Criolls malaioportuguesos

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de llenguaCriolls malaioportuguesos
Parlants
2.015 (2007)[1]
Parlat a Malàisia Malàisia
Singapur Singapur
Indonèsia Indonèsia
Timor Oriental Timor Oriental
Localização dos crioulos malaio-portugueses.png
Classificació lingüística
llengües humanes
pidgins i criolls
criolls portuguesos
Modifica dades a Wikidata

Els criolls malaioportuguesos són les diverses llengües criolles originàries dels actuals territoris de Malàsia, Indonèsia i Timor Oriental que tenien una influència substancial del portuguès en la gramàtica o el vocabulari. La gran majoria d'ells es va originar a antigues colònies de Portugal a la regió.[2][3] Actualment només sobreviu el cristã i és parlat principalment a Malaca, a Malàsia, i a Singapur.[3][4][5][6]

La varietat de crioll portuguès sw Timor es parlava fins fa poc, també va sobreviure la varietat de Jakarta a Tugu fins a temps recents (Wurm i Hattori 1981). Les varietats també van ser pronunciades a Larantuka, Flores (també es parla fins fa poc); Adonara (Vure), Solor; i Sumatra, Kalimantan, Cèlebes i Maluku. També es parlaven varietats criolles del portuguès a Banda i Ambon.[7]

Criolls[modifica]

A diverses localitats de Malàsia i d'Indonèsia en les que els portuguesos van establir posicions comercials, com a Malaca, Sumatra, Makassar (Cèlebes), Ambon i Ternate (Illes Moluques), a les Flores i a Timor, van sorgir varietats d'un crioll de base portuguesa molt proper al papiá cristã de Malaca.[2][8]

Língua cristã[modifica]

Article principal: Kristang

A Malàsia, més pròpiament an Malaca (possessió portuguesa entre 1511 i 1641), es va formar un crioll portuguès que fins avui encara és parlat per una comunitat que són coneguts per la resta de la població com a portuguesos de Malaca. Viuen a l'anomenat Barri Portuguès o Kampong Portugis (en malai) i són en la seva majoria pescadors. Aquesta comunitat és formada per més de mil cristians el kristang, llengua que, amb els seus parlants, va migrar a altres localitats com Kuala Lumpur i Singapur.[2][4] Fins a poc temps endarrere la llengua portuguesa encara era parlada a Pulau Tikus (Penang), però actualment és considerada extinta.[3]

Crioll de Java[modifica]

Article principal: Mardijker

El criouloll va funcionar com a lingua franca de Batávia (actual Jakarta), des del segle XVII fins a l'inici del segle XIX, era parlat per neerlandesos, descendents de soldats i d'esclaus portats per ells de l'Índia i per la comunitat d'origen portuguès. A Tugu, un llogaret aïllat a nord de Jakcarta, la població cristiana descendent dels portuguesos van mantenir el crioll viu, co am llengua materna, fins als anys quaranta, encara que era parlat a finals dels anys setanta del segle passat. L'última persona que parlava aquest crioll va morir l'any de 1978. El curiós és que aquesta regió mai va estar sota domini portuguès..[3]

Crioll de Flores[modifica]

Article principal: Crioll de Flores

Una comunitat fugida dels atacs neerlandeses, primer de Malaca (1641) i posteriorment de Makassar (1660) es va establir a Larantuka, a l'illa de Flores, on actualment encara es mantenen vestigis del crioll en les tradicions religioses.[2] Avui la llengua portuguesa sobreviu en aquesta regió a través de les tradicions religioses i de la comunitat de topasses (mestissos d'homes portuguesos amb dones natives) usen la llengua en les oracions. Els dissabtes, les dones de Larantuka resen el rosari en una forma corrompuda de portuguès.[9]

Ternatenc[modifica]

Article principal: Portugis

A Ternate, Makassar, Ambon i Banda, a les Illes Moluques, Indonèsia, va sorgir un crioll portuguès, el ternatenc, que va ser parlat a les illes de Ternate i Halmahera i que es troba actualment extingit. A Ambon el portuguès sobreviu en l'actual llengua parlada, el malai ambonès, que conté prop de 350 termes d'origen portuguès.[3]

Portuguès de Bidau[modifica]

Article principal: Crioll portuguès de Bidau

A Timor va existir a una zona suburbana de Dili (actual capital de Timor Oriental) una varietat de crioll portuguès, semblant als de Malaca i de Macau, parlat pels habitants de Bidau, soldats i oficials voluntaris vinguts de l'antiga capital, Lifau, i dels establiments portuguesos a l'illa de Flores (com el de Larantuka) i de Solor que s'hi van instal·lar amb les seves famílies. Actualment, només alguns timoresos reconeixen l'existència d'aquest crioll que identifiquen com a una varietat mal parlada de portuguès, el portuguès de Bidau. Aquest crioll està avui pràcticament extingit.[3]

Referències[modifica]