls de premsa, documentació policial i plans aeris realitzats per dron dels municipis i les àrees on van desenvolupar-se els fets.[7][8]

Crítica[modifica]

Un cop es va començar a emetre a la televisió, la crítica televisiva li va atorgar molt bons comentaris per la seua acurada recerca de dades i pel seu esperit fideligne, realista i respectuós tractant-se d'una cadena pública.[7][8] Les opinions publicades coincidien que el seu disseny coincidia a la perfecció amb el gènere del crim real.[7][6]

El diari The Huffington Post, a través del seu portal El Televisero, va detallar-ne que «té la morbositat necessària de qualsevol novel·la negra però amb la cura exquisita que exigeix el sentit comú. Crims no cuida només el contingut sinó també l'embocall».[9] Per la seua banda, el diari Ara en va destacar les recreacions excel·lents, així com la il·luminació i la fotografia escollides: «Crims és rigorós periodísticament i hàbil en la descripció sense ser groc ni exhibicionista».[8] La Vanguardia, paral·lelament, en va destacar el grau de fidelització dels espectadors i l'èxit aconseguit en diferents formats —radiofònic, televisiu, en línia i podcàsting.[10]

Nogensmenys, la sèrie també va rebre alguns apunts negatius. Des de l'observatori Mèdia.cat se'n va ensalçar la innovació recursiva pròpia i allunyada del crim real estatunidenc, com ara l'efecte confessionari dels entrevistats, però alhora se'n va criticar la insensibilitat cap a les víctimes, els seus trets de premsa groga, les lloances sovint injustificades cap a la tasca policial i també la manca d'una perspectiva feminista pel que fa als crims masclistes i a la síndrome de la dona blanca desapareguda.[6]

Episodis televisius[modifica]

Temporada 1[modifica]

Núm.
total
Núm. de la
temporada
TítolData d'emissió originalEspectadors
11"Brito i Picatoste (Part I)"3 de febrer de 2020 (2020-02-03)541.000 (22,5%)
22"Brito i Picatoste (Part II)"3 de febrer de 2020 (2020-02-03)490.000 (26,6%)
33"El zelador d'Olot"10 de febrer de 2020 (2020-02-10)419.000 (16,7%)
44"L'assassí del Putxet"17 de febrer de 2020 (2020-02-17)472.000 (19,2%)
55"Josep Talleda, l'"Espereu-me" (Part I)"24 de febrer de 2020 (2020-02-24)508.000 (19,6%)
66"Josep Talleda, l'"Espereu-me" (Part II)"2 de març de 2020 (2020-03-02)452.000 (17,8%)
77"Mataiaies"9 de març de 2020 (2020-03-09)455.000 (18,0%)
88"Machala"16 de març de 2020 (2020-03-16)458.000 (18,5%)
99"La bibliotecària Helena Jubany (Part I)"23 de març de 2020 (2020-03-23)508.000 (19,4%)
1010"La bibliotecària Helena Jubany (Part II)"23 de març de 2020 (2020-03-23)461.000 (22,5%)
1111"Per què matem? (Especial)"28 d'abril de 2020 (2020-04-28)333.000 (12,9%)

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 Palés, Alejandra. «La crònica negra entra a TV3 de la mà de Carles Porta i ‘Crims'» (en català). Diari Ara, 02-02-2020. [Consulta: 9 abril 2020].
  2. «Carles Porta estrena "Crims" amb el "cas obert" de l'assassinat de la bibliotecària de Sentmenat» (en català). Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, 07-09-2018. [Consulta: 9 abril 2020].
  3. «TV3 estrena la sèrie documental «Crims», amb Carles Porta» (en català). Diari de Girona, 03-03-2020. [Consulta: 9 abril 2020].
  4. 4,0 4,1 «Carles Porta presenta 'Crims'» (en català). Diari Segre, 30-01-2020. [Consulta: 9 abril 2020].
  5. «La CCMA ofereix programes subtitulats a diferents idiomes» (en català). Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, 09-04-2020. [Consulta: 9 abril 2020].
  6. 6,0 6,1 6,2 Calvó, Sònia. «'Crims': el 'true crime' a la catalana i les ombres d'un gènere qüestionat» (en català). Mèdia.cat, 24-02-2020. [Consulta: 9 abril 2020].
  7. 7,0 7,1 7,2 Vall, Toni. ««Crims», excel·lent i addictiu | NacióDigital» (en català). Nació Digital, 04-02-2020. [Consulta: 9 abril 2020].
  8. 8,0 8,1 8,2 Planas Callol, Mònica. «El programa més addictiu de TV3» (en català). Diari Ara, 04-02-2020. [Consulta: 9 abril 2020].
  9. «La crítica de la semana: Radiografías de la España más negra» (en castellà). El Televisero - The Huffington Post, 01-03-2020. [Consulta: 9 abril 2020].
  10. Ciges, Teresa. «Per un 'Crims' valencià, per Teresa Ciges» (en català). La Vanguardia, 14-02-2020. [Consulta: 9 abril 2020].