Criptocrom

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de proteïnaCriptocrom
Estructura cristal·logràfica del criptocrom-1

Els criptocroms (del grec κρυπτό χρώμα, color ocult) són una classe de flavoproteïnes sensibles a la regió del balu que es troben en animals i plantes.[1] Els criptocroms estan implicats en els ritmes circadiaris d'animals i plantes i en la sensibilitat als camps magnètics en moltes espècies.

Els dos gens Cry1 i Cry2 codifiquen per les dues proteïnes del criptocrom CRY1 i CRY2. En els insectes i les plantes, CRY1 regula el rellotge circadiari en la forma dependent de la llum, mentre que en els mamífers, CRY1 i CRY2 actuen com inhibidors independents de la llum dels components CLOCK-BMAL1 del rellotge circadiari. En les plantes la fotorecepció de la llum en el blau es pot fer servir per als senyals de desenvolupament en cua.

Descobriment[modifica]

Encara que ja Charles Darwin va documentar respostes al blau fins a la dècada de 1980 no se'n va identificar el pigment responsable. Es va fer en la planta model Arabidopsis thaliana. El 1996 i 1998, els homòlegs Cry es van identificar en Drosophila i ratolí, respectivament.

Funció[modifica]

Els criptocroms (CRY1,CRY2) són evolutivament antics i existeixen en tots els regnes de la vida.

  • Fototropisme en les plantes que dirigeix el creixement cap a la font de llum en resposta a la llum blava.
  • Captura de llum amb fotorecepció i fototransducció.
  • Ritme circadiari, El desembre de 2011 es va publicar a Nature que els criptocroms, que regulen el ritme circadiari, també interaccionen amb els interruptors del metabolisme que són el blanc de certs medicaments antiinflamatoris i obren la porta a la creació de nous fàrmacs que es dirigeixin als criptocroms per al tractament de l'asma, l'al·lèrgia i l'artritis.[2]
  • Magnetorecepció per exemple es troben criptocroms en els ulls dels ocells que els permeten orientar-se en les migracions.[3]

Referències[modifica]

  1. Klarsfeld, Andre; Sebastien Malpel, Christine Michard-Vanhee, Marie Picot, Elisabeth Chelot, Francois Rouyer «Novel features of chryptochrome-mediated photoreception in the brain circadian clock of Drosphila.». Journal of Neuroscience, 24, 6, febrer 2004, pàg. 1468–1477. DOI: 10.1523/JNEUROSCI.3661-03.2004.
  2. Science Daily
  3. Heyers, Dominik; Martina Manns, Harald Luksch, Onur Güntürkün, Henrik Mouritsen «A visual pathway links brain structures active during magnetic compass orientation in migratory birds». PLos ONE, 2, 9, setembre 2007, pàg. e937. DOI: 10.1371/journal.pone.0000937.

Enllaços externs[modifica]